diga'm lletraferit...

* friendly hooligans...i love monf's oldies crew...

setmana de dates marcades al calendari de la memorabilia pròpia. dies de recordar a qui ja no hi és. però els moments dolents s'eclipsen, almenys s'endolceixen. com amb el regadiu i cultiu de l'amistat. m'agrada recordar estampes. com que els teus amics et vinguin a buscar un vespre divendres a casa, sense avisar-te. sense haver-los demanat ajuda, perquè ells ja ho saben. els 'oldies' de la verneda. l'amant dle techno, l'economista i el dissenyador. militants de la camaraderia. apareixen al carrer de sota casa amb plaques i pistoles. em detenen, davant la mirada incrèdula d'alguns veïns, i em porten a consumir nit. suc de cibada, complicitats, cigarrets adobats, dards i música soul i indie. de sobte, un d'ells brinda per mi i per la mare. l'agraiment encara m'humiteja la vista al recordar-ho. ells són grans i ho saben. visita sorpresa de la noia que cuina rissotto i final nocturn a razz. individus insultantment joves fant sentir-te desubicat. sms amb somriures de coronació metàl·lica a l'altra banda. suspirs que s'escapen i minces hores de son. dissabte de feina amb el cos escaient. marques a la pell i a la retina. i alguna olor a les fosses que et transporta. vespre de veure el nostre mésqueunclub. de sopar a restaurants napolitants on cuiner i cambrer parlen en italià. tornada a casa amb ganes de llit. rememorant el bagatge nocturn anquirit i compartit. pensant en les persones que divendres van demostrar moltes coses. en la seva grandesa. i pensant en com val la pena tot plegat amb coses com aquesta.

àudio: the dandy warhols: we used to be friends