Friday, September 28, 2007

* d'aquí uns anys podré dir que jo hi vaig ser aquella nit...

lo d'anit fou màgic. especial i espectacular. veure Sting, Copeland (immens!) i Summers, els tres sols, depurant un so d'unes magnituts tant grandil·loqüents. avui una crítica d'un diaria resava: 'la gente marchaba hacia abajo del Estadio Olímpico cambiando el tiempo verbal. Nadie decia esos chicos eran grandes. Estos chicos son muy grandes.' la primera cançó la vaig regalar via cel·lular. melodies bucòliques que es transformen en missatges (embotellats) d'un gran contingut emocional. divendres d'excés de feina i de col·lapse. el meu cos ha donat una senyal d'alerta. necessito parar. i nervis per aquest capdesetmana de boda. dia especial farcit de records futurs i les capes de pell supurant sensacions i sentiments. certes paraules repiquen pel meu cap. feia temps que uns ulls, una mirada, no em deia tantes coses. la nit arriba presidida per una lluna plena, preciosa i molt groga. el cos cansat i amb ganes de res. alguna lectura i cançons de Percey Sledge o Frank Sinatra per conciliar. el cos i l'esquena en una perfecta alienació amb el matalàs. dos coixins i placidesa entre els llençols. no demano gaire cosa més. esperant, de forma infructuosa, que s'il·lumini la pantalla del cel·lular. potser trigo a tornar a escriure. dos dies en descens i sense frens. prometo ensenyar les fotos i les marques dels records a la pell...

Àudio: The Police: every little things she does is magic

Tuesday, September 25, 2007

*'are you talking to me?'
sempre m'hagués agradat ser un tipus dur...

el fred als peus m'indica que la tardor ja ha deixat la jaqueta al penjador del rebedor. que les 'havaianes' ja no. la banda sonora dels dies d'aquesta época de l'any sempre pren un altre to. les lluminositats són diferents. he tornat a posar l'últim LP dels Yo La Tengo a l'i-pod. m'encanta la història sobre el perquè del seu nom. la seva actitut d'independència sense etiquetes, i el seu pop rodó, sensible i d'una calidesa sentenciant. han arribat uns oncles a casa per ajudar amb els preparatius de la boda. m'agrada com la tia María sempre diu les coses com les pensa, amb una barreja de fermesa i tendresa encoberta. i el seu marit, blanc de bromes afables en cercles familiars, sempre posa aquella cara de bondat pròpia de les persones que no hi senten bé. els sords acostumen a fer cara de bones persones. acabo de caure en el compte. tarda de dilluns festiu cloent la trilogia de The Godfather. reitero les meves preferències vers Robert de Niro abans que Al Pacino. després sessió de dj amb dos espectadors que no estaven per mi. necessito una maleta més gran pels compactes. les mescles comencen a sonar acurades. els loops comencen a ser continus, sense distingir clarament el tall. les velocitats i ritmes es van acompassant. el tacte dels 'faders' va éssent més amable. melodies de The Flaming Lips, Peanut Pie, Erlend Oye, New Order, DJ Shadow o Black Strobe. certs símptomes de refredat em reprenen. assisteixo a classes magistrals que em fan treure el barret de forma metafòrica. i segueixo tenint tendència a enamorar-me a la primera de morenes de somriure simètric i penetrant. sempre penso, amb un somriure als llavis, quan li dic al meu amic economista que avui m'he enamorat un parell de cops pel carrer. i ell, garant de la ironia fina, em respon: tu???

Àudio: The Smiths: some girls are bigger than others

Monday, September 24, 2007

* un dels meus racons preferits de la 'city'...
al cor del Born.
la botiga d'articles de pesca li dona un punt d'encant...

bonic dilluns de festa aquí. la patrona de la nostra ciutat bruta, caòtica i pretesament moderna. una tassa de cafè i un intent d'endreçar quatre pensaments i verbalitzar-los. cnçons de Calexico sonant. cert nerviosisme, o potser neguit palpable, s'hainstal·lat aquí. quan parlo de la boda failir j no dic dia 30 sinó aquest diumenge. ganes de que tot surti bé. que la litúrgia i la festa conjuguin en excel·lències amables. amb els deures de padrí acabats i una camisa Antornio Miró que traspua classe. dissabte, nit de sopar de comiat del meu cunyat.amb personatges familiars estrambòtics, d'aquells que apareixen en celebraciosns com la de diumenge. entre corbates desnuades i cígars d'embolcall maró. ingestes desfermades d'alcohol i hooliganisme d'extrarradi. reguitzell de clàssics del rock al 'màgic'. amb australianes divertides i atractives madures que venen a ballar amb mi i desapareixen. un clàssic de Los Planetas que sona i sensacions que espurnejen. tota la resta segueix igual. el vent que bufa sota la lluna és una mica més fred. trobo antics companys que saludo i miren de reull la dona que m'acompanya. noves noies que coneixer, projectes al cap i paraules que reviscolen pel cap que només marxen deixant un rastre de tinta en pàgines en blanc d'aliniació quadriculada. ara Serrat parla d'aquelles petites coses. jo escolto...

