despertars amb raspera. diumenges de pluja fina. recopilatoris de cançons pel pa. la número quarta parla d'amants i d'amigues. la nòrdica veu d'erlend oye resulta magnètica i acollidora. com ho era ahir en restaurants a barris on m'agradaria viure. làmpades d'ingo maurer repartint poesia lumínica sobre plats amb gyozas, makis i nigiris. bastonets de fusta per endur-se a la boca moments que acomodar darrere les retines. certes coses a les mans que hi reposen sense saber gaire bé com sostenir-les. glopades d'aire per minorar pressions estomacals. nodrint-me de projectes, d'amables sopars intersetmanals al bar parís, de cardigans a ratlles i passejades cèntriques per evaporar gàbies mentals. també penso prendre altes dosis d'irracionalitat entre taules de fusta, samarretes ratllades i càntics amb veu angulosa. sempre amb una pendent tornada a casa. on els interruptors seguiran esperant, les dedicatòries seguiran pulcres i escrites a la primera pàgina d'un llibre, i hi haurà discos d'electrònica amable reposant a l'estanteria. per obrir-los i somriure al veure l'acolorida galeta a l'interior.

àudio: erlend oye: sudden rush

novembres massa càlids diu l'home del temps. que no en recorda d'iguals. los planetas que insisteixen en caminar per processons folklòriques, enmig de les quals cada cop es fa més difícil reconeixe'ls. externalitats que mitiguen. com refredats encadenats. pastilles per la gola gust de taronja i aspirines que recorden la llimona. i per què no amb gust de cafè? potser carpaccio de poltre. per tot hom fabrica analgèsics fets a mida per cosir un qui dia passa setmana empeny. en forma d'abrics de sis botons, sopars amb xampinyons farcits o tardes de diumenge amb gust a born i el traç eròtic de picasso i els seus col·legues consumidors de peix cru. analgèsics i bastides per aguantar un talent que cal insistir en predicar. la absència o no d'aquest ja la discutirem una altra estona. assentir per no discutir? ara no es sentirà un malament per aquesta mena de coses. deixe-m'ho també per un altre dia. quan el novembre sigui més lògic i los planetas sonin a 'una semana en el motor de un autobús'.

àudio: the undertones: teenage kicks

" lo que une a las parejas no es el afecto mutuo que se den, ni los planes construidos a medias llevados a beun término, ni compartir una misma vivienda elegida y decorada a medias, ni parir hijos, ni nada de eso que sale en las películas y en las novelas. lo que une a las parejas es el sentido del humor. dos personas, por diferentes que sean, si tienen el mismo sentido del humor sobreviven como pareja."

agustín fernández mallo. 'nocilla lab'

àudio: bon iver: re:stacks

poques hores de son per un divendres d'estranyes temperatures. homes amb americana parlen d'estiuets i d'onomàstiques. els dies van aglopant-se amb poques hores per parar i pensar en forma recopilatòria. alcaldesses que fan esgrima, talibans amb barretina i arxius .mov apareixent a l'escriptori. nits de concerts de bandes tristes que sonen a molt nou. i els moderns que venen per si passen llista, mentre busco el lloc de la sala on regalen peces de roba fred perry. nits de boniques companyies i "quinzeanyerisme" en cotxe prop del litoral urbà. els matins que van però no venen. el pop nostre de cada dia, per reafirmar la creença en determinats manaments melòdics. les tardes arriben amb olor de mandarina als dits, anotacions mentals i manuals i altres quotidianitats. abrics de tall clàssic per provar i dependentes que parlen euskera entre elles. visites al teatre amb històries ben teixides i millor portades al que reposa sobre la falda de la butaca. un taxista digne de guionar per la tornada a casa. parla de boxejadors espanyols dels seixanta, de les baralles i el sexe a l'antic cinema floridablanca i de films impregnats amb la veu d'alberto closas. la propina em sembla adient, com a poc. fundes nòrdiques, agustín fernández mallo i noms que teclejar al telèfon.

àudio: love of lesbian: segundo asalto

new raemon és un orfebre del pop. les paraules semblen joguines de tangram a la seva llibreta, perquè n'acabin apareixent veritats i belleses. d'aquelles que reconeixes tant com a teves que et preguntes sobre no haver-les pensat abans. ell simplement diu que "cada vez que caigo, alguien sufre daño. si te busco encuentro, solo sucedáneos." brindis pels qui destil·len pop i cultura des de les trinxeres de la quotidianitat un xic subterrània. pels qui construeixen el subsòl sense pretendre i sense anuncis constants de la seva condició. per sobre la capa de terra, de les llambordes urbanes més grises i farcides de xiclet, hi som uns quants. poblant autobusos i donant vida als passos zebra. per anar a conferències d'un polític al qui voto des de que puc fer-ho legalment. abans l'escoltava enèrgic. ara l'escolto per feina. miro al rellotge i miro a marina llansana més o menys les mateixes vegades. no sé si l'àudio entra per micro o per línia. tot i no marcar un pla americà amb la mà per sobre el pit. i encara, aquest matí, la dona de fer feines pregunto si sóc el que apareix a la televisió. somric encara al pensar-ho. en la ironia que m'ha formulat, sense saber-ho, just quan estava recent llevat.

àudio: the new raemon: sucedáneos

comoditat en la pròpia raresa. fruint de forma esdrúixola de col·leccions de roba dissenyada al nord, per genis autòctons. reposagots de formes arrodonides. programes sobre els temps de cocció del te. altaveus en forma de furgonetes volkswagen. remixes sintètics de lcd soundsystem. làmpades que valen el que un jornal. i roba de tendència per nadons. passejos virtuals per aparadors de llunyania material. certeses menys palpables que d'altres. aromes de realitats més mundanes que porten a les cançons de sunday drivers divendres. irredemptes melodies pop per vestir a diari. o com un grup de gent sortint d'una mítica sala de concerts, marxant una mica més feliços cap a casa. paraula sàvia castellana. viatges per carretera al nord. per lluir colors propis i entendre molt de les belleses del futbol. del respecte i la idiosincràsia particular. el verd de la gespa i els braços alçant depurant la gola amb tornades tradicionalistes. refredats que tornen. agradables visites. viandes delicioses per emportar. rams d'astromèlies i mirades dolces perfumades amb te de canyella. somriures que vessen tot i ser dilluns i seguir sent pobres.

àudio: the sunday drivers: she