tag:blogger.com,1999:blog-276334582024-03-13T18:27:31.862+01:00diga'm lletraferit...Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.comBlogger653125tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-55302523086292193792013-05-05T18:47:00.001+02:002013-05-05T18:47:13.286+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy3ZgnoAw2vajQfM9ObG4Mnizhyphenhyphenesuj0VMw65_6lP-kd43KkexdbX79X9YL3_Ci9qLBSGmrRP-jgepiWYc3hOflNAzPuP6ZUZMX0PgQ7bHChPQmPzMdZyEafwFgVodq5b1Erqtdg/s1600/IMG_2701.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy3ZgnoAw2vajQfM9ObG4Mnizhyphenhyphenesuj0VMw65_6lP-kd43KkexdbX79X9YL3_Ci9qLBSGmrRP-jgepiWYc3hOflNAzPuP6ZUZMX0PgQ7bHChPQmPzMdZyEafwFgVodq5b1Erqtdg/s320/IMG_2701.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
diumenge. dia prolífic per a la melangia i la memorabilia. referents emocionals d'aquesta casa. un diumenge com avui. on hi ha cafè recent fet i sona serrat al tocadiscs. per felicitar dies com els d'avui n'hi ha que hem de recórrer a mètodes simbòlics, enlloc de directes. un dia, doncs, adient per fer un adéu, encara que amb la mà no plenament estesa. un adéu tímid i un pèl inconscient. evidentment trist, com ho són tots. una parada temporal d'aquest petit lloc al que vam decidir batejar com un espai de literatura quotidiana. una finestra (concepte tan en auge en el nostre 2.0) on sentiments, sensacions i tantes cançons han estat vessades. sense cap més pretensió que la de construir paraules. edificar frases. aixecar textos. arquitectura emocional per pilotar la sanitat mental d'hom, si voleu. la convulsió dels temps, i l'estranyesa dels mateixos, fan que sigui impossible escriure aquí. potser hi ha ferides que necessites de privadesa per cicatritzar. potser el moment no és l'adient. desconec la gènesi exacte dels motius. però abans que deixar morir lentament aquestes pàgines que tan meves faig, i tan m'han proporcionat, prefereixo abaixar la persiana simbòlicament. fer una parada oficial, amb final desconegut. potser d'aquí un temps, alguns vents bufen amb més força. potser arriben noves formes de fer aquesta pseudo-literatura. potser en altres llocs o d'altres contextos. el temps dirà, com tantes altres coses. tanmateix, aquestes humils pàgines seguiran obertes, per si algú té alguns minuts que perdre, alguna curiositat per guarir o, simplement, arriba algun despistat i es sent a gust durant una estona entre aquestes línies. gràcies a tots els que han passat algun moment. als qui han entès que això no era només un artifici per donar sortida al egocentrisme propi. als qui ho hagin gaudit i s'ho hagin sentit una mica seu. i les gràcies particulars per qui ja sap van adreçades. no sabem si seran les darreres lletres, un poc ferides, però de moment són les que són. a reveure.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio:</span> <b>joan manel serrat:</b> la carmetaOscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-16702264033859815642013-03-12T17:32:00.000+01:002013-03-12T17:32:29.145+01:00<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="380" src="https://embed.spotify.com/?uri=spotify:track:5rbfF06qpTOt5U2gTM3OWx" width="300"></iframe>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-3989981693873033232013-01-25T01:55:00.000+01:002013-01-25T01:55:37.943+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbLDoUrR7JhGZ_lyvAYWg_y2RygbS4HXFp0dxD3qm0A1UABasZxdHLLzBvMadw-rGqSpUrcO1M01TDHY_5mQ-AA1tGW2FUly59g4fSrpLAXjHixeVasxyW1N8cJC7fah0YmL1_HQ/s1600/Floid-AS-150mL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbLDoUrR7JhGZ_lyvAYWg_y2RygbS4HXFp0dxD3qm0A1UABasZxdHLLzBvMadw-rGqSpUrcO1M01TDHY_5mQ-AA1tGW2FUly59g4fSrpLAXjHixeVasxyW1N8cJC7fah0YmL1_HQ/s320/Floid-AS-150mL.jpg" width="307" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
el gener i les seves coses. l'únic propòsit és evitar el despropòsit. a partir d'aquí seguir traçant línies per on continuar caminant, fixades en les coordenades pròpies de les coses ben fetes i com ens agrada que siguin. almenys com voldríem que fossin. que després no ens vingui ningú amb cares de sorpresa i ganyotes histriòniques. el fred que va fent lloc i dota de contingut el continent estacional. on malgrat tot ja parlem de primaveres amb majúscules. esperant al mes de maig, quan es juguen les finals i gairebé fa calor però traiem les bufandes. foteses a les que en pere, el barber, resta aliè. ja és gran i li tremola el pols. però manega la navalla amb professionals maneres. fa algun comentari misogin de tant en tant i t'impregna el rostre amb massatge amb Floïd. estén una tovallola sobre la cara i remata la jugada amb petits tocs a les galtes. l'olor és d'aquelles que podries deletrejar si els aromes tinguessin lletres. també descobrim noves cançons i discos rodons. és la sort de poder visitar certes tasques hertzianes setmanalment, i compartir taula amb dones que parlen de croquetes i homes savis amb bagatges com a cases de pagès. sexe, socialisme i costes.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio: </span><b>stephanie says:</b> <a href="http://open.spotify.com/track/5yRp3Ma6YZb7InrO5Zk7Ij" target="_blank">one of these days</a>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-18358129261437894922013-01-08T13:46:00.000+01:002013-01-08T13:46:39.911+01:00<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH8bUrpjcXXstuzR7ab8hwjDDBCUOguONPJT_YkbHuLwzXYKYj8bVjdaYbfuixXWSMRPvY7UJS-KxEYLCq0-CbRKdkRdzOaWg4JOnTcvnQ2CY5PPg8gbazGRZ4BXds_-UmRlF9JA/s1600/4910-naked_man_2-big.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="154" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH8bUrpjcXXstuzR7ab8hwjDDBCUOguONPJT_YkbHuLwzXYKYj8bVjdaYbfuixXWSMRPvY7UJS-KxEYLCq0-CbRKdkRdzOaWg4JOnTcvnQ2CY5PPg8gbazGRZ4BXds_-UmRlF9JA/s320/4910-naked_man_2-big.jpg" width="320" /></a></div>
esperar, viure, digerir. bucle vital en tres conjugacions. pauta del calendari imperant i que repetim any rere any. hem menjat fora mesura. hem ingerit dolços i escumosos per pur plaer quan ja no ens en cabien més. hem vestit boniques camises i, fins i tot, hem estrenat sabates. hem proferit elegància i salutacions familiars. hem rebregat muntanyes de paper de regal. encara que aquí no ens agradi i insistim en el paper de diari. com quan abans el peix arribava embolcallat amb pàgines satinades de tinta periodística. hem gastat més del que tenim i em tret la pols a la banda magnètica de les targetes. en definitiva repetir patrons adquirits durant anys per donar sentit als dies que emmarquen principis i finals d'any. queda el regust de l'excés i les ganes de depuració. com si d'un brou de porros es tractés. tanmateix hi ha dies plaents a la vista i al paladar. passejos pel born, càntics al estadi que fas teu encara que hi vas menys del que voldries, visites a cases amigues, taules vestides amb gents a qui obrir la porta i cedir-les el pas. costums, que només són maneres, en resum.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio:</span> <b>swiss alps:</b> scoth & soda
