Wednesday, August 29, 2007

* 'egolog' dimension...

una altra nit d'insomni. crec que han arribat a tocar les tres. dormir quatre hores mal contades no és una bona forma d'encara un dia. i encara menys quan a mig matí cau una pluja inesperada que no recordes haver demanat. penso que la culpa de les meves nits de voltes sobre el matalàs es deuen a les migdiades XL i a la poca activitat post-feina que desenvolupo aquests dies. la tarda d'ahir se'm presentà molt lànguida i sense ganes de res. després de dormir, cafè davant la pantalla i converses virtuals amb boniques dissenyadores de la Plana que t'expliquen sentiments dels bonics. absorveixo a la tv imatges sobre el jove futbolista que mor. em colpeix sobremanera, sobretot quan penso en què és (era) un any més jove que jo. plats per fregar a la cuina i el meu cos sense estímul. baixo tan sols al capvespre, al bar més decent que hi ha al meu carrer, per comprar tabac. prenc una aigua amb gas i el cambre em regala una 'empanadilla'. quan vaig a pagar me'n adono que li he donat els diners justos, sense propina. ha estat un gest inconscient i m'ha fet pensar. la nit arriba i a la pantalla 'pi' d'Aronofsky, director de la monumental 'requiem for a dream'. potser no era un bon dia per obrir la ment a aquesta mena d'històries. moltes coses em deuen haver quedat al tinter. tanmateix, la sensació d'angoixa que es preten mostra traspassa els límits de la pantalla i de quina manera. després ja, herbes, lectura i onanisme per intentar dormir ràpidament. però les tres coses, potser, ja no aconsegueixen fer-me efecte. ni com placebo, tan sols. no vull hores nocturnes per a poder pensar. no em fan cap bé. certes mancances em rosseguen últimament i donar-me hores per pensar provoca que acabi veient espirals arreu...com el protagonista del film...


Àudio: Chico y Chica: Lady Olé

Tuesday, August 28, 2007

*el que queda entre el teclat i la pantalla del pc, a l'editorial
notes a mà, post-it, edding, un caganaer i una postal ben dissenyada...


Crec que el rellotge deuria marcar les dues de la matinada quan he aconseguit adormir-me. La meva finestra i la transversal de la meva habitació obertes per intentar fer còrrer una brisa que no hi era. Escapades mentals per intentar conciliar el son. Vàries pipades, herbes per dormir i lectura. Res de música per intentar endinsar-me en el silenci que presidia la casa. Quan no aconesegueixo conciliar el son procuro no mirar el rellotge, per no entrar en el autodestuctiu exercici de comptar les hores que falten per llevar-te. Finalment, com passa el 99% de les vegades, les coses han caigut pel seu propi pes i m'he adormit. Les coses semblàven una mica més amables aquest matí. Una samarreta morada, la visió dels cereals remullats en la llet i les boniques cançons del primer disc de Le Mans per engegar. De camí a la feina TV On The Radio i les cançons/himnes d'Arcade Fire. Certes mirades amables m'endolceixen. Els diaris, com sol passar, no reporten bones noves. Certa dissenyadora em regala unes 'Jasmine sticks' portades del seu viatge a Tunísia. Fan una olor molt agradable. M'han dit per dues vegades que faig cara de son. Bones notícies laborals en forma de contracte i d'horari a la europea. Bé. Ahir no hi havia mozzarella al supermercat. Vaig comprar cinc préssecs, quatre platans, tres bosses d'enciam, dos pebrots i una albergínia. Pasta fresca i salsitxes especiades. Sopar a quatre a casa del meu amic periodista, teixint comentaris de sexualitat delictiva. Realment, quan es junten més de tres homes sempre apareixen dones, futbol i motor. No es que em faci sentir malament, la veritat. Cal veure la manera de dir les coses de cadascú, però. Aquesta tarda recullo el tratje per a la boda de la meva germana. Vull comprar alguna camisa. Tafanajaré aparadors mentre miro de reull les mares pijes que carretejen cotxets i faré veure que no veig la botiga de discos. He obert l'últim suc de taronja i no me'n havia adonat. I sí, la cançó no és gratuïta...