Àudio: Tocotronic: Imitationen

Tuesday, September 18, 2007

*I love girls with eclectic smile
I wanna girls in love...playing music...

mentre subjecto les ulleres de pasta amb la mà esquerra, la dreta me la passo pels ulls, gratant-los, i per la resta de faccions de la meva cara. després em queden els ulls embotits i la pell envermellida. símptoma de cansament, i un tic una mica meu. certs senyals de refredat m'han despertat avui. no acostuma a ser conscient del primer cop que sona el despertador. sempre prenc consciència quan sona per segona vegada, a les 6:55. aquest ha estat un d'aquells dies que ha sonat una tercera vegada. restes físiques del partit d'ahir amb els nois. d'una calor que torna i em sorprén. passant la tarda amb la meva amiga d'ulls blaus i castellans a parts iguals. visites infructuoses a botigues cares de roba, on els dependents et claven la mirada, buscant camisa per a la boda de la meva germana. tallat amb gel a la plaça reial amb la estilística sala sidecar a les esquenes. compro una revista musical i la fullejo de tornada a casa al bus. Tocotronic i el so 'lo-fi' de Casiotone for Painfully Alone em fan de banda sonora. m'agrada tornar a casa en bus. veig noies de mirada amable i em pregunto sobre si serien adients per a. escoltant la ràdio, aquest matí, cert costumbrista de capçalera (per mi) diu que 'li agraden les dones que menjen botifarra negra'. sense aquelles manies, amb naturalitat i delectant-se. penso que sí, que ha tornat a donar al clau. a mi també m'agraden, com les que menjen allioli. les que són capaces de curar-te una ferida sense fer ganyotes i esbroncan-te perquè no et queixis del dolor. les que et donen copets al cul i parlen més de tres idiomes. les que per fer entendre que les escoltes, a banda d'anar forjant gestos afirmatius en fraccions de temps acompasades, has de intercalar petites frases, incrustant-les dines el seu discurs. les que sempre ballen quan sona alguna cançó de New Order i ho segueixen fent quan sonen The Smiths. sóc admirador de certes bones costums. avui primer dia de facultat, de nou. per cert, porto xinxetes i barnusos a la bossa. i dues llibretes.

Àudio: Andreas Dorau: girls in love

Sunday, September 16, 2007



diumenge de res. de veure passar la vida, com la cançó de Fangoria. recopilant el què ha donat aquest capdesetmana que ja s'esbaeix. divendres sopant a terrasses d'aquest barri industrial meu. amb amics que fa temps que no veus. aquells que potser hauries de veure més, però les distancies cícliques i aquestes coses apareixen. em regalen un llibre sobre el 'dijeisme' que fa molta il·lusió. sobretot pel fet de veure que encara perduren certs costums. converses i algunes sorpreses sobre la taula. dissabte de calma cassolana. amb amanida per dinar i 'el padrino' a la pantalla. m'encanta el concepte de familia a la siciliana. grans actors i algunes escenes en italià sense traduir. tarda de reciclatge estètic i higiènic. de bàsket i cançons de Daft Punk. sopar amb antigues universitàries que segueixen tant guapes. vestits de dona que disparen la meva capacitat imaginativa. comparteixo la taula jo, sol, amb 11 dones. deuria semblar l'amic gay. suc de cibada en marcadors electrònics i converses, en català, amb taxistes que no pronuncien bé la essa. i diumenge de res. de neteja de la casa orquestrada amb St. Etienne. de treure la pols a certes fotografies i aturar-te un moment. de veure actuacions en video de Dj Shadow. 'scratchts' marejants i faders sumament elèctrics. aquest vespre partit del nostre mésqueunclub i certs rituals camaraderístics. demà més. i més llibres...
Àudio: The Cardigans: My favourite game
*to Collin McRae...rest in peace
great scottish racer from 90's...