<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="100" src="http://bandcamp.com/EmbeddedPlayer/v=2/track=26019723/size=venti/bgcol=FFFFFF/linkcol=4285BB/" style="display: block; height: 100px; position: relative; width: 400px;" width="400"><a href="http://swissalps.bandcamp.com/track/scotch-soda">Scotch + Soda by Swiss Alps</a></iframe>
Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-37834951629538960582012-12-21T12:34:00.001+01:002012-12-21T12:34:12.816+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://29.media.tumblr.com/tumblr_ltnschydnh1qzleu4o1_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://29.media.tumblr.com/tumblr_ltnschydnh1qzleu4o1_500.jpg" width="233" /></a></div>
<br />
"La cuestión es que el pop no se desenvuelve alrededor de buenos discos o de personas bellas, esto son solo detalles. En realidad se basa en superhéroes y en superdólares; en la publicidad a ultranza y en profundos cambios sociales; en locuras colectivas a corto plazo. Las personas no son importantes."<br />
<br />
<b>Nick Cohn:</b> '<i style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.200000762939453px;">Awopbopaloobop Alopbamboom. Una historia de la música pop'.</i><br />
<i style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.200000762939453px;"><br /></i>
<span style="color: lime;"><br class="Apple-interchange-newline" />àudio:</span> <b>chuck berry:</b> <a href="http://open.spotify.com/track/2LcV5dZWN47XVCVZ1dFwfQ" target="_blank">you can never tell</a>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-52703521318529556632012-12-17T09:50:00.001+01:002012-12-17T09:50:27.061+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxo8mYIjy4kpoi3ht8p_W7zWSJFxOLtpOJfZ6eBEZX9xXx6NF9FVE0nA7qZgaRqvQk8F2eg6xnyL7sM4jts61k4IJUXRmpPPrfd8k5kyUUSmhlDTvSTK4DVf6xFesag4MYI29Jug/s1600/126030489542712212_qztFmsfU_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxo8mYIjy4kpoi3ht8p_W7zWSJFxOLtpOJfZ6eBEZX9xXx6NF9FVE0nA7qZgaRqvQk8F2eg6xnyL7sM4jts61k4IJUXRmpPPrfd8k5kyUUSmhlDTvSTK4DVf6xFesag4MYI29Jug/s1600/126030489542712212_qztFmsfU_b.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
franel·la al pijama. mantes al sofà com a tapís d'evasió en format de 16:9. la temperatura continua sent una companya exòtica d'aquest desembre. els Nadals, així en plural com diuen les àvies, segueixen acostant-se. alguns desitjant-ne l'arribada mentre d'altres preguem l'acabament. l'espera o l'avantsala es torna, però, en dies de volguda i apreciada calma. persistència en la conjugació de buscar i en l'esma per teixir rutines que esdevinguin el sabó de la higiene mental. recerques, textos i impressions. vermuts, dinars de menú. tardes de cinema, de cafès i infusions a preu de plat combinat, de planxar els dits entre cubetes de vinils, de passejos de vespre mentre mires aparadors on dubtes que mai més hi puguis comprar. recuperant el bonic exercici de recolzar el colze en una barra metàl·lica, parlar de futbol com si hi entenguessis i veure als nois fent fantasia sobre tapets verds. enaltiment i pleitesia. llistes de reis i sabates per construir llustrosos ciments del bon gust pel vestir. guarniments per coronar dies. benzina pels despertars. tot per venir mentre no ens falti una tassa de cafè i discos d'everything but the girl.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: lime;">àudio:</span> <b>father john misty:</b> <a href="http://open.spotify.com/track/5k4du9WtL6BjqYqZyIeb8y" target="_blank">hollywood forever cemetery sings</a></div>
Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-31523872117883371852012-11-22T13:21:00.001+01:002012-11-22T13:21:08.110+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghDQrrnPvsBsqQpDrYyoeOO6LZyB1PkF8HouxRw_hOUttmMIqnjfMl_ngTrQcveHVgpdQwiYEk6pRu65yw_oAeI5q5cKj6FfueIbRLKXoUOQ9ztfO-hef7IyrZEqFCQGTtLCYFeA/s1600/1277736635-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghDQrrnPvsBsqQpDrYyoeOO6LZyB1PkF8HouxRw_hOUttmMIqnjfMl_ngTrQcveHVgpdQwiYEk6pRu65yw_oAeI5q5cKj6FfueIbRLKXoUOQ9ztfO-hef7IyrZEqFCQGTtLCYFeA/s320/1277736635-1.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
les rutines són quelcom necessari per a la salut mental. la repetició i la seguretat que atorga el futur més immediat en els nostres actes. bella estimada. que proveeixes cada dia d'automatismes per reafirmar la certesa vital tan necessària. la ràdio encesa, la planxa calenta. el vinil girant, el llucet enfarinat. buscar cançons que facin matí, la mateixa tassa proveint cafè tots els sants matins. la rutina, però, també gaudeix de la versatilitat de les dues cares. l'extenuació per insistència. pilot automàtic del aturat que porta pijama per uniforme i fa treballar massa el cap. i vinga a fer de 'dealer' laboral. feina no remunerada, conveni de pràctiques, només autònoms, nivell mig-alt d'anglès. fuck off. llavors enganyem la rutina viciada amb xerrades de tècnics municipals, cursets d'ofimàtica, pel·lícules antigues. amb tot seguiran arribant dimecres en què fer d'acompanyant a concerts. gaudir del seu somriure i del seu intent d'afinar les tornades. sorprès per poder cantar a ple pulmó versions de nueva vulcano. aixecar el puny i militar en favor de cançons generacionals conegudes per masses pocs. però els dijous també compten. i a la nit agafaràs el cotxe per poder fer allò que més t'agrada. la sàvia conversa i el caliu de les cançons viatjant per ones hertzianes.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio:</span> <b>alpaca sports:</b> <a href="http://open.spotify.com/track/2TQzXVEuYCINRePwjRfezR" target="_blank">i was running</a>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-24689551426719898402012-11-17T01:23:00.000+01:002012-11-17T01:23:09.006+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-91G72emp6TxnFwkhQsvGRmn5NIohKkBws2hu-coLKclP_t8goXRTa5T4-hXICL6hU5W2ZQnej7AtWiZIc0pRwzkHsFDLClkFM2oZFkos_PXhIgvTCmCiDw5BVnC7qlhPj_KG7Q/s1600/logo_ilovesweden.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-91G72emp6TxnFwkhQsvGRmn5NIohKkBws2hu-coLKclP_t8goXRTa5T4-hXICL6hU5W2ZQnej7AtWiZIc0pRwzkHsFDLClkFM2oZFkos_PXhIgvTCmCiDw5BVnC7qlhPj_KG7Q/s320/logo_ilovesweden.png" width="219" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
