"el primavera sound és una mirada nostàlgica al futur"
Carlos Sala. La Razón (01/06/2008)

pels records, pels somriures que veure, per les cerveses compartides, per wilco, pels subratlladors afilats, pel 2003 al poble espanyol, per saint etienne, per les persones conegudes i per les companyies d'ulls clars.

amén.

àudio: wilco: you and i

feia molt temps que no esmorzava magdalenes. hi pensava mentre triava el lila de samarretes de cotó nord-americà per vestir. de camí a la feina, mentre es perfilaven cançons dels matt pond pa i mcenroe, intentava dilucidar jo mateix sobre el meu nivell d'addicció al cafè. ja a l'oficina, tot desfullant la margarita horària dels absurds horaris laborals, feia cap en tres o quatre lemes d'aquells imprescindibles. que s'haurien d'ensenyar a les escoles. i hom se'ls hauria de tatuar en tipografia giza o helvetica als braços, per poder, cada matí, llegir-los. i aixecar lentament la mirada sobre el mirall, per topar-se amb el seu propi cap basculant lleument, de darrere cap a endavant, per gesticular la reafirmació. i és que últimament em venen al cap massa tòpics suats i massa fàcils sobre la decadència social i el malestar dels nostres temps. aquells que relacionen la direcció dels esdeveniments amb unes escombraries, i totes aquestes coses. potser només és aquesta primavera que s'ha resistit a arribar i m'aplaca l'ànim. potser una qüestió de capacitat dels genitals. en qualsevol cas mantindrem la fe en les religions quotidianes, de les que unes quantes un és molt devot.

àudio: mcenroe: los valientes

tenir certs referents serveix com a guia bàsica. com a mirada reflexa i reflexiva cap a una certa direcció cada vegada que alguna cosa et gira la cara. i s'arruga el front i el posat s'amarga. tenir referents serveix per conèixer artistes de la paraula (escrita, cantada o plasmada) que nou de cada deu vegades t'enlluernaran. perquè els referents, com a figures que col·loques de forma superior a tu, sempre arriben a llocs on tu mateix no atanses. llegia l'altre dia, doncs, sobre la militància com a forma de sortida dels dies negres del calendari. els de rostre avinagrat per un toc abrupte a la cara. la militància bàsica i cultivada durant temps. la de metralladores carregades de pop i dues o tres línies de guitarra. la dels paràgrafs que t'atures a rellegir i plegues el pic superior de la pàgina. la de l'aroma del cafè. la dels somriures de desconegudes. la dels esmorzars amb suc de taronja natural i llits per fer a quatre mans. la dels guisats amb espècies casolanes. la de les camises arremangades a l'estil carabén. tot allò explicat tantes vegades. referents per al capçal del llit i militància per calçar-se als matins d'entre setmana.

"(...) el vapor del arroz impregnando un periódico viejo mientras descorchas el vino, las palmas de las mujeres cuando el pinchadiscos suelta sus dedos sobre una rumba, las antologías de relatos cortos de terror en librerías de saldo, las películas de Truffaut, “Memorias de un seductor” de Woody Allen, las chicas del “free cinema”, Gainsbourg y Sergio Algora, el “This charming man” que cantaban los Smiths, todas las letras de Miqui Puig."

fragment de l'article 'la militancia' d'octavio gómez millán publicat al 'heraldo de aragón'.

àudio: matt pond pa: hearts and minds

*bernat

a vegades els tòpics més recalcitrants es compleixen. i espanta observar-los entre les mans i acceptar-los palpables. el canvi de seqüència en la columna vertebral vital. l'exercici de només, literalment, observar la bellesa comprimida en poc més de 3 quilograms i 48 centímetres. les ganes de fer tothom partícip i ensenyar fotografies com si de qualsevol àvia cofoia em tractés. contradictòries ganes d'aturar el temps i fer-lo passar. per arribar a un futur on t'expliqui els cafès de màquina, els repetits viatges a fumar i el puny taponant l'estomac. les 02:15h que marcava el rellotge. la sensació de derrota de qualsevol mena de postura de fortalesa al veure't la cara per primera vegada. el patiment i la valentia de la qui t'ha cuida't marsupialment des de fa nou mesos. dibuxar-te la figura mental d'una àvia que no coneixeràs però sentiràs anomenar centenars de vegades. fer-te reviure innumerables batalletes de hooliganisme futbolístic viscudes pel teu pare i per mi. inculcar-te la militància pel bon gust i el saber fer. explicar-te qui són els bons i qui són els dolents perquè algun dia tu també els assenyalis amb els dits. i, en definitiva, preparar-te bonament per tot allò que la resta no hem sabut fer bé i materialitzem en tu les ganes de millora i la necessitat de redempció pels mals moments haguts i per haver, i que suavitzem simplement miran-te dormir. tot refugiant-nos en el poder de la bellesa.

àudio: marvin gaye: save the children