Àudio: Wilson Piquet: She's lookin' good

Monday, August 27, 2007

*intervenció artística al centre de BCN
sembla que encara deuen quedar romàntics ensucrats...

De nou la rutina. Aquest matí m'he despertat abans de les 6. No hi hagut manera de tornar a dormir. Semblava com quan era petit i havia de tornar a l'escola. He fet cafè i he aprofitat per fer de la dutxa un petit moment de relax. Cares que tornes a veure i alguna abraçada per sorpresa t'emociona per dintre. L'estòmag regirat i aquella densa sensació de reviure tots els moments de monotonia i de saber què passarà a cada moment. Com si fins al mínim gest cotidià estigués previst amb antelació. De nou les mateixes cares d'ensopiment al transport públic a quarts de vuit del matí. No he saludat a ningú, però com si tots ens coneixéssim. He trobat les mateixes mirades, algunes inquisidores, altres amables, dirigides a la meva cabellera, a la meva estètica o no sé ben bé a què. Per sort els carrers segueixen força buits. Gairebé un plaer passejar aquests dies pels carrers de la urbe sense haver de fer traçades de tiralínies per arribar a port. Les 'middle-age' segueixen amb les seves converses de pinces d'estendre de colors florescents. M'irrita profundament sentir segons quines coses. Una nova editora rossa ha arribat avui i m'ha fet girar el coll quan l'he vista arribar. Té un caminar sumament eròtic quan contorneja uns melucs prominents que sembla gustosa de lluir. Penso en la llista de la compra que he de fer avui per omplir la meva nevera desèrtica. La maionesa, el tall de formatge, el suc i una cogombre demanen companyia. No ho fan a crits perquè, de moment, no poden parlar. Compraré ingredients per a les meves amanides i mozzarella per saciar les ganes de sabors untuosos i tendres. Torno a fer-me preguntes de difícil resposta i de molt dubtosa idonietat. Però ja són vint-i-tres d'autonomia de funcionament de la meva ment que no crec poder canviar, ara. Àdhuc aquell seguit de coses agradables que sols pensar per intentar adormir-te, ja siguin somnis, fantasies o records, ja comencen a fer-se'm repetitius. Necessito noves línies de 'check point', com els jocs de cotxes dels salons recreatius. Abans d'esgotar-se el temps has d'arribar a punts intermitjos. És una forma de mantenir-te alerta. Doncs això. Potser nous 'targets', com anomena el meu amic periodista. El temps dirà. Josh Rosue m'ha arrencat un mig somriure que no esperava amb una cançó que no coneixia.

Àudio: Sterolab: Interlock

Sunday, August 26, 2007


Intenta no cremar-se mentre treu l'assafata de plàstic, de menjar grec congelat, del forn. Buida el cendrer que vessava i seu a la butaca davant una pel·lícula de Robin Williams. Tot plegat fa que sembli un d'aquells fracassats, amb sobrepes, tant típics dels films nord-americans dels 90's. Un té de vainilla amb un núvol de llet, i les precioses cançons del 'Libro de Viajes' de Ciudadano fan que borri, ell mateix, aquesta imatge no volguda. Intenta canviar-la per un cert intel·lectualisme que tampoc creu li escaigui massa. Recorda la imatge d'una bella actriu a la pantalla, fa una estona, que mirava al protagonista, amb la cara a tocar d'ell, mentre es mossega la part inferior del llavi. Pensa en la bellesa de veure una dona que et mira amb aquesta tessitura. I recorda imatges i algun nom propi s'apareix entre aquest records puntiaguts. Intenta, també, recordar frases brillants del llibre de Josep Pla que esta llegint. Però l'intent resulta en va. Li arriba, però, les paraules d'una bona amiga dient-li el dia anterior, que sembla trobar-se amb l'ànim baix. Que es troba 'out' són les paraules exactes que fa servir ella. Ho atribueix al fet que demà torna a una feina que no li agrada i als seus recalcitrants problemes econòmics. Segurament és passatger. Li espanta de nou certa rutina. No han aconseguit abstreu-re'l ni la tarda de futbol que anyorava. Potser és que avui el diumenge torn a ésser el que substancialment és, el dia abans del dilluns. I el de després de dissabte. Ara ja només espera a que es refredi el té. Pensa en la convinació estética per l'endemà. Sí, i també en cert somriure.