"qui és el següent?" canta tracey thorn. sempre hi ha un següent, encara que a vegades no ho pugui semblar. girs dramàtics i fets desencadenants. la tombarella d'una trama. cotxes suecs descapotables entre vinyes californianes. homes intrèpids que regalen lletres de la mida d'un pivot de l'antiga unió soviètica. redempció, amor, tendres i victòries pírriques. el pebre de la narrativa i dels dies de cada dia també. històries per evaporar la realitat asfixiant. píndoles d'entusiasme per continuar creient en la bondat <i>per se</i>. encadenar matinades mentre esperes la tornada d'alguna rutina més ben pagada. temps, emperò, per tornar a sentir el gust per l'escriptura. l'ordenació mimada i sentida de paraules. l'alineació de conceptes. l'evocació de referents. ben gastades, doncs, les tardanes dormides. brindarem per elles, sempre que ens quedin matins per endavant. on prendre cafè i triar discos de forma encertada. vestir pantalons cenyits i camises més o menys ben planxades. roma no es va construir en quatre dies, que diuen. </div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio:</span> <b>tracey thorn:</b> <a href="http://open.spotify.com/track/7s0Bdj9ZxPm7LCmYWVRfnm" target="_blank">hormones</a>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-69888392814643792692012-10-10T00:22:00.001+02:002012-10-10T00:22:33.016+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJU58LfKnn-pJ2iEoOa9Oczl20rgX1CUT1UFFRDWso82R1pVdGDcQ-lOFEHmz15JXiLk_0fdcWyd_foPTy5o2IIgVwQZDnBah8skU0WgxYZ38oQKufJf1Z9kinT7gnM0R3hNj5Qg/s1600/mini_butler.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJU58LfKnn-pJ2iEoOa9Oczl20rgX1CUT1UFFRDWso82R1pVdGDcQ-lOFEHmz15JXiLk_0fdcWyd_foPTy5o2IIgVwQZDnBah8skU0WgxYZ38oQKufJf1Z9kinT7gnM0R3hNj5Qg/s1600/mini_butler.jpeg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
diu que hi ha ex-models que es fan dir escriptores. la cançoneta tan nostrada dels amiguismes i la incompetència situada a llocs on no haurien. renegar va bé. cridar i córrer també. coses que diu el metge per fer sortir la tensió que cossos garrepes com el veu volen quedar-se per si. doncs això, a seguir cagant-se en els cargols que grinyolen en l'establert. recentment m'he trobat parlant en nom d'un nosaltres que dubto si existeix. o si ho fa encara dubto més que jo en formi part. potser per gènesi, potser per incapacitat. amb tot, la dubtosa bellesa de les poques coses certes. que aquesta calor no és normal i tenim ganes de gavardines. fosqueja abans i els carnissers halal preparen bones hamburgueses de vedella. en la meva recerca d'endorfines he berenat un got de llet. com feia anys que no feia. intentant evocar dies de menys pèl a la cara i menys preocupacions punxant la part esquerra del pit. la del cor. la dels gols del teu equip. la de cançons de tornada senzilla i efectista. la del puny tancat i alçat. aquella part.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio:</span> <b>illa carolina:</b> <a href="http://open.spotify.com/track/5TBhU4zKnKrvzpG3PSLzw6" target="_blank">la cursa d'honor</a>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-17693628631647218892012-09-19T00:39:00.001+02:002012-09-19T00:39:51.768+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqLg5ovb8PKGvUugEd-305C8NypzMGpxKvo7Dl-V8aXPZ4pSXAz8RyuarU6yO7uHqed37IFiMV7P6R_rP58gPSvXJVt00FoYyUByA7XkkjQv2ELV_1dqWgWwP-bTH341wddTjGzQ/s1600/against_modern_football.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqLg5ovb8PKGvUugEd-305C8NypzMGpxKvo7Dl-V8aXPZ4pSXAz8RyuarU6yO7uHqed37IFiMV7P6R_rP58gPSvXJVt00FoYyUByA7XkkjQv2ELV_1dqWgWwP-bTH341wddTjGzQ/s320/against_modern_football.png" width="304" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
no ens enganyem, encara no és temps d'infusions. les bossetes per infusionar no s'han de comprar als supermecats. per això els urbanistes fan barris i botigues petites. on l'atenció és personalitzada i al entrar poden aixecar les celles treien-te el dubte sobre si et coneixen. enlloc de noies joves, immigrades i maleducades, amb camisa de color corporatiu i nom sobre una placa. a la televisió hi fan futbol. però avui no juguen els nostres. tornar a casa al vespre després de fer un vermut i abans de prendre un aigua amb gas. la temperatura tan exageradament agradable. caminar pel mig de la carretera per aquells carrers on saps no passen gaires coses. un intent d'abstracció per recordar els dies de poble. on les olors tenen nom i cognom. les espardenyes són uniforme oficial i les tardes solen ser lentes però rebedors de nits amables. a casa la ràdio està encesa. hi ha un parell de pel·lícules de hitchcock al moble de la televisió. pastilles i infusions. encara que no sigui el temps. però tot arriba.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: lime;">àudio:</span> <b>prats: </b>petita i blanca</div>
Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-57651302841309038512012-09-13T00:30:00.000+02:002012-09-13T00:30:55.648+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw1J4FOPfppIK-pzgFAwkYNd8clVzBbK1s2L_g4sND39vLtiRYdQDMcjfwTWfWo6W5Otp6gGkrjQ_Zxwx5I0u8r-lrcBj_ToO_fObsUJJARalhymbQQb2rM_pnphWNP5UtTkYqdA/s1600/108719778475606135_FLxAzP0k_f.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw1J4FOPfppIK-pzgFAwkYNd8clVzBbK1s2L_g4sND39vLtiRYdQDMcjfwTWfWo6W5Otp6gGkrjQ_Zxwx5I0u8r-lrcBj_ToO_fObsUJJARalhymbQQb2rM_pnphWNP5UtTkYqdA/s320/108719778475606135_FLxAzP0k_f.jpeg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">dues gotes mal comptades. que de tan esperades fan el fet. al barri proper són festes. les que van passant successivament i cada vegada recordem la d'algun any en particular. orquestres i verbenes. arribades en parella, en grup o en primeres vegades. saludem les mateixes cares. més calbs, més panxuts. rituals de patriotisme urbà i reduït. esperits comunitaris que portem a carrers més centrics i a gran escala. al cap l'avi ramon que no hagués cregut veure tantes banderes de les nostres al carrer. els pèls dels braços estirats per respirar dies d'aquells dels que direm que hi vam ser. pirotècnies imàginaries sobre el futur que ens vindrà a sobre. però hom seguirà llaurant l'hort de casa. a base de sangries, paràgrafs i una manera pròpia d'endreçar paraules. el cel era ben fosc quan arribava avui a casa. procurarem no fer metàfores atmosfèriques amb el futur. i que les nits siguin plàcides i tranquil·les, malgrat algunes no la trobis a ella dormint en roba interior. tan preciosa, tan adormida, encara que tan amatent per si ha de despertar-se de matinada.</span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: lime;">àudio:</span> <b>rodriguez:</b><a href="http://open.spotify.com/track/7rw29NRtmX0jIUCWmZuM79" target="_blank"> i think of you</a></span></div>
Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-45553688911007844492012-08-29T00:50:00.001+02:002012-08-29T00:50:57.055+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAP4xaDiiThd_qVjsVCb02dHRckKbFfvwJYmVvl-z_wsHVlnaQKg-nkd111H7KOiYlXrH7P9Qt-NnflW5rY_kENANzmeIaKjYoc8QRDt3KJgP1O4vDD5tTBrQ_Is-w5t7B1nac6w/s1600/e13904daef8311e1914322000a1e9b9c_7.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAP4xaDiiThd_qVjsVCb02dHRckKbFfvwJYmVvl-z_wsHVlnaQKg-nkd111H7KOiYlXrH7P9Qt-NnflW5rY_kENANzmeIaKjYoc8QRDt3KJgP1O4vDD5tTBrQ_Is-w5t7B1nac6w/s320/e13904daef8311e1914322000a1e9b9c_7.jpeg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
truita de carbassó i prefab sprout. verdures crepiten i s'escalfen. com indefectiblement l'ambient porta setmanes fent-ho. densitat atmosfèrica per tallar amb un ganivet i guardar-ne les porcions en una carmanyola. per quan vinguin bé. les nits destapen les intimitats dels veïns per les finestres obertes cercant una inexistent brisa. en un futur l'estiu del 2012 apareixerà tenyit de certa grisor al record pels desajustos corporals i els capritxos de la salut. però també pels dies de ràdio posant cançons de ketty lester i de marvin gaye. parlant de futbol i de cotxes suecs. de les llargues tardes escapant de la calor sota l'aire condicionat, fent del llit sofà i del televisor un tediós aixopluc. del concert de bon iver i les vacances en què no teníem diners i no paràvem d'anar a cases d'altri. les perspectives s'amotllaran a les nostres obertures d'ulls. juganeres com la capacitat per encoixinar els records. de nou, aquí, el setembre esdevindrà regal. amb pluja que ansiar. concerts a l'aire lliure en aquesta nostra ciutat que estimem i avorrim en mesures diferents segons vent. rutines que encalcin el camí i posin color pastanaga a la guia vital del calendari. per la resta, persistirem. verb d'agradable conjunció per aquí i de demostrada capacitat recol·lectiva.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio: </span><b>prefab sprout: </b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=4T6e3GJCjow" target="_blank">the king of rock'n' roll</a>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-8952426356204942232012-07-20T14:11:00.002+02:002012-07-20T14:11:44.435+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUhH-w90JSvs2O3dI0O7hM859u-vr64ujYNwMvsOk335bWlHez95F2f6eWbVYqFVszKswl4l-Wq8rgGEbHLYZR0YfbMhme_Tboeh4-RRvx3_Kr4hgi8hULY7tIBfJBUgKVZJq5Sg/s1600/eggs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUhH-w90JSvs2O3dI0O7hM859u-vr64ujYNwMvsOk335bWlHez95F2f6eWbVYqFVszKswl4l-Wq8rgGEbHLYZR0YfbMhme_Tboeh4-RRvx3_Kr4hgi8hULY7tIBfJBUgKVZJq5Sg/s320/eggs.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
*via <a href="http://www.flickr.com/photos/marindsgn/" target="_blank">marindsgn </a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
els mig excessos ja són ressaques senceres. l'allarga ombra de la trentena i els despertars traumàtics pel cos. de bon matí arriben bones notícies al telèfon. de caire laboral però de coses tan estimulants no se'n pot dir feina. el "a la vida tot et torna" que prediquem en aquesta casa des de fa tants anys pren un sentit tan literal que costa d'abraçar. setembre, que segurament portarà pluja, l'olor de renovació als carrers, i tantes bones estones per endavant. els matins al barri són xafogosos i lents. dos homes grans critiquen la reconquesta dels que abans, i ara també, vestien de blau. la castellanització dels topònims i els atropellaments lingüístics a ses illes. reneguen amb vehemència i insuflen esperit esquerrós a qui els escolti. al mercat les senyores grans monopolitzen les esperes a les parades. el peixater celebra que demani sorell. no entén perquè la gent no el compra més. "es queixen que té masses espines. però el peix s'ha de menjar sense pressa" em diu, en una mena d'arenga, amb un català treballat que no amaga la seva procedència de l'europa de l'est. treu les tripes a una orada i em desitja un bon dia mentre torna la volta en monedes. a casa el forn envia senyals aromàtics inequívocs. johnny cash gira al toca-discs mentres recorda l'alamo. la tarda espera. hi ha pel·lícules per veure, becaines que gaudir i trucades de dones boniques que prometen tornar aviat.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio:</span> <b>johnny cash:</b> <a href="http://open.spotify.com/track/41crUEwuzw1ruYbmQeR0xA">bonanza! </a><br />
<br />
<br />Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-27952389275990861332012-06-29T00:35:00.002+02:002012-06-29T00:35:29.140+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs7VkirfWZIEt1Jlxoupsuzd5Kn13LCwzz2xVrH8E8ekqHdLK-bQjN3pHVqJeggJjFed-xhU30dBARIORaqIfWmBW9fTTmGEQ83O-BRQJS5zxbcPvj7HUSAoJEti9FV12BEFIkEw/s1600/instagr.am.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs7VkirfWZIEt1Jlxoupsuzd5Kn13LCwzz2xVrH8E8ekqHdLK-bQjN3pHVqJeggJjFed-xhU30dBARIORaqIfWmBW9fTTmGEQ83O-BRQJS5zxbcPvj7HUSAoJEti9FV12BEFIkEw/s320/instagr.am.jpeg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
afina la guitarra. demana les ulleres de sol per mirar-se al reflex i assegurar-se una versió despentinada del seu pentinat. càmera grava. canta mentre mira al cel per evitar les càmeres. manquen els fantàstics repics de bateria del disc. i aquesta calor enganxifosa. cotxe, baixar la ciutat, esquena xopa. dies de futbol i amanides al vespre. les hores del rellotge han perdut el monopoli d'atenció del que gaudien fa tants pocs dies. el cafè continua brollant al matí, però les torrades han substituït les presses. la música ha tornat a sonar als matins. i als migdies. a les tardes i als vespres també. a la bodega de sota casa serveixen el vermut amb un rodanxa de llima, i dues olives. em regalen aperitius per fer-se perdonar les nits de guitarres i clientela entusiasta, alcohòlica i de veu poc educada. ens hem fet l'estiu a sobre gairebé sense adonar-nos-en. no creuarem l'atlàntic, però fer dinar per dos serà el nostre luxe. arribar-nos al mercat i mirar quin peix hi ha bé de preu. les migdiades seran regals i veure ciclistes fent cims a la televisió serà el nostre oasi. un estiu per endavant. agendes apetitoses. dies de ràdio i projectes per fer que fa un any ni haguéssim pogut imaginar. persistir és un verb que ens agrada conjugar a casa.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio: </span><b>joana serrat:</b> <a href="http://open.spotify.com/track/7y9LJSWgRlQPuK8eJHt3Ak">sharing wine (a summer tale)</a>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-73344247718934810132012-06-22T10:12:00.000+02:002012-06-22T10:12:31.183+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0z0uifljkg2qXr6S7nFzg52z-JhZj5vp7sKlR5Cumf_Pk01EIV06wdUKFo6glu27UUKX097iRh3jo5CjjNfChJon4S6styvjjLdEavzWnHmXkinKvg9Wv548Gt4TpoP83DJUF3Q/s1600/represent.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0z0uifljkg2qXr6S7nFzg52z-JhZj5vp7sKlR5Cumf_Pk01EIV06wdUKFo6glu27UUKX097iRh3jo5CjjNfChJon4S6styvjjLdEavzWnHmXkinKvg9Wv548Gt4TpoP83DJUF3Q/s320/represent.jpg" width="211" /></a></div>
