les despedides mai han estat el meu fort. les meves galtes enrojolades al sortir de l'editorial eren una bona mostra. m'emporto dues caixes farcides de pàgines i records. les cares sinceres dels qui em despedien. algú em va dir que semblava que portés molts nays treballant allà. per com em movia per la casa. a mesura que l'edat avança comences a saber millor com funciona això dels cicles. i que quan es tanca una porta s'obre una finestra. crec que ja he pres la distància que volia vers tot això. cloenda d'any. torno a pensar en la meva poca adoració pels propòsits numérics i les reflexions en forma d'anuari. despediré l'any com ho he fet sempre. sota bombolles de whisky. en companyies conegudes de gruixut bagatge comú. espero que malgrat la gènesi d'aquesta mena de festes caigui algún clàssic musical imprescindible. encara recordo com va sonar 'blue monday' ara just fa un any. i la pista em posseia. dissabte de localitzacions per un nou curtmetratge que ja és al forn. si encens la llumeta per veure com va, fa molt bona pinta. diumenge de reveure pulp fiction i empassar-me tot el segon dvd de contingut extra. vull anar al jack rabbit slim's. i que em truqui harvey keitel i em digui: "estic a 30 minuts d'aquí. arribaré en 10." realment hi ha persones que estan per sobre. coses del talent i les mans divines. i m'agrada mirar-los des d'una mica més a baix. coses de les llegendes...

àudio: the commodores: fancy dancer

* adoro l'aliniació imperfecta dels lloms dels llibres...

el rellotge marcava pocs minuts després de les vuit del vespre. un pla general mostraria la meva figura, sola, al local de sota casa. jo estava darrera (o davant?) dels plats. he punxat música. sol. no hi havia públic. o personetes al voltant. tot per mi. les melodies, totes. he gaudit de les cançons que jo mateix triava. dels canvis de ritme. de l'acompassament dels tempos. de les pujades de baixos i les baixades de greus. enllaçant beatles amb smiths. los planetas amb strokes. bloc party amb new order. daft punk amb sideral. postal service amb 2 many dj's. el so d'un sms m'ha fet descobrir l'hora del mòbil. cinquanta minuts més tard. jo manava. ballava i cantava sense públic. he ballat sol també alguna vegada. he anat al cine sol. he dormit sol. he fet sexe sol. he plorat sol. he nedat sol. he dinat sol. he somrigut sol. m'agrada l'onanisme de certes coses. sempre quan també les fas sovint acompanyat. demà és l'últim dia a l'editorial. anyoraré el tacte dels llibres. de somriures. mirades. cafès, calades i altres. després de xerrar amb un amic allà, quan ja marxava m'ha tornat a cridar, aquest matí. m'ha dit que em té molt de carinyo. només he respost amb una abraçada. marques a la pell, quedaran. com els oficinistes americans que es jubilen ompliré alguna caixa de cartró. i entregaré la placa, però penso quedar-me la pistola...

àudio: teenage fan club: start again

la insustantivitat s'apodera del dia. nadal de sentir-ho dir als comerciants i als vianants. de boniques paraules en format sms. de sobretaules desproporcionades. viandes molt gustoses, colors vinícoles i aquella extranya sensació d'excés. la meva lletra arrodonida dedicant un parell de regals per donar. paper de regal que reciclo. família i record. salutacions anuals i rituals. missa i litúrgia entrellaçant-se. hi ha algunes parts de l'eucaristia que sé de memòria. perquè m'agraden. com a ritual i simbologia més que alguna altra cosa. la fe no té un bon acompanyant en el pas dels anys. converses de música i disseny amb el meu amic dissenyador. resulta entranyable que tota la seva familia et saludi efusivament. tornada a casa i últimes pàgines d'un llibre. no sento arribar al pare noel. recordo encara el vespre de diumenge. la increïble sensació de caliu al recolzar-me al seu pit. la sensibilitat escapant de la pell i dels ulls. gràcies. paraules alliçonadores i el tacte de la seva mà en forma de recolzament. ja ho he dit, però gràcies. el dia s'apaivaga com una espelma. un llibre sobre guions d'Isabel Coixet, alguna melodia soul i records apuntant cap a direccions molt concretes serviran per cloure el dia.