Thursday, September 13, 2007

*2 dj's de prometedor futur...
support your local dj's...
they're 'SANT MARTHIEF DJ'S'...

pomes, cereals i sucs de taronja. cafè, molt i mòlt. desperto després de somiar. res agradable crec recordar. no he descansat bé aquesta nit. dia de feina a l'editorial. dissenyadores amb les que dinar, contractes que encara no firmo i dones que em reclamen i reclamen per donar-me feina. algunes noies adients per mi, en l'aparent almenys. converso amb les 'middle-age' del pis de baix, les abelles obreres serien. parlem de prèssecs de 'calanda' o de vinya. pomes rovellades. m'ensenyen fotos de vacances de les seves filles adolescents. evidentment, no verbalitzo els pensaments luxuriosos que em venen al cap. tarda de poca llum. es fa fosc més aviat. canya a terrasses on el cambrer gallec no té ganes de treballar i no dissimula. el vent molesta i veus l'estiu treient el mocador per despedir-se. sessió de dj i el meu mestre em felicita. diu que em veu 'suelto'. m'atreveixo a mesclar Fischer Spooner amb The Roots i algun clàssic de 'northern soul'. ja tenim nom per al nostre duet als plats. no hi hagut entusisme, de moment, en les dues persones que l'han sentit. rebo sms amb entrades que em regalen pel Weekend Dance d'aquest dissabte. com sempre, em falta companyia. 2 many dj's en sessió doble sempre és un menú molt molt apreciable. veig fotografies d'aquest passat estiu, de viatges i molt 'hooliganisme' nocturn. no puc evitar riure, sol, davant la pantalla del pc. m'agrada la meva pròpia imatge a les instantànies. deu ser dolent agradar-se? no ho crec. moment de creativitat literària ahir al matí. reviscolen dos versos sencers gairebé de sorpresa. com diu Josep Pla, hi ha joves poetes que aconsegueixen agafar una cantarella i les paraules van sortint de forma encadenada, de manera gairebé màgica. jo no sóc d'aquests. lletres apilades al cap. plans per aquest cap de setmana que se m'acumulen sobre la taula. necessito una camisa i una corbata. necessito algunes altres coses. David Bowie canta aquí 'starman'. no paren de passar boniques morenes labradores per davant l'editorial...

Àudio: Ultravox: big in japan

Tuesday, September 11, 2007

*my lovely pistachio green i-pod...
always feeling da music...

dia de festa aquí. bonica imatge que em conmou cada any, de veure les façanes i algunes senyeres penjades. alguna estelada despistada. celebro per dins veure que encara queda gent activista i capaç de beure del porró de la tradició. desperto amb el cos adolorit. un fort cop al genoll, un altre al turmell i una cremada al colze fruit del partit d'ahir amb els nois. estrenava botes d'una marca d'aquí amb nom alemany. una de les meves marques preferides. classe. ja estan estrenades amb gols i dedicades. la dreta l'he batejada com a Katherine, l'esquerra encara no té nom. ritual després de l'esport amb suc de cibada en gerra. visita ràpida a les festes d'aquest barri industrial meu. no trobo el meu lloc quan sumes orquestra, nens i pre-adolescents a les primeres files, i 'middle-age' avançats ballant pasodoble en parella. saludo al meu amic vingut dle nord i les seves dues amigues alemanyes de dentadura blanca i promiscua. matí, avui, amb suc de taronja i el pop esfèric de LOL. amanida XL per dinar i quatre capítols de 'friends'. Chandler sempre ha estat el meu preferit. i, segurament, Jeniffer Aniston seria molt adient per a. vespre de canya, cadires metàl·liques i terrasses conegudes. miro als meus contertulians. el meu amic amant del techno, l'economista, el dissenyador i la seva dona dissenyadora i vallesana activista. parlem de festes properes i ens divertim construint i reforçant bastides de memorabilia conjunta. m'agrada...

Àudio: Refree: el fabricante de alas de mariposa

Monday, September 10, 2007


sempre he dit que m'agraden els dies de festa. petits regals que t'exporten fora de la rutina. demà torna a ser festa aquí. és la diada del meu país. jornada de certa reflexió i celebració per aquells que gaudim de certa consciència política. ja fa anys que no vaig a la manifestació de la tarda al centre de la ciutat o al Fossar de les Moreres, però segueixo treient l'esperit reivindicatiu. anit vaig gaudir del techno-pop de Fangoria en directe. n'Olvido és una autèntica diva, penso. em sobrà certa tendència gratuïta al 'petardisme', però em quedo amb l'electrònica salvatge de Nacho Canut i les lletres carregades de veritats com a punys. son reparadora fins al migdia. mirant programes de la tv de migdia, com quan eres petit i et quedaves malalt a casa. he fregat els plats amb St. Etienne. he fet el cafè en aquell bar de sota casa on fan els glaçons amb cafè. avui sí he deixat propina. he pensat en com m'agraden els gots de tallat a l'estil 'oldie'. rodonets i amb aquelles dues línies paral·leles a dalt. he repassat les llibretes que sempre carretejo mirant escrits antics. línies i línies de lletres blaves i negres, en rotulador o tinta creant una plasticitat que adoro. sempre m'ha embadalit veure pàgines senceres escrites a mà. he posat un recopilatori de CD86. '48 tracks from the birth of indie-pop'. una cançó dels The Loft m'ha fet pensar en escrits sobre el setembre i la pluja. com diu aquella bonica cançó dels Mishima, 'the first september rain...' coses que ronden al cap a un home melòman, mitòmen i tremendista en un dia de festa en un barri industrial qualsevol...