la cadira és la mateixa. segueix havent-hi una tassa de cafè i un cendrer amb una respectable densitat de població. la música continua sent diferent. sempre segueixen existint tantes coses per descobrir que es fa difícil repetir insistentment. tanmateix, les vistes són noves. la línia difusa que es dibuixava davant dels ulls ha acabat perfilant-se. en quelcom més vigorós, emperò, també indefinit. horitzó en diuen. les cinc del matí han passat a ser una franja horària més. quelcom que arribarà dia rere dia però al que ja no pararem atenció. ara hi ha més cossos de text que mai. hores per farcir. metàfores sobre camins i coses per l'estil, encara que sense rajoles daurades. descans. pantalons que estrenar. tantes pel·lícules, tantes lectures. veneració per a ben brooks a partir d'ara. li trec una desena d'anys i té el doble d'equipatge vital. a vegades algunes cites, d'aquelles que les llegeixes i et veus obligat a marcar la pàgina amb un plec a la punta, serveixen per entendre la seva grandesa.<br />
<br />
<i>"Internet está bien porqué puedes ver porno gratis, pero mal porqué se puede comprar ropa racista."</i><br />
<br />
<i>"A veces, cuando estoy borracho, me gusta sentarme en la cama y cantar el himno nacional intentando imaginarme cómo sería creer de verdad que nacer en un lugar concreto es algo de lo que estar orgulloso. Follar con una chica más de siete minutos es algo por lo que estar orgulloso. Ser británico, no."</i><br />
<br />
<u>Ben Brooks. <i>'Crezco'</i>. Blackie Books. </u><br />
<br />
<span style="color: lime;">àudio:</span> <b>die antwoord:</b> <a href="http://www.youtube.com/watch?v=cegdR0GiJl4">enter the ninja</a>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-69598998565475857642012-05-15T12:23:00.003+02:002012-05-15T12:26:49.095+02:00<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivvMhsUVM7U8bm7Hd_MbBMxGv5RvkpBlXSjoajHhpHNQD2ggj4G3SmAAkVLLExbsHXKV7g6OrHJBkvkhuhyIjNdJd_2yBQMgg_Em9lXE2P0vxyYBHwSoy5ND0NOgB0pgj1nI2ukw/s1600/602527119229.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivvMhsUVM7U8bm7Hd_MbBMxGv5RvkpBlXSjoajHhpHNQD2ggj4G3SmAAkVLLExbsHXKV7g6OrHJBkvkhuhyIjNdJd_2yBQMgg_Em9lXE2P0vxyYBHwSoy5ND0NOgB0pgj1nI2ukw/s320/602527119229.jpg" width="320" /></a></div>
recordo perfectament la primera vegada que vaig escoltar saint etienne. les tardes universitàries eren quelcom que s'havia d'omplir, ja que la nostra activitat intel·lectual es reduïa a unes vuit setmanes l'any dividides en quatre parts. sí, setembre era per nosaltres un trimestre més. una data fixa al calendari. el meu amic periodista i jo passàvem les tardes a la biblioteca municipal agafant en préstec cd's. esoltar-los a casa, escanejar les portades i copiar-los. benediccions del nou mil·leni. agafàvem clàssics, mainstream i qualsevol cosa que ens pogués despertar la curiositat. ens intercanviàvem les descobertes importants. també recordo quan, per primer cop, em va fer escoltar dj shadow al seu cotxe. i el món es va parar a fora. un altre dels exercicis lúdics era prendre algun compacte només per la seva portada. així vaig conèixer el 'howdy' dels teenage fanclub, o el 'sound of water' de st. etienne. l'enamorament va ser gairebé instantani. les notes de 'heart failed' eren una exageració. allò era brillant i diferent. i aquella veu? la cerca navegant em va portar fins sarah cracknell. oh, sí. llavors ja va venir la resta. un recopilatori doble per posar-me al dia. i el 'so tought', el 'tiger bay', el 'finisterre', el 'fox base alpha', el 'good humor' que em recordava tant a EBTG, el 'tales from turnpike house', que tantes vegades vaig punxar. la magnificència del pop engrandint-se a cada nova troballa. aquell concert a razzmatazz. el 'kiss me & make up'. un primavera sound amb els anglesos ballant tots els hits perquè els coneixien de sentir-los a la ràdio. el dia que vaig descobrir saint etienne gràcies a la seva portada. foteses per mantenir la ment ocupada i el retrovisor ben posicionat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: lime;">àudio:</span> <b>saint etienne:</b> tonight</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/UEWEAqNR2XQ" width="500"></iframe>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-84744175545303902572012-05-11T09:29:00.001+02:002012-05-11T09:29:07.206+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTmSs1bWXkYXExL7sjwS2KfIRkYJBhgiOMHjyWSXzrhSQJHynQ0eh9czpCHe3mOF5xlY9uEml39OwxDtMuUpXqAHrtV5xUWzuzbo4OskLzTe3BW4nQxGyK9ZlC-W9Nd7ktV4QPpw/s1600/planeta_huerto_21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTmSs1bWXkYXExL7sjwS2KfIRkYJBhgiOMHjyWSXzrhSQJHynQ0eh9czpCHe3mOF5xlY9uEml39OwxDtMuUpXqAHrtV5xUWzuzbo4OskLzTe3BW4nQxGyK9ZlC-W9Nd7ktV4QPpw/s320/planeta_huerto_21.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
uns homes vells asseguts al voltant d'una taula. parada amb estovalles de fil, amb franges vermelles i blanques. recolzen els colzes allà on s'acaba la fusta. reposant-los sobre petits monticles formats d'engrunes de pa. a la vista algun ganivet amb restes de menjar i els vasos mig plens. vi negre de la bota. parlen i divaguen sobre qüestions vitals, en pretèrit imperfet. porten les camises arremangades per sobre els colzes i un paquet tou de tabac a la butxaca. claven pipades profundes a les cigarretes. les realitzen amb una gran intensitat dramàtica, i les conjuguen amb mecànics glops de vi que finalitzen amb un gest de compunció facial per intensificar el gust de l'alcohol al seu pas per la gola. ja no parlen de collites ni de les pluges, aquest any tardanes. el canvi d'entrenador és el que més els preocupa. res no tornarà a ser igual. saben que el viscut no es repetirà. han tornat a acomodar-se al seu pessimisme genètic i col·lectiu.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio:</span><b> the war on drugs:</b> <a href="http://wah.fm/u8qrr8">674 talking the farm</a>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-3950946933107763602012-05-10T10:40:00.000+02:002012-05-10T10:40:33.888+02:00<br />