àudio: st.etienne: a good thing

*who plays da music?

truca a la porta. ha de passar malgrat no obriries la porta. dies de nadal. compres de nadal. rius de gent. de nadal. nadales remasteritzades a la tv. viandes i bons vins. ganes de que passi ja. no m'agrada haver de fer la sobretaula d'un dissabte a un centre comercial. per fer compres i evitar gentades que no evito. em perdo entre dvd's i l'edició especial de 'el club de la lucha' em mira. el seu preu em captiva. com la imatge de portada. la porto a casa i passa. em captiva i ens agradem. el pitt que m'agrada i el gran norton de sempre. els frames insertats. la manera diferent de dir les coses. i 'where is my mind' dels pixies com a última peça de la bso. si miren la pel·lícula observin l'últim frame. trucades i tornades. el meu cap en estat de mandra. certa sensació de pena per deixar coses i llocs enrera. divendres de sopars d'antics. abraçades efusives. alguna dona que desperta algun condicional. incomoditats personificades en persones que ara no vols veure. o no saps com fer-ho. amics que marxen lluny. avui diumenge. de gairebé no adonar-te'n. de partit del nostre mésqueunclub. em ve de gust anar-la a buscar a casa. viure en tercera persona coses molt meves. els nois cantant. abraçant una irracionalitat necessària. idolatries d'anar per casa. suc de cibada i hooliganisme. el pare ha comprat l'arbre. tot una mica més buit. demà no ho sé. i crec que no m'agrada...

àudio: st. etienne: milk bottle simphony

*gent al carrer.
ironia i doble sentit...

dijous. certa sensació de fred, però sense gelor. les parts molles i seques s'intercalen al terra, formant una mena de 'collage'. aquell gust de ferro a la boca. provinent de l'estòmac, encongit. tristesa per saber que deixes aquesta feina. i penses, ja està? una setmana per entregar la targeta de la casa i despedir-te'n. caixes de cartró per precintar llibres i algun record. la majoria me'ls emporto sense embalar. noves feines a l'horitzó i enyorances que esdevenen. almenys em queda el beneit recomfort dels qui diuen t'anyoraràn. i ho diuen de cor. sovint passa que acabem quedant-nos amb aquestes coses, només. o no només. sona una bonica melodia d'Aimee Mann. gràcies per desar les seves boniques cançons a l'i-pod, petita. em sap greu tot això, res més. compra de discos com anelgèsic. torpesa habitual. ocean colour scene, èlena i st. etienne. projectes poblen el meu cap. càmares i focus al maleter del cotxe. la Moleskine agraida de ser guixada. dimarts de coll adolorit i teatre per la nit. m'agraden molt algunes paraules de Diderot. dimecres d eno anar a treballar i de sopar d'antics i antigues al vespre. d'olives envinagrades, canelons d'espinacs i copes inexactes de vi. agraeixo tornar a veure algunes cares. preguntes que esperes i respostes que sorprenen. alguna floreta deixada al meu gerro i que em revitalitza sobtadament. torno a casa sota l'embolcall de la mitjanit. en rusty, jo i facto delafe. si no vé ella, no balla. calades adolorides i final de dia dins un llibre. falten pocs dies. com a la oca, busco la següent casella.

àudio: the whitest boy alive: fireworks

apresat en una illa sense sortida, el pare d'Icaro construí unes ales per ell i el seu fill. eren fetes de plomes i enganxades amb cera. quan van estar enllestides el pare li digué a Icaro que ja podia volar. i escapar. però que no volgués volar massa alt, perquè la calor del sol faria desfer la cera i cauria. i Icaro comença a volar. i es sentí lliure. i volgué ser-ho més i s'alçà, i s'alçà. fins que la cera es va desfer per la calor. i Icaro va caure. en record seu digueren a aquella terra Icària. bucòlica història amb interessant moralina. tampoc sabria dir perquè ha decidit aparéixer al meu cap. en aquest diumenge de fred. d'hivern que ensenya el nas. canviar els llençols sempre ha estat senyal de setmana nova. aquest matí Louis Armstrong cantava. se sentien els aplaudiments del públic. tasses i calades. fent neteja del correu virtual. he llegit paraules molt llunyanes. i ja no em fan mal. també he trobat boniques paraules més properes. dies de fred i pensaments. de so Motown invaint-me el cos i l'ànima. m'agrada sentir el tacte de certa pell al despertar-me. que prepari cafè i somriures per esmorzar. com sento molt que passin certes coses. píldores en forma de temps. enyoro la placidesa d'algunes coses. i agraeixo moltes d'altres. necessito alguna cançó de saint etienne per sentir la perfecció sonora. l'estimulant mescla de la bellesa pop i la sofisticació electrònica...

