Sunday, March 29, 2009


el catàleg popular de frases fetes per dir sense pensar diu que tot passa. els dies, els que juguen a pòquer, els diumenges. les malalties també. algunes (les d'estar per casa). agradable sensació de sentir que el cos tornar a respondre com el 98% dels dies ho fa. en divendres de compra cultural. una edició especil amb tres cintes de kim ki-duk, l'edició especial amb llibret del recopilatori de saint etienne i l'últim cd de love of lesbian. 1999. quatre xifres que arrepleguen a la seva falda una oda monumental al pop. seure al cotxe, descansar amplament l'esquena al seient i posar a sonar la primera pista. al nivell setze de volum. llavors donar les gràcies perquè algú sigui capaç de fer coses com aquestes. que algú tingui aquesta estranya habilitat de crear himnes del pop per cantar (malament) sometent a tortura les teves pròpies cordes vocals. 1999 és un disc que explica una història de (des)amor de forma cronòlogica. una petita o majúscula venjança escrita deu anys després per explicar la relació entre un jove i una jove. un missatge en forma de catorze pistes per recordar-li la seva història. per dir que el temps passa i que és capaç d'enriure-se'n i que les cicatrius són només això, marques. crear una obra com aquesta deu ser el somni de tota persona que ha estat deixada alguna vegada. sí, ho deu ser.

àudio: love of lesbian: allí donde solíamos gritar

Friday, March 27, 2009


la primavera ja és present i tothom en parla. com si de l'arribada de les tropes aliades es tractés. ningú parla, mentre remena el cafè, del pas de la tardor a l'hivern. l'estació de l'al·lèrgia m'ha portat ja un refredat i un daltabaix estomacal. dies de llit, de cap espès. de sèries nord-americanes i tertúlies polítiques matinals a la tv. del soroll dels nens corren pel pati de l'escola de sota casa i de sentir les ganes de sortir d'aquesta. per la finestra un sol que escalfa sense ganes m'ha portat a rescatar antics cd's dels suecs 'kent'. les seves melodies amb tints simfònics i amb aquella capacitat d'abraçar-te amb una calidesa freda, crean-te cert enuig que arriba a espantar. llavors he pensat en fer un recopilatori. una d'aquelles rareses. sense tenir un destinatari costen menys. de totes maneres, només un grapat de cançons per donar la benvinguda a la primavera.

Sunday, March 22, 2009

it's my 'HONEY BuNCH' (2009-...)

no havia estat presentat oficialment. és estètic i generós en les seves formes. amb un cul ferm i optimista. com el de les dones negres. d'aixecar un suspir. i 'honey bunch' ve de la cançó dels four tops. és una expressió que feien servir als 60's i 70's per dir "carinyo". farcell de dolçor, potser? si algú es pregunta sobre perquè posar nom als objectes potser ha vingut al lloc equivocat. aquí som sentimentals, sentimentalistes i no estem bé. i a sobre ens encanta. 'sugar pie, honey bunch...'

Friday, March 20, 2009


dormir onze hores i dilatar el somriure al mirar l'hora. descans merescut per aquest refredat que m'aplaca. faltar a la feina i relaxar els horaris. certes idees assentant-se mica en mica. ser capaç de formar alguna cosa semblant a optimisme. aparcar certes pors més adients per altre èpoques. algun cafè i més cigarretes de les que salut permet. sortejos de futbol a la ràdio i cigrons per dinar. fregar els plats i fer veure que no veus a venir la migdiada. quotidianitats poc remarcables però de gustosa escriptura. he llegit a la premsa que avui ha arribat la primavera. brises càlides per despullar els braços i mirades golafres. primavera sona a coses agradables. primavera sona a concerts de saint etienne i verd gespa per vestir-se. pensaments primaverals mentre al cotxe avui sonaven the four tops sense parar. amb una d'aquelles cançons que un bon dia comencen a atrapar-te. ja les has escoltades altres vegades, però sense un perquè, de cop decideixen captivar-te. i fer que et miris el braç esquerra i somriguis per tu mateix. per l'encert i la classe. per la primavera.

àudio: the four tops: i can't help myself (sugar pie, honey bunch)

Wednesday, March 18, 2009


-refredats. que no sols no marxen sinó que decideixen reactivar-se.
-josh rouse sonava aquest matí dins el bus.
-després de nits de renders i la història de la motown en paper de revista.
vespres entre sobredosi de modernitat i esnobisme. amb robes boniques dissenyades per la meva amiga dels frunzits.
-anar treballar costa cada dia una mica més.
-una cua inhumana fa que no vegi murakami. centenars de persones donaran fe.
-m'enamoro a la cua d'una d'aquelles dones que deuen ser boniques ja al despertar-se. potser eren les nike d'edició limitada. o els enginereed de forma impossible. o la melena fosca i llisa fins les natges. o que duia algun instrument en una caixa. o que li agrada murakami.
-compro bolígrafs nous per intentar tornar a escriure.
-plans de capdesetmana amb sessions de 'bootleg' i electro efervescent.
-marvin gaye és Déu.