Àudio: Ciudadano: Marburg

Friday, August 24, 2007

*'hooliganism' always...always...

Un home amb havaianes negres i els baixos dels texans caiguts doblegats repassa el tacte dels seus cd's. La bossa per desfer jeu al llit. Per segon cop en una setmana. Sembla cansat. Segurament no només ho sembla. Es decideix per Curtis Mayfield per engegar. Dos viatges i hora de redreçar records, fotgorafies i postals. Apilar la roba bruta i preguntar-se si té ganes que torni la rutina. Recorda el seu viatge per etapes amb el seu amic economista i el seu amic amant del techno. L'escala, Vic, Zaragoza i Juseu (Osca). Cançons de Mendetz, DJ Sideral i Steve Bug a l'auto. Recorda com l'amic amant del techno li explica la tècnica del 'fly cut'. Ell assenteix i escolta, com fa sempre. Recorda fideuas a la costa. Partis de pretemporada. Rosses amigables de discoteques aragoneses. Les festes de pobles d'interior que duren tres dies. Les ingestes desfermades de whisky. L'odi cap a les orquestres. La nena de suposats 18 anys que li demana cançons per ballar mentre ell punxa a new Order (?). La conseqüent cara d'extranyesa d'ell al sentir-ho. Balls de cançons populars a quarts de deu del matí mentre alguns dormen i altres ja es lleven. Balls del fanalet amb senyores que no coneixia. Hospitalitat de persones bones. Recorda el seu segon viatge cap a terres osonenques. Per gaudir de la calma i clamar a la pluja i al fred. Alguna pel·lícula, àpats descomunals i molta lectura. Orwell i el mestre Pla. Pensa ja en desfer la bossa i en quin LP escoltarà després. Avui fa un dia gris. És un dia gris...


Àudio: Iba andando: Vacaciones en el bar

Tuesday, August 14, 2007


M'agrada veure els diferents colors de les samarretes i camises aplegades i perfectament doblegades. Preparades per entrar en una bossa. Amb el raspall de dents, desodorant i colònia aguardant al costat. Preparo la maleta per partir demà. Marxo fora amb el meu amic economista i el meu amic amant del techno. Sortim amb cotxe sense un determinat rumb. Aventura, cançons d'electrònica i carretera. Inumerables bromes i postals de xinxeta s'acumularan. Festes majors de pobles d'interior, platjes banyades pel mediterràni, àpats en estovalles de quadres blancs i vermells i esmorzars a bars a peu de carretera. Crec que em sentarà bé allnyar el cap i els peus d'aquí uns dies. Fins al moment, dies de calma a la capital. Gaudint de l'agost, dels seus inumerables llocs per aparcar. De terrasses amb fresca nocturna i companyies conegudes. De còrrer sota la pluja estival després de sopar a petits llocs del Born. De borratxeres de dilluns més o menys imprevistes. Discutint sobre política, moral i ètica i jo trec les meves armes dialectals, la meva fina ironia i aquesta capacitat meva de grabar sentències politico-militars a l'àmbient. No és egocentrisme, però. Sideral desplega la seva electrònica eclèctica per la casa. Tanco uns quants dies. Segueixo amb la maleta. Comprova les bateries de càmara, mòbil i i-pod. Agafaré la maleta dels compactes. I algun jersei. Fins la tornada.


Àudio: Mendetz: The ground

Sunday, August 12, 2007

*all the gadgets in my daily handbag...