àudio: saint etienne: dutch tv

*sushi. udon. tempura.
i cafè. sobretaula...

paraules escrites en una bonica imperfecta cal·ligrafia. lleugerament arrodonida i lleugerament esbiaxiada. sona una cançó de Yo la tengo. rumors i missatges de passadís et pessiguen les orelles. potser em queden pocs dies a l'editorial. i llavors aquella horribles sensació. que no saps si atribuir a la por o a la fragilitat. aquesta última és una de les més desagradables. com el final d'una abraçda. penso en la incertesa. en els números que poblen el meu bulímic compte corrent. en coses que trobaré a faltar. les llicències adquirides. la perfecta aliniació dels lloms dels llibres. la lectura gratuïta. l'obrir-los i sentir aquella olor que m'imanta. i, sobretot, la concavitat dels llavis de la més bonica venint-me a buscar cada matí per fer el cafè. com les confidències perfumades amb calades, fora, al carrer. i el tacte dels meus dents als llavis al veure-la contornejar els melucs mentre puja les escales. esperarem notícies, doncs. sense tremendisme sempre. esperant la tènue anestesia en que es converteix el temps. refredats, bufandes que tornen i films de Truffaut per veure. ganes de. anit partit i visita al camp. feia temps. vaig recordar aquella sensació indescriptible de fa uns 12 anys. quan vaig veure aquella gespa per primera vegada. he llegit, per dos cops últimament, que el primer petó es dóna amb la mirada. memorabilia. m'agrada molt...

àudio: the commodores: lady (you bring me up)

*lavabos auditori fòrum

assegut al sofà. un bloc de notes ple de lletres. escric amb un pilot 0,7, els que més m'agraden. blau. a la pantalla, Toni Wilson camina pel mig de The Haçienda. de fons la gent balla, relantitzada per la velocitat de càmara. llavors, mirant a aquesta, diu: "Manchester. La cuna del ferrocarril, del ordenador y de la bomba que bota. Esta noche esta sucediendo algo igualmente histórico. Lo véis? La gente está aplaudiendo al dj. No a la música. No al músico. No al creador, sinó al medio. El nacimiento de la cultura 'rave'. La beatificación del ritmo. La era de la música 'dance'. El momento en que hasta el hombre blanco baila. Bienvenidos a Madchester". buff!!! La millor escena d'una de les meves pel·lícules preferides. Coses d'un diumenge a la tarda. D'apurar dies de festa. De visita al primavera club en companyia de la noia que sabia cuinar 'rissotto'. Veient uns sorprenents Deerhunters i un genial Thurston Moore (guitarra de Sonic Youth). De passar una altra setmana. Feines i coses apilant-se. Escolto boniques melodies d'Edwyn Collins. Corroboro que Eduard Fernández és el millor acotr de casa. M'encanta que certa mirada romboidal em digui, en veu baixa i de bon matí, que guapo estic. Gairebé tant com quan riu. Una tassa de llet abans d'anar dormir. Una agenda Moleskine per al 2008. Coses que escriure en cursiva un dimarts qualsevol de desembre.

àudio: bloc party: two more years

*literalment, sense parar d'escoltar-la...

diuen del gos 'labrador' que no és caçador. té l'insint per portar la presa al caçador. portar-la, que no matar-la. si esta viva encara, ell només li durà al seu amò permetent que el cor li bategui. diuen d'ell que destaca la seva noblesa i la seva habilitat per fer companyia. i les correspondències de la vida apareixen. la bonica interconnexió de les coses. a mi m'encanten les dones 'labrador' (broma interna). i a més resulta que una de les millors discogràfiques de pop suec es diu 'labrador'. els elegants 'club 8' o la banda amb millor nom que he sentit mai, 'suburbal kids with biblical names', en formen part. processen una adoració admirable per la música. la qualitat i la militància són la seva manera de fer. relaciono conceptes i les maravelles vitals apareixen. casualitat o cotidianitats. dies de festa aquí. sonen els OCS aquí, ara. ho porten fent molt els últims dies. he recuperat cançons seves. he tornat a emocionar-me sentint Simon Fowler cantant 'robin hood'. recordo que la banda de Birmingham és una de les meves preferides. dijous de festa sense res a celebrar. balls acompassats, sentint el 'flow' de Facto Delafe mitjançant l'amable tacte dels seus melucs. amb cafè a les tasses i la seva cara adormida inagurant el dia. nit de converses amb el meu amic gratinat. converses de. dones apareixen en pretèrit plusquamperfecte, present i pretérit imperfet de subjuntiu. post-modernisme i morboses cambreres argentines. torno a casa amb l'auto, mentre sona aquesta bonica cançó...