Àudio: Big Flame: Why popstars can't dance

Sunday, September 09, 2007

*caricatura regalada per Pablo (Hamo design)
visitue-los http://www.hamosite.com
són molt grans...my favourite motion designers!!!

recopilar demana enginy, paciència i molt pragmatisme. segons el què sigui, que recopiles, pot esdevenir més o menys feixuc. per escriure sobre coses, dies o sensacions cal fer-ho. i no sempre és un bon moment o et creus capaç. en aquests últims dies d'aniversaris especials, com el meu, tenia la sensació de necessitar compilar algunes coses. sensacions. ho mig faig i escric. les noves tecnologies provoquen que les felicitacions t'arriben per canals diversos. crec que m'agrada. guardo alguns bonics sms.guardo algunes abraçades afables i petons tendres. guardo el video de Marylin cantant el 'happy birthday'. insisteixo en ser col·leccioniste de petits detalls, de memorabilia personal i altament sentimental. sona a l'àudio la sessió que Daft Punk va fer al summercase de l'any passat. és una petita joia regal del meu amic amant del techno. tenia ganes d'una festa molt meva per celebrar el meu aniversari, però les circumstàncies portaren cap a una nit molt bizarra. a les festes d'aquest barri industrial meu. entre crostes i gossos flautes, cambreres simpàtiques o no, i raves improvitzades en petit comité mentre l'albor del sol es presenta. poquet del que tenia pensat, però agraeixo que hi fossin els incondicionals. he complert un any més i segueixent apareixent coses que no aconsegueixo entendre. gràcies a tots els que heu procurat arrencar-me un somriure aquests dies. i a sobre ho heu aconseguit...

Àudio: Phoenix: Too young

Wednesday, September 05, 2007

*bonic cartell d'un concert dels magnífics wilco...
el dibuix i la poesia van molt en el sentit de la banda de chicago...
i think...

les hores de després de dinar sempre es fan llargues, a la feina. el meu rellotge era a punt de posar l'agulla petita sobre el número 4. I el digital del mòbil un 16. he sortit, sol, a fumar per guanyar una mica de temps a la jornada laboral. m'he mogut intentant cercar una mica de sol reparador. que banyés la meva calbície, que em preocupa més últimament, i que proporcionés calidesa. l'i-pod ha fet sonar 'la costa azul' de Sidonie. el nois psicodèlics d'aquest barri industrial meu parlaven de petons per sempre i de fusions de cossos siamesos. unes quantes calades rítmiques i accelerades. aquest cop no m'ha molestat cap vianant. normalment has de treure't de sobre pidolaires, indicar en anglès on es troba el MACBA o fer veure que no veus la rumana que t'insulta des de l'altre carrer. ahir em vaig sorprendre responent a un jove foraster en un anglès molt decent. demà em toca fer anys. companyes de feina que suspiren al sentir el número que responc, quan em pregunten quants anys faré. elles en diuen 'anyets'. algú m'explica comentaris que es fan sobre mi i m'encanta sentir que es diuen certes coses. com si caminés en la direcció encertada. corroboro el que sospito. rebel ho prenc com a qualificatiu positu. per aquesta tarda desitjo arribar a casa. posar algun LP de St. Etienne o La Buena Vida. Llums apagats i la cortina de l'habitació fent petits moviments sinuosos fruit de la brisa de setembre. m'estiraré el llit fent veure que no dormo. ja sé que apareixerà la teva cara en el primer o segon pensament. ja m'hi he acostumat. al tercer o quart 'track' ja no escoltaré la música. potser sento la melodia. després, prepararé els cd's i aniré a punxar una estona amb el meu amic amant del techno. penso en alguna peça d'Instant Funk o The Whispers per posar. he estat mirant preus d' equips. passa a ser un autèntic somni comprar-ne algun. també m'hi he acostumat. com lo de pensar en tu. doncs això...