Porto un parell de dies amb l'estòmag remogut. Avui no sé a què atribuir-ho. Ahir ho vaig fer al whisky. Després d'una altra nit d'excessos. Cares conegudes i sopars a cases de germanes d'amigues de tota la vida. En un pis d'aquells que serien molt ideals per a lo meu. Aquells tres metres quadrats de terrassa amb un carrer gairebé peatonal a sota. Bromes, converses sobre música i jo oferint 'pose' de cames creuades per fer-me l'interessant. Ingestes poc controlades d'alcohol i una mica de química per escapar. Discoteques visitades per enéssima vegada. Poblades per la mateixa gent i on algun amic de es dedica a posar (que no punxar) cançons de cançoner d'esplai i a obviar el 98% de la cultura musical del que queda fora de les fronteres de la cultura hispana. Dissabte de ressaca i el temps corrent sense pressa. Pocs plans a la vista. Arròs i amanida per dinar. Migdiada i mirades al cel·lular. De nit, sessió golfa amb la tercera part de les bones pel·lícules d'atracadors de casinos a Las Vegas. Classe desbordant, actors de gran tallatge i la deliciosa BSO de David Holmes. Aquest matí m'he aixecat amb els Beach Boys parlant de sons animals. Pop efervescent, i encara no he sortit de casa. Ara Jarvis canta els 'hits' de Pulp. En un CD en format de cartró que un dia vaig comprar per 4'95€. Com sempre, la qüestió deu caure en saber buscar i triar. Sembla que el sol no decideix a sortir. Les fulles dels arbres de sota de casa es mouen lleugerament. Crec que falta alguna cosa...


Àudio: Paul Weller: Thinking of you

Friday, August 10, 2007

*'havaianes' summer style always...

Sempre passa. Dies i jornades esperant una data marcada al calendari amb rotulador vermell, i quan arriba, ja està. I ara què? Eduard Punset ja explicava que la felicitat es troba a la sala d'espera de la felicitat. No m'agrada el concepte, potser per ignorància, però la sentencia sembla una veritat com un puny. Desfilo el dia laboral esperant que el rellotge em regali un 15 i iniciar vacances. Llegeixo 'flogs' amb textos extremadament bells. Sóc absolutament entusiasta d'aquella manera d'escriure. Sublim. Anoto noms de grups desconeguts, per a que deixin de ser-ho, en aquells trossets de paper que tant m'agraden. Amb aquella lletra tant meva. Que varia molt segons el dia. Quan més accentuada està, més ganes de notorietat tinc, penso. Alguna bonica cançó de Wilco m'omple les oïdes d'aroma pop i m'arrenca un somriure. Els sintetitzadors de 808 state em fan pensar en possibilitats nocturnes, com les d'avui. Algú em parla de certa persona i he recordat precioses situacions. Cares de son, aroma de cafè i una floreta embolicada amb aquell somriure. Ahir veig partits de bàsket i escolto l'i-pod mentre condueixo perquè no funciona el cd. Sopar en família amb anells de compromís que he de pagar i no sé com. Cerveses a terrasses del nostre barri entre amics i coneguts. Hagués tornat a casa a peu. Lectura de suplements dominicals endarrerits i la companyia impagable d'Ottis Redding parlant de llocs on seure. Sms que no toquen i m'entristeixen. Certa dona que marxa i no podré veure. Últimament llenço més exclamacions de les habituals al veure dones passar. Serà la calor. Aquest matí seia a prop meu, al metro, una morena amb maleta i sandalies rabiosament bonica. Segur que ja portava un barnús a la maleta. A l'editorial només tracte amb noies estúpides que et regiren l'estòmag. Piles de llibres sobre la meva taula. Em donen un aire erudit que no tinc però que ara tampoc importa. El random de l'i-pod acaba de portar als TFC un altre cop. Sempre estan allà. Començo vacances. Desitjo dies com els de la cançó de Los Planetas. Viatges pel país veí en cotxe mentre sona techno amable. Diuen que una amistat no saps si és bona fins que has compartit un viatge per carretera amb ella. Ho corroboro. Ganes de música, lectura i films que hauria d'haver vist fa temps. Nits allargades i adobades amb. Tinc ganes de comprar calçat. Serà alguna metàfora relacionada amb ganes de caminar i marxar?

Àudio: Michael Gray: The weekend
* el meu amic amant del techno acostuma a punxar-la...