<iframe width="500" height="284" src="http://www.youtube.com/embed/3YU__jPAKv0" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
<br />
sublimació de la música com a representació artística.<br />
standstill. espectacle rooom.Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-37514004473899883222012-05-09T08:38:00.002+02:002012-05-09T08:41:30.256+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Jc4EmRW9SyA5WEZQ4HwWw_IyVEEWyM3hoj5NvbpaIq1XykNDCRcJAVnf3Gg33Q_eOwpAsBSQUSxF2VdD7RKSDWKegShGr0G-L8_8fC3F3DPb7cHTaJZWMTEKI61x9EAtVSSN9w/s1600/diseno-holandes-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Jc4EmRW9SyA5WEZQ4HwWw_IyVEEWyM3hoj5NvbpaIq1XykNDCRcJAVnf3Gg33Q_eOwpAsBSQUSxF2VdD7RKSDWKegShGr0G-L8_8fC3F3DPb7cHTaJZWMTEKI61x9EAtVSSN9w/s320/diseno-holandes-3.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
bell exercici de l'observació. sal i pebre de cada dia. amanit dels nostres dies. potser sabràs que el pernil dolç és conductor de l'electricitat o veuràs ben brooks tatuant-se en directe per tres espontanis, amb una agulla i un raig de tinta. al més pur estil penitenciari. que els amics es relativitzen i el temps no passa en va. seure, callat, amb semblant seriós i deixant-se endur a la reconfortant pràctica de les cames creuades i el barrinar constant. deixant al teu pas les restes de fusta rivetejada. escoltar persones qui tenen coses a dir. els qui elaboren un discurs sense el matalàs flonjo del tòpic. que no menyspreen l'ètica i són capaços de colar-te paraules com axioma sense que la pedanteria els il·lumini tot el que descansa sota les parpelles. per la resta vital aprovisionar-nos de bons llibres, belles cançons i atrevir-nos amb pel·lícules que fa vertigen mencionar. vestir pijama per sopar entre setmana i estendre les cames sobre la taula. guarir-nos el que podem dels mals de panxa. ser educats. sentimentalistes sense recança. rebre les bones nits i donar els bons dies. donar les gràcies i deixar passar al obrir les portes. a partir d'aquí segur que ens equivocarem, però intentant fer el que ens agrada.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio:</span><b> fred i son:</b> <a href="http://www.youtube.com/watch?NR=1&feature=endscreen&v=rN9LEp1iyuI">plens de vida</a>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-57994924945852318932012-04-24T09:36:00.002+02:002012-04-24T09:36:23.751+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBBRZXSlV4Xa0B6CU8l5jQplo8oy_ev-ku65wl0riTBAY1NvfOgSVmTsM07CPwNchZrO-9k60j6vOU36XO05vRUyttgMvWdo6KxBltznLUh5uUtfjPWPDfLZcFkn0Rf4xGq9RNnQ/s1600/78250112245733331_fOVs2FHc_f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBBRZXSlV4Xa0B6CU8l5jQplo8oy_ev-ku65wl0riTBAY1NvfOgSVmTsM07CPwNchZrO-9k60j6vOU36XO05vRUyttgMvWdo6KxBltznLUh5uUtfjPWPDfLZcFkn0Rf4xGq9RNnQ/s320/78250112245733331_fOVs2FHc_f.jpg" width="226" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
sóc més de cuinar-te un bon arròs amb conill que de saber fer la declaració de la renda. també sabré millor quina peça de roba regalar-te que desembossar les canonades de sota la pica. però aquestes coses s'intueixen i qui les ha de patir les accepta de bon grat. les flors no només s'han de regalar per finals d'abril. pots conduir camí a sortides de la feina amb un ram de margarides, en tons líl·les i granes, fent de copilot. recollir belles formes i guardar un manyoc de sospirs eròtics a la guantera. insistir en la conducció per la dreta, com marquen els cànons. militar en el civisme. alguns insisteixen en el patetisme com a biga del ser. amb la inòpia pròpia que els fa inapreciable la exposició a l'exterior i la vergonya aliena. batallo per aigualir les superioritats morals en certs casos. però costa tant. l'adversitat porta a refugiar-se en el santuari propi de creences actitudinals. la veu ronca i la cervesa. la ampla enyorança d'uns temps passats, que concretament i delimitada en això, van ser millors. però els dies continuen amb la intenció de passar ràpids. correus, missatges, fils telefònics i llibres a la bústia. tan a prop d'aquells dies dissenyats amb el coixí com a suport de dibuix.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio:</span> <b>él mató a un policia motorizado:</b> el dia de los muertos
<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="100" src="http://bandcamp.com/EmbeddedPlayer/v=2/track=2827646714/size=venti/bgcol=FFFFFF/linkcol=dfaca9/" style="display: block; height: 100px; position: relative; width: 400px;" width="400">&lt;p&gt;&amp;amp;lt;a href="http://elmatoaunpoliciamotorizado.bandcamp.com/track/d-a-de-los-muertos"&amp;amp;gt;Día de los muertos by El mató a un policía motorizado&amp;amp;lt;/a&amp;amp;gt;&lt;/p&gt;</iframe>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-23699414529311769542012-04-03T10:07:00.000+02:002012-04-03T10:07:32.006+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6UXvNuL2moB8XTD4fSjQP8FlFSjV7IDVkwkAbQXx0h_i_mofXtq06B1svecAxt4MfnF3YqDbBPK5DGizH0C0gpf0CoBXTTDqPFpBxsZCVKQS9CfnDUMl5Us1Gr63c3zaqZ3F-XA/s1600/156500155771132397_wDVsrEEY_f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6UXvNuL2moB8XTD4fSjQP8FlFSjV7IDVkwkAbQXx0h_i_mofXtq06B1svecAxt4MfnF3YqDbBPK5DGizH0C0gpf0CoBXTTDqPFpBxsZCVKQS9CfnDUMl5Us1Gr63c3zaqZ3F-XA/s320/156500155771132397_wDVsrEEY_f.jpg" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
l'estança domèstica com a plaer plusquamperfet. posar la cassola al foc amb pressentiments pituïtaris i poms d'olors per endavant. enfarinar i daurar la carn. sofregir les verdures, la tomata, regar amb el vi i el brou. disposar les carxofes. santa verdura hivernal. posar la tapa i pregar que el temps es faci curt. prepara el paladar amb sensacions acústiques agradables. fruir la ingesta. la bellesa rau en trigar quatre vegades més en preparar-ho que en degustar-ho. sentir el cafè brollar mentre la pantalla de l'ordinador disposa línies de text entusiastes. escoltar entrevistes fetes a al·lots mallorquins que amb prou feines han descobert el pèl a les galtes, però han escoltat més música que tu en els propers deu anys. beneït el desconeixement i el tant per aprendre. beneïdes les pàgines de costumisme exquisit i precís de 'el dependiente' de bernard malamud. beneït retorna de christina hendricks a la pantalla. beneït el pop simfònic i orquestral de other lives. beneïts i sants dies de festa per venir. tantes hores que dormir, tants films, tantes pàgines, tant de foc per a les cassoles...</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio: </span><b>other lives</b>: <a href="http://grooveshark.com/s/Tamer+Animals/3UPBnS?src=5">tamer animals</a>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-2462691252533492282012-03-31T20:32:00.001+02:002012-03-31T20:32:22.509+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4QD2JFXI1eYpOixRmjzguToWJPaTnhxCla5LEDvczW-spJVDQFbYle86oE4E_gb92hU8QLaTtap_tz7OAqX3p4Q9GzUd6EiBiwt1_WbfGRc8aswGBT1zGzJUCwLaemZw9pAWwtg/s1600/Mishima+-+L%2527amor+felic%25CC%25A7.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4QD2JFXI1eYpOixRmjzguToWJPaTnhxCla5LEDvczW-spJVDQFbYle86oE4E_gb92hU8QLaTtap_tz7OAqX3p4Q9GzUd6EiBiwt1_WbfGRc8aswGBT1zGzJUCwLaemZw9pAWwtg/s320/Mishima+-+L%2527amor+felic%25CC%25A7.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