àudio: marvin gaye: keep gettin' it on

Monday, March 16, 2009


torno a casa després d'un dilluns amb les mateixes hores, però més llargues. un mal de cap sostingut. potser per l'encostipat, potser per fumar massa, potser perquè sí. prenc un analgèsic en forma d'aspirina dins un got petit, d'aquells antics, de veure la tv en blanc i negre. l'altre analgèsic el porta percey sledge en forma de cançons de tempos de quatre en quatre. la seva mare li va dir que es prengués temps per conèixer la dona que li agradava. diu que no li va fer cas. no se'n fa de cas a les mares. per defecte. jo ara n'hi faria. si pogués, és clar. ara porto l'ànima tatuada al braç esquerra. sí, és el costat del cor. a la mare no li agradaria, segur. però no es fa cas a les mares. també porto bosses sota els ulls. de cansament. i avui d'alguna cosa més. ningú pregunta. però jo explicaré el que em sembli. perquè dir la veritat sempre acaba cansant. paraula. he trobat un 'ho sento' i una llàgrima acompanyant-lo. i la puta sorna vital fa que tampoc em senti millor. però tot sembla una mica més digne. el temps farà la resta. és el millor a l'hora de moldejar les coses. els hi acaba donant la forma adequada a les coses perquè te les empassis. i s'acamodin en alguna banda sense acabar fent soroll. escepticisme per estobar i motlles per empassar. digerir i deixar de vessar lletres per dones que intercalen consonants i vocals al seu nom. això no ho diuen les mares...
àudio: percey sledge: take time to know her

Sunday, March 15, 2009


"Noël Coward le dijo en una carta a Dorothy Parker: 'Godspeed the well-dressed man'. (que Dios acompañe al hombre bien vestido)."

Kiko Amat, suplement Cultura/S de La Vanguardia. desembre'08.

àudio: saint etienne: hug my soul

Wednesday, March 11, 2009



aquests dies he tret la mica de pols que havia acumulat ja aquest video, malgrat tingui només tres mesos. també he recordat una cançó d'adolescència. es deia 'ja no hi ha trapezistes'. segueixo sense creure en les casualitats. una dóna em va dir l'altre dia que a vegades no enyorem una persona, sinó un simple suc de taronja. en això ja hi començo a creure més...

àudio: the crystal method: london

Saturday, March 07, 2009

Encàrrec de la marca NAME per escriure una presentació de la seva marca. NAME és un estudi de disseny tèxtil, gustosament portat a terme per la Clara i l'Irene. A continuació el text original que els hi vaig entregar:

"NAME esdevé una marca, un distintiu propi. Pren el concepte de marca de forma tradicional i activista. Corporativisme de la pròpia imatge. Entenent la creació com un camí per teixir la tendència partint d’uns patrons autodefinits, que composen una sàvia ètica de l’estètica.

NAME sorgeix de la fusió de dues inquietuds diferents i complementàries. Dues ments alternatives que es conjuguen en la idea i es fusionen en la manufactura. Una complementació farcida de subtils contradiccions. Que s’alimenten de la quotidianitat que les envolta. Plena d’autenticitat, d’aromes urbans, de dies en blanc al calendari.

L’absorció dels petits detalls, de l’avidesa visual de cada dia, i la conversió en eclèctiques de dues mirades diferents. Aquest és el patró de NAME per exercir el seu activisme a favor de la plasticitat tèxtil. Caminant i agafant els fruits d’un món oníric i personal, on els fragments d’un somni es materialitzen en contrastos de teixits, de colors, de textures, de frunzits, de plecs i de superposicions..."

I aquí podeu trobar la web de l'esdeveniment Spinning Jenny on NAME participa com a marca convidada. Adaptació al castellà del text original.

àudio: thom yorke: atoms for peace

Tuesday, March 03, 2009


- soy un puto desastre, si soy honesto contigo. pero creo que ésto ya lo sabías.
- toma, éste es mi número. si alguna vez quieres...no sé...salir en serio. ya sabes invitarme a cenar antes de echar un polvo...
- aha...
- a lo mejor soy una de esas mujeres que cuando ve a un hombre sin aptitudes para tener relaciones piensa: "oye, éste para mí!"
- pero si ni siquiera vivo aquí, vivo en seattle.
- lo ves, eso te hace todavía más atractivo.
- ah si? pues resulta que también soy un violador en série y tengo diez enfermeras enterradas en el jardín de mi casa...
- estás empezando a ponerme cachonda.

(enorme)

àudio: mogwai: close encounters