Thursday, August 09, 2007

*Sócrates, mític i estilístic jugador brasiler dels 70's.
vull aquesta samarreta

Em queda un depsertador per començar vacances. Curtes i no pagades, però vacances. L'editorial es desértica. Faltaria alguna bola d'aquelles que passen transversalment en un pla americà d'un western qualsevol. I alguna melodia d'Henry Mancini i tot tindria un caire més bucòlic. He portat companyia per passar aquest penúltim dia de feina. He fitxat acompanyat de Looper. He pres el cafè amb Dinosaur Jr, preguntant-me perquè fins ara no els havia escoltat amb atenció. També han vingut Weezer, Farley Jackmaster Funk, The Posies, Otis Redding, Arcade Fire, David Bowie, Michael Gray i Dead or Alive. El segon cafè l'he prés amb 10000 maniacs i el tercer cigarro me l'he fumat amb els Teenage Fanclub. Bones companyies. Escoltant algun 'postcast' de programes de ràdio musicals penso en quant m'agrada això i en com voldria dedicar-m'hi. Com feia de nen, encara jugo a fer de locutor mentre escolto alguna cançó a l'i-pod i quelcom es desperta dintre. He sentit la mort d'un històric amb majúscules del barcelonisme. M'apena la marxa de persones que esdevenen personatges carismàtics. Sempre he tendit a alabar certes iconografies personals. Ahir va marxar la soledat de casa, encara que espero torni en pocs dies. Col bullida per sopar, que al poble del meu pare anomenen de la mateixa manera que jo anomeno els pits de les dones. No ho sabia. Escolto notícies a la tv i renego del tercermundisme en el que vivim. Mai s'arreglen les goteres d'aquest nostre país. El rock alternatiu pre-grunge dels Dinosaur Jr m'acompanya al llit i lectura per conciliar. Son agradable amb aquesta fresca inesperada. Vesteixo samarreta de formació indie gallega i penso en com m'agraden els retrats en dos colors. També penso que quan era petit portava pins a la solapa de la jaqueta texana que em comprava la mare. Quan era adolescent portava brodats de caire eminentment polític/militar. Ara, que jugo a fer-me gran porto xapes a samarretes i pantalons. Curiositats, o no. Acaben d'arribar Los Planetas...

Àudio: Elis Regina: Como os nossos pais

Wednesday, August 08, 2007

*Summercase 07. The Flaming Lips obrint concert amb 'race for the prize'
un dels motius per entendre que són una banda diferent.
moment absolutament màgic i memorable


Per fi ha arribat la pluja. Petites descàrregues furioses i aquell degoteig tant britànic. Ja es respira aquell àmbient de netedat després de i aquella agradable olor a humitat. A vegades sembla que la pluja sigui una metàfora sobre els cícles i la necessitat de fer neteja. Escolto pop suec en l'editorial que esta mig buida. Sento el cansament de les poques hores dormides i alguns músculs tullits després de l'esport d'ahir. Capdesetmana de sopars campestres a terres d'interior. Viatges en cotxe amb cançons de techno més o menys amable. Jornades estivals a piscines conegudes. Dinars de diumenge amb fideuà i vi blanc. Sopar a orientals de baix-standing amb el meu amic economista i la noia de nom exòtic. Algunes confessions s'escampen entre els grans d'arròs tres delícies i em fan pensar en certa dona. Dilluns de visites al mecànic i de cerques musicals que frueixo. Melodies inquietants de Suborn, projecte 'dance' d'Aleix Vergés. El 'northern soul' festiu de The Whispers o clàssics del pop 'soft' com James. De nit, pràctica litúrgica de rodejar una taula, sentir la lleugera fresca que ve de passada i sucs de cibada escampant l'ambient. Cambreres afables que et saluden amb abraçades i conviden per treure la brossa. Dimarts de dinar a casa amb el meu amic dissenyador regat amb una ampolla de vi rosat d'agulla i bromes duals de 'background' comú. Pel vespre partit amb els nois amb pistes de parquet retro. Fujiya & Miyagi són tres i no són de Tokyo, sinó de Brighton. Una noia em va dir que menyspreava el que surt dels meus gustos. Tinc problemes econòmics. Un i-Mac costa 1499€. Necessito vacances. 'Suburban Kids With Biblical Names' penso que és un dels millors noms d'una banda que han existit. Escolto certa locutora d'una ràdio independent barcelonina parlant sobre pop britànic. Per la veu, i per haver estat dj del Mond Club deu ser mereixedora de barnús. M'encanta quan diu 'delectar-nos' abans de posar un tema de Peter Bjorn & John. Sóc adicte al cafè i necessito vacances. Segueix plovent aquí.