e<span style="font-size: small;">scriure. sobre coses que veneres. d'això no se'n pot dir una feina. dedicar paràgrafs a la bellesa com a objectiu vital. entusiasme, militància, pop esfèric i totes aquelles coses tantes vegades i tantes descrites. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.blogger.com/goog_786752345"><span style="font-size: small;">(ressenya publicada a Waaau.tv sobre el nou disc de Mishima (The Rest is Silence/Warner, 2012).</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">"Épica detallista. Pura evocación a la grandeza. Será un clásico. Esto
es lo primero que se perfila en la mente con ‘L’amor feliç’ (The Rest
is Silence, 2012) que acaban de publicar los catalanes Mishima; el sexto
disco de su carrera. Cabe no dejar esta cifra al aire. Subrayarla y
resaltarla. Para recordar a los recién llegados que Mishima tiene seis
discos en su haber. Más de diez años de militancia artesana. Y dos
primeros discos cantados en inglés que son brillantes y premonitorios (y
que algunos nos dejamos las yemas de los dedos en las tiendas de discos
buscándolos porqué estuvieron mucho tiempo descatalogados).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">‘L’amor feliç’ se presenta como un escalón más de la persistencia en
el camino de la peregrinación a la belleza de los chicos liderados por
David Carabén. Una nueva entrega de futuros himnos. Manuales de
instrucciones para saber cómo conjugar texturas de sonido, prosa poética
teñida de formas intelectualistas con ritmos tintineantes y repicantes
que se enganchan con cola en la cabeza. El tema del amor sirve como
excusa temática para hilar un discurso de doce pistas. El propio Carabén
cuenta que el amor del que se habla es el que viaja entre el concepto
más institucional y el más romántico/pasional. Una especie de suerte
conceptual que cabe resolver mediante la escucha atenta. Porqué a veces
las canciones no solucionan nuestras preguntas, sino que nos dan alas al
debate y motivos, como los colores del anochecer. Asimismo, esta
concepción temática viene solidificada con la aportación musical de la
relativamente nueva base rítmica del grupo. Alfons Serra a la batería y
Xavi Caparrós al bajo, enrolados desde la gira de ‘Ordre i Aventura’
(Sones, 2010) han participado por primera vez en el proceso creativo. Y
este hecho parece desprenderse en la sonoridad del disco. Compactada,
rica en amplitud, profundidad y capas de sonido. Estructuras más
complejas. Milimétrica ejecución circular a diez manos de pulcros planos
melódicos. Todo ello un conglomerado virtuoso despachado en doce
pistas. Una docena de canciones que necesitan de reposo. Como si
insufladas de taninos con necesidad de respirar estuvieran, las piezas
de ‘L’amor feliç’ pueden llevar a cierto desengaño en un primerísimo
momento. Pero sean pacientes. El placer es proporcional al tiempo que se
tarda en obtenerlo. Pop para servir orgasmos. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">La vella ferida es la encargada de abrir el fuego. El piano
parpadeante de Marc Lloret, ráfagas de batería y toques de xilófono
eclosionan en un remanso vocal que nos da cierta tregua del repiqueo,
para seguir avanzando en una balsa final de tiempos lentos que nos deja
resoplando. La fiesta empieza a avecinarse con Els vespres verds, con su
tintineo de cuerdas y platos, para eclosionar en un final destellando
épica, recordando un poco a otras misticidades com Sant Pere. Llega Ull
salvatge y con ella los Mishima más reconocibles. La afilada guitarra de
Dani Vega, una sinuosa línea de bajo, versos y conceptos encadenándose
en una cadencia medida. Oda femenina a la perfección en sus formas.
Buenos preludios que van preparando el aterrizaje de L’última ressaca.
El pop de manual. El single que todo grupo quiere componer. Instantes de
ligereza redonda para seguir hacia las profundidades. Como en Els
crits, donde Wilco se nos hacen tan presentes. Gritos a la angustia
(como si se tratase de las jaquecas de Jeff Tweedy) aderezados con
bandazos en forma de crescendo con fondo de agudeza femenina, arreones
melódicos para secar el aliento. El meridiano del LP señalado con la
recitada El que em van dir, que nos evoca a los virtuosos versos de Joan
Maragall en Els ametllers, y nos señala un emocionante cenit mediante
palabras certeras. “L’immens poder de sentir en l’onada, un sol batec”.
Recuperarse de la bofetada poética y pararse en El camí més llarg. Aquí
hay incesante punteo de guitarra para moldear la metáfora que la
felicidad se nos hará siempre más familiar en el camino que en el
destino. Es entonces cuando Mishima ya nos han preparado para el
despliegue de No existeix l’amor feliç, la adaptación de Il n’ya pas
d’amour heureux. Afrancesada poesía prosaica. Decálogo de todo el disco.
Manifiesto sobre el concepto amoroso. Goerge Brassens no pontifica,
solo dispone herramientas a la neurona. Tanto vuelo metafórico no nos
produce vértigo, pues ya encontramos Ossos dins una caixa. Relato
desengrasador con personajes a lo Bukowski y un estribillo coral para
salir a la calle y cerrar el puño. El discernimiento se nos es devuelto
con No obeir, enigmática composición que camina por senderos tranquilos
hasta desembocar en uno de aquellos pasajes homéricos y instrumentos
contorneándose, donde los Mishima tan bien se desenvuelven. El final se
acerca, y con él la vaporosa adaptación de un poema de Rilke (la belleza
a estas alturas ya es incontrolable), y Ningú m’espera como epílogo con
un paso hacia una oscuridad brillante, llena de versos inteligentes,
repicares de batería y guitarras sinuosas. El final de un trayecto que
no podemos más que aplaudir. El pop en su vertiente más trabajada,
pensada y brillantemente ejecutada. Belleza insistente y evocadora.
