diga'm lletraferit...

*totalmente a favor...

m'agrada la sensació de tornar a casa després de dos dies fora. olors conegudes i el tacte conegut de les coses tornan-te als palmells. capdesetmana de fer l'indie a terres d'interior. gaudint d'hospitalitat i bones companyies. coronades per sobredosis de bondat i afecte d'agradables dissenyadores de la plana. que brinda casa seva, el seu llit i la seva gent. en nits de veure sidonie tocar les seves cançons més primerenques i anglosaxones. de minimal electro al pasternak. excercint hooliganisme i destil·lant whisky en moviments histriònics. de saludar dj's de nom prodigiós que et sorprenen amb lloances a la teva forma d'escriure i demanan-te que no deixis de fer-ho. dissabtes prenent unes primeres bocanades de sol. conjugant plaentment el verd de la gespa amb el blau de l'aiuga. de vitages en cotxe amb l'electropop de cut copy. per anar a escoltar per enèsima vegada els mishima i no cansar-te'n. per emocionar-te amb sanpedro. i sentir els facto delafe a escassos metres. i esclatar alguna cosa dins teu. els records comencen a fer curses de rapidesa per la pell orquestrats per la cara d'aquella qui em cantava allò de 'dale gas!'. i tot torna a superar-me, mentre la gent balla al meu voltant. cansat de topar amb la mateixa fotografia cada cop que intento aixecar el cap. ja és diumenge i sonen petards al carrer. però jo no tinc res a celebrar.

àudio: sidonie: feeling down