Àudio: Suburban Kids With Biblical Names: Rent a wreck

Saturday, August 04, 2007


Escric algunes línies. Potser embrions de futures cançons. O simplement retalls o pedaços de litúrgia que quedaean desats en algun calaix. Bé, avui en dia en alguna carpeta virtual. Parlo d'aquelles coses que sents que flueixen en metàfores cardiovasculars. Racionalitats. Amb aquell aire tremendista tant meu. Coses de la literatura pop, com deia cert cantant. Sona l'electrònica hedonista del gran gran Sideral. Dijous nit de timba de pòker. Unes mans i tot aquell ritual i ceremònia que fan d'aquest joc quelcom diferent. Intento punxar una estona però un dels plats no funciona i es fa impossible. Em mossego un puny. Divendres de despedides a la feina. Gent que marxa de vacances i tu no. Certa dissenyadora marxa de viatge a terres africanes. Nit de sopar a casa del meu amic economista. Prepar una de les amanides i gaudeixo de la vista de la Torre Agbar il·luminada des d'un onzè pis. Converses sobre música, estètica i viatges estivals. El meu amic amant del techno regala clàssics de música enllaunada des de l'àudio. Discutim sobre la nostra futura sessió que tanta il·lusió ens fa. Somriures i futura memorabilia. Algun pensament exòtic em passa pel cap i decideixo fer-lo fugisser per la seva dubtosa idonietat. Dissabte de voltar amb el 'rusty bus' perquè li canviin una roda. No serà fins dilluns. Prenca cafè i llegeixo LV al bar de capçalera. Em sorprén el nou videoclip de Facto Delafé y Las Flores Azules en un d'aquests canals digitals del 'mainstream' musical. Sóc l'únic que mira a la pantalla. M'encanta l'aire Flaming Lips que té el muntatge. Grande. Crec que estic bé...

Àudio: Looper: Mondo'77 remixed by DJ Sideral
*from Popotronic LP. Peça bàsica de l'electrònica autòctona...

Thursday, August 02, 2007

*'gente que vendrá a mi boda o no'...monf crew in a electropop moment...

Crec que compraré l'últim LP de Sidonie. Després d'escoltar el seu single a Razz. Després d'escoltar-ne, avui, dues o tres cançons. I palpar-les per sobre. Per que sóc fan del seu sentit de la estètica, la sonora i la que no ho és. Perquè em recorden exageradament als Beatles. Per la seva lírica justa i pomposa al mateix temps. Perquè són del meu barri industrial. Perquè el meu amic dissenyador va participar en el disseny del 'packaging'. Amb aquest vaig compartir la litúrgia post-futbolística entre companys. Amb l'olor a humit dels vestuaris públics encara passejant per les fosses. Seus a les cadires metàl·liques d'una terrassa que podries dibuixar a ulls clucs. Suc de cibada i companyies conegudes. La ja esmentada, el meu amic economista. L'amant del techno. L'aprenent de 'bon vivant'. La noia de nom exòtic i la noia eclèctica em regalen un parell de floretes, a les que mig responc amb aquella cara meva insustantiva. La noia que ha tornat de l'Argentina em fa una fotografia. La noia massatjista somriu i t'entristeix que certa marxi sense despedir-se. Com diu la cançó, amics i coneguts. ' Gente que vendrá a mi boda, o no...'. Equador de setmana avui. Estrenant samarreta de color sumament estilístic. Com sempre. Ahir em van tornar a dir que sempre faig bona olor. I m'encanta quan m'hoi diu certa persona. La caràtula d'un dvd d'una d'aquelles pel·lícules americanes d'espies reposa al sofà. Esperant ser desada. Avui he anat a fer la compra. He comprat tres prèssecs i dues peres. Una dona em mirava. Amanida amb canonges, mozzarella, tomàquet, pa torrat, gambes saltejades i vinagre de mòdena per sopar. '7:10. Alguien escribió en el ascensor que el placer se puede comprar pagando con dolor...'


Àudio: Sidonie: Nuestro baile de viernes