Mishima, artesanos de la épica cotidiana. Brillantes."</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><strong>Oscar Villalibre</strong></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><strong><span style="color: lime;">àudio:</span> mishima: <a href="http://open.spotify.com/track/3KOpfuW5jo4CsXzPFVU6PV">la vella ferida </a></strong></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="font-size: x-small;"> </span></strong></div>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-41875424514209019322012-03-26T07:54:00.002+02:002012-03-26T11:53:42.421+02:00<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfdDybZs0-BtoVN_bLNC26cW2hgHUqOfB_lZDgAD5GLi2z7xWOBh6ZK0_nOAsupGZwPotbhf3zYeWgHDHvvrrf9U_xIHYzcwTgCYyrXDka-fktzjmmNp8QAEmg6RxEqGT1g4AvcA/s1600/tumblr_m0txfuZriu1qza249.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfdDybZs0-BtoVN_bLNC26cW2hgHUqOfB_lZDgAD5GLi2z7xWOBh6ZK0_nOAsupGZwPotbhf3zYeWgHDHvvrrf9U_xIHYzcwTgCYyrXDka-fktzjmmNp8QAEmg6RxEqGT1g4AvcA/s320/tumblr_m0txfuZriu1qza249.jpg" width="320" /></a></div>
el pes del dilluns cau a plom sobre l'esma d'hom. posar al foc la cafetera oblidant omplir-la d'aigua. simptomatologia de la desubicació d'encetar setmanes laborals. el sol no surt fins quarts de vuit. acceptable penyora per començar a perdurar la llum als vespres. servir-te, aquesta, d'excusa per empaitar tranquils passejos de cloenda festiva. la primavera entrant al menjador amb total impunitat. deixar que ella escampi a tot volum els versos àgils i sorpresius dels primers facto delafé. coreografiar la dutxa, després d'esmorzar amb taula parada, criossants de mantega i sucre morè al cafè. amanir els migdies amb el vermut guerriller de bars amb el pes de la història a les seves parets. decorar les terrasses amb la nostra estilística presència, que clama al bon temps i a l'ús de lents enfosquides. alegria pels braços nus. i per sentir les noves cançons de mishima. amén. delimitar mentalment els carrers del barri que ja comença a ser tan nostre. tardes on saludar a vells amics i xalar amb passades sense mirar del número 11. un dels nostres. un dels que reverenciem. diumenges de marca pròpia i que tan de sentit adquireixen quan es comparteixen. maduixes, plàtan, iogurt. glaçons a l'aigua. costarà dormir, però bé.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio:</span> <b>beach beach:</b> <a href="http://soundcloud.com/playground-2/plants">plants</a>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-11660834085295055892012-03-19T22:40:00.001+01:002012-03-20T06:37:30.242+01:00<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzefq7TtWY7UNYVcxEAmzF1JJ0wCauGw3zKWjrZueZUwxGH0DZHtcy37zSGJWZnPIiaQaVH3nHVIpOK_DLVKApsbNLFHaOzqZlubh71XtGAHPeEmjqCFTt-gVtQ3u1RIGBuMOa3w/s1600/rugfoot.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzefq7TtWY7UNYVcxEAmzF1JJ0wCauGw3zKWjrZueZUwxGH0DZHtcy37zSGJWZnPIiaQaVH3nHVIpOK_DLVKApsbNLFHaOzqZlubh71XtGAHPeEmjqCFTt-gVtQ3u1RIGBuMOa3w/s320/rugfoot.jpg" width="320" /></a></div>
les ales de pollastre van daurant-se. amb el daurat de l'oli llustrant-les a la vista. el pebre, el comí, els filets d'all i el julivert eixamplant les fosses nasals. canta un violinista de chicago que fa cançons pausades i capaces d'ocupar un espai ampli. però aquests dies qui sona en mode 'repeat' són una banda d'alburquerque. the shins han tornat a fer un disc enorme. grapats de cançons que tant i tant s'acosten i delimiten la perfecta circumferència del pop. sentir la música i escriure-la. dedicar cada cop més hores a conèixer bagatges, carreres, cartells i discogràfiques. no, tan sols, com a afició. insistir, persistir. qualsevol dia seus a una terrassa, amb els peus gelats, i al teu davant parla algú de qui has comprat tots els seus discos i has cantat totes (absolutament) les seves cançons. potser fins i tot ja ha passat. com alguns esmorzar on l'amarg del cafè predomina sobre el dolç de la melmelada de maduixa. fins arribar a tardes plàcides de dilluns on tornar al cinema. ser les dues úniques persones representants de la població activa. somriure, rebre carícies i desplegar el catàleg de bromes internes i conjuntes que fan passejar-nos un passet per sobre de la resta. i tornar a sentir monumentals himnes del pop nostre de cada dia.</div>
<br />
<span style="color: lime;">àudio: </span><b>the shins:</b> it's only life<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="274" src="http://www.youtube.com/embed/rS8gxsHQwnU" width="480"></iframe>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27633458.post-20457928151976219052012-03-09T07:57:00.000+01:002012-03-09T08:00:22.183+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVNJE3RQKzYI00ASzmvFrRJ8raZcUFXX77qKmpRefXEGK2IcElYJBzsPN_Crysl0gc7rSAm404I2sGOI_d90vy0UPcJHn5CPVzo2RTlxWl5GiZ5VoLHUKOlV_wPRiBzcD_xUspbw/s1600/soprano_sage.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVNJE3RQKzYI00ASzmvFrRJ8raZcUFXX77qKmpRefXEGK2IcElYJBzsPN_Crysl0gc7rSAm404I2sGOI_d90vy0UPcJHn5CPVzo2RTlxWl5GiZ5VoLHUKOlV_wPRiBzcD_xUspbw/s400/soprano_sage.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVNJE3RQKzYI00ASzmvFrRJ8raZcUFXX77qKmpRefXEGK2IcElYJBzsPN_Crysl0gc7rSAm404I2sGOI_d90vy0UPcJHn5CPVzo2RTlxWl5GiZ5VoLHUKOlV_wPRiBzcD_xUspbw/s1600/soprano_sage.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<br />
dels bars se'n és pràcticament com dels equips de futbol. personalment sóc de l'italià de davant l'oficina. per la màquina de cafè 'la spaziale' que és com un vell i estilístic descapotable. pel rissotto que cuina l'enrico. i perquè quan demano el dinar per endur m'hi posa dues llesques de pa i un iogurt perquè mengi postres. també sóc de la bodega de sota casa. perquè són argentins i els agrada el futbol. la cervesa de barril és selecta i té color or vell. a més em guarden els paquets de correus quan no sóc a casa i saluden com si fossin (de fet, ho són) uns veïns més. i, finalment, també sóc del bar on he anat tota la vida. amb la màxima literalitat que pugui guardar aquesta expressió. per ser la parròquia on seguir els salms futbolístics del nostre mésqueunclub. per haver vessat cava, tombat taules i cridat càntics futbolístic-militants. ara el porten dos agradables xinesos. s'esmercen per cobrir les seves mancances vers la cultura autòctona. serveixen uns seitons del tamany d'una dorada i han revolucionat el mercat dels entrepans amb el seu sorprenent pinxo de pollastre. així, que alguns bars tenen alts components irracionals. es perdonen certes negativitats en pro de la tradició i la sensació domèstica. d'alguns se'n podrien arribar a fer bufandes per lluir-les orgullós quan s'està lluny de casa.<br />
<br />
<span style="color: lime;">àudio: </span><b>the shins: </b>simple song
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="25" src="http://www.youtube.com/embed/RoLTPcD1S4Q?rel=0" width="340"></iframe>Oscar Vhttp://www.blogger.com/profile/04408472932929074471noreply@blogger.com0