àudio: ocean colour scene: mechanical wonder

http://ww.youtube.com/watch?v=oeKO-wNgiSo

http://www.oceancolourscene.com/

http://www.myspace.com/ocsmusic

* m'encant aquesta samarreta...
per cert, el nostre primer curt ja es pot veure
'silenci gratinat'...a http://youtube.com/watch?v=iK9Mj2tm7h8

l'últim llibre que acabo de llegir reposa sobre la tauleta de nit. entre el rellotge digital que no funciona (fa temps) i el cendrer sempre poblat. un punt de llibre, dissenyat amb bon gust per, sobre la portada. indicant que ja l'he llegit i que ja no sap quan tornarà a obrir-se. llavors cert neguit s'instal·la en els meus pensaments. triar una nova lectura. petit gran plaer que, de debó, m'esvera. Murakami i Capote sempre apareixen de pressa. però llegir-ne un altre llibre significa un menys que podré llegir. clàssics que m'espanten i llibres de ciència política que acostumen a fer mandra. finalment, una novetat d'aquest mes m'atrapa. 'dormir amb winona ryder' d'Edgar Cantero. novel·la de tints pop i de fanzines. l'escriptor té dos anys més que jo. i penso en que jo podria ser ell. a la primera plana me'n adono de que no. és fi, culte, precís i pompós alhora. crec que sonava quelcom de 'soul'. curtis mayfield potser. o no. dilluns amb gust a dimecres. els beatles fent de bso durant tot el dia. crec que Ringo era més gran del que pensava. algú que vesteix camisa blanca ajustada decideix destil·lar tendresa. jo li regalo boniques paraules de Hesse. i coses que em guardo per a un altre moment. tarda al laboratori jugant a director de cine. m'encanta veure el teu nom a la pantalla del cel·lular. demà dimarts, menjo ous...

àudio: the jesus & mary chain: just like honey

*in da beginning of rock'n roll...

en dos dies he llegit els contes d'amor de Herman Hesse. paraules ensucrades que s'entrellacen formant històries d'alt contingut emocional i contraindicades per a sensibilitats exagerades. m'agrada com parla de la bellesa. escrit fa cent anys resava així: 'muy sencillo, no hay en ella nada superfluo, nada que esté de más. cultiva su cuerpo, lo domina y pone la voluntad a su servicio. nada en él es indisciplinado, fallido o inerte. no puedo concebir circunstancia alguna en la que ella no haya intentado sacar el máximo partido posible a su belleza. justamente eso me atraía, pues lo ingenuo, de ordinario, me resulta aburrido. busco la belleza consciente, de formas educadas, la cultura'. doncs això, la bellesa, com la cultura, es cultiva. els jardiners no creuen en la ingenuitat. certa calma torna al meu cos després d'un divendres difícil. de gent acomiada a la feina en bloc. la meva cara compungida i intentant aprendre de la serenor adulta dels que ja ho han viscut altres vegades. nit d'electrònica amb les mans a la massa. dissabte de feina. de treballar mentre David Bowie desgranava el genial Ziggy Stardust. de futbol amb els nois, com feia dies que no recordava. d'escoltar als Beatles al cotxe i sentir paraules madures enviades per bons amics. amb consells que agraeixes i fas teus. i una altra vegada diumenge. amb les coses de diumenge, de passar la vida lentament.