Àudio: Casiotone for the Painfully Alone: I love creedence

Monday, September 03, 2007

*referències musicals anotades en un paper qualsevol.
sempre en trobo alguna perduda a la butxaca d'algun pantaló...
sempre pot sonar alguna bonica cançó de forma inesperada...

dilluns en màxima exponència. de son i poques ganes d'encarar algunes coses. de cert desànim i apatia com en dies passats. crec que no és res greu. com els matalassos inflables amb els que jugava de petit a la piscina, que perdien aire per algun foradet i sempre costava trobar-lo. doncs tinc la sensació de perdre una mica d'aire per alguna banda, però no acabo d'esbrinar quin és el forat. crec que no té noms i cognoms. potser estic mirant en direcció equivocada. el sol comença a lluir amb menys presència, tot i certa calor encara instal·lada. regals per aniversaris propers al cap. preciosos 'posts' deixats aquí que em fan somriure sincerament. cerco refugi per a les meves pèrdues d'aire inexactes a les cançons de Le Mans. descobrir, ahir, San Martín ho vaig prendre com un regal. veritats com a punys les que s'hi diuen. m'inspira per a una petita composició de la que quedo content. descobreixo encantat Smile. grup de 'soft pop' de Getxo que em recorden a The Byrds però en versió 'surf'. salutació a coneguts que retornen a la feina. dinar a un parc del Raval amb certa dissenyadora de formes suggerents. la recepcionista de l'editorial ja no pot amagar el seu embaràs després de tornar de vacances. he anat a felicitar-la i he pensat que aquesta mena de protocols de felicitacions/pesams marquen un punt de maduresa. recordo de petit, anar darrera la meva mare i veure-la donant el còndol, felicitant bodes i embarassos, etc. i arriba un moment que ets tu qui fa aquestes coses i utilitzes quatre frases fetes de manual i acabes amb un 'aquelles coses que es diuen sempre...'. estic cansat. calen algunes reformes...

Àudio: Smile: Summer of 92

Sunday, September 02, 2007

* portada dels recopilatori japonès de 'Le Mans'...
'i love donosti sound for my deeper moments, always...'

la matinada porta brises d'antuvi. els braços nus ja demanen aixopluc tèxtil. les xancletesaviat canviaran els peus per les caixes. les mirades al rellotge s'incrementen. la gent camina amb un punt més de gas pels carrers. ja no trobes lloc sota de casa per aparcar l'auto. les cançons de Facto Delafe no són, ja , la millor banda sonora per aquests dies. aviat vindran les plujes de setembre i ja haurà acabat. quedaran postals i retines poblades. aqueel gust a sal del mar. últim capdesetmana d'agost. preparo el dinar per dos. arròs de verdures i carn amb roquefort. ara els plats m'esperen a la pica. i penso en que hi ha ganes de veure jugar als nois. tarda de diumenge amb el nostre mésqueunclub. vull i oloro estilisme sobre aquell perfecte rasurat de la gespa de casa. he despedit l'estiu amb una nit de divendres de techno i whisky. d'acord, potser era més aviat electro-house. mirades conegudes, química respirant l'ambient i poques noies de serrell recte i somriure còncau. dissabte amb un clàssic de Hitchcock de sobretaula. aquest cop vaig aconseguir descobrir el 'cameo' que el director amb sobrepes regala a cadascun dels seus films. tarda d'aigua amb gas i fred als peus. bones companyies i 'sushi' per sopar. a la sortida del restaurant poso 1 euro a la moto de joguina de la porta. una moneda, tres viatges. hores de conversa amb aquells que coneixes de fa anys. que no penses en ells com gent, sinó com persones. els estimo molt. ho dic en 2a i 3a del plural, d'acord? comença un mes bonic. que m'agrada- aviat vindran les plujes de setembre...

Àudio: Le Mans: San Martín
*és l'àudio d'avui per dos motius...pel títol i pel contingut. si teniu dos minuts escolteu-la...

Encontrar un gran amor tendrá que ver con la estación,
El verano puede ser, pero es mejor tumbarse al sol partir de San Martín
las cosas ya pueden cambiar,
El calor se empieza a ir, es menos fácil no acertar
En invierno es distinto, es más fácil conocerse,
Si eres chica o eres chico …
piénsalo bienPrimavera suena bien,
pero no hay que dejarse engañar
Si la luna ves brillar puedes pensar en el amor,
y si entonces crees estar enamorado,
piénsaloDíselo a plena luz, recién duchado y bajo el sol;
evitarás un gran error