àudio: little richard: baby face

*en pau i jo 'gratinant'...

una hora de futbol al descobert. en un camp gran i de gespa artificial. el fred instal·lant-se a tots els records inimaginables del cos. convinat amb la suor atorga una sensació extranya. doncs això m'ha deixat amb el cos rebregat. símptomes de refredat a dins. aquest fred que ara ja sembla que arriba més racionalment. més acompassat. com també m'arriben les primeres ganes d'estiu ja. sempre passa. dies de no poder para d'escoltar la cançó d'avui. no sé ben bé perquè. d'aquelles que coneixes i que has ballat a la teva sala preferida. i la casualitat et porta a retrobar-la. ho relaciono amb les ganes de consumir nit. ganes de whisky, taronja i electropop. dies de feina. de somiar amb llibres. de ganes de sopar amb els 'oldies' del barri. de primera lectura d'un 'cuentos de amor' de Herman Hesse molt recomanable. i perillós alhora. de viatges en cotxe amb la bufanda posada. d'invitacions a festes a les que no pots assistir. de procurar no pensar massa i començar a agradar-te aquesta sensació. de ganes de. de rombes respirant l'ambient. de sandvitxos vegetals i migdiades en transports públics interurbans. m'agrada dir que estic encantat d'haver-me conegut. algú em va dir fa poc, que se'm nota especialment, últimament...

àudio: delays: valentine

prenc consciència de mi de forma natural. agraeixo una bonica sinergia entre els llençols i el meu cos. celebro sentir-la de forma accidental i sense despertars orquestrats per sorolls monòtons i electrònics. suc de prèssec i la cafetera a foc baix. l'olor del cafè va impregnant poc a poc tota la cuina. obro les cortines del menjador i un sol tímid es cola per la finestra. formant petites formes geomètriques i juganeres en el camí del seu raig. l'abraçada dòcil d'un pijama a quadres i boniques cançons de sanpedro. mescla virtuosa de plasticitat sonora i preciocisme mètric que pren formes encertades de cotidianitat. dissabte de voltar per la ciutat. recollir en 'russty' que havies deixat aparcat lluny de casa. de dinar pasta d'espinacs amb ceba i pastanaga sofregida. de migdiades agraides al sofà. de saludar cares conegudes i veure partits de futbol amb el cap a una altra banda. celebrant gols, mentra baixes les rambles en cotxe, i escoltes la ràdio. de converses telefòniques que fan afluxiar certa duresa que mai he acabat de tenir. de no voler pensar en el futur perquè aquest present ja t'agrada i preguntar-te si tens por a la velocitat. tornada temprana a casa. emocionant-me amb la visió dels meus braços al volant i la perfecció sonora dels anglesos de 'st.etienne'. parat en un semàfor, l'home que conduia el cotxe del meu costat em pregunta si tot aquest cabell és meu. li dic que sí, però em sembla que no em creu. torno a casa i no em puc treure les ganes d'abraçar-te...

àudio: sanpedro: el caire

*space cowboy needs cosmic girl...
funky rules...

sona un 'mixtape' de música funk. la mitjanit s'apropa, decidida. cansament el cos i satisfacció després d'aquella sensació d'aprofitar el dia. d'arribar a la feina més adormit del normal. sostenint el cafè amb llet en vas de plàstic a tentines. ´cinc hores dormides després d'anar a veure 'the fountain', darrer film de Darren Aronofsky. immensa i altament recomanable. set persones a la sala, i la companyia del meu amic del nord. tornada a casa amb l'auto i mishima, ideal per pair certes coses. converses telefòniques a la retina. avui, dia de regalar hores a l'empresa. trobo sobre la taula el recull de vinyetes de Charlie Brown que acabem d'editar. és esplèndid. en Basté parla del nostre país a la ràdio mentre el matí es desfulla. tarda de petits passejos amb la noia que porta millor que ningú cert perfum novaiorquès. de visita a la biblioteca per fullejar revistes musicals i prendre dvd's per veure. i un VHS de la pionera 'metrópolis' de Lang. vespre de portar en 'rasty' a banyar-se. a netejar-li els vidres. de comprar mozzarela per l'amanida de sopar. la meva vinagreta, tomàquets, espàrrecs i la ceba en semi-llunes, com m'agrada. el sofà i un reportatge dels Beatles a la pantalla. m'he emocionat al veure'ls envellits i tornant a Abbey Road. ara en George tampoc hi és. ara sonen Sly & the family stone. fullejarè La Vanguardia de final a principi des del llit estant, mentre freuxio de les últimes calades del dia. un dia profitós.

àudio: the delfonics: didn't I (blow your mind this time)

* un dels més grans...
el millor actor de papers secundaris...

diumenge de fred. d'aquest que arriba per sorpresa. bufandes calades i jaquetes noves que lluir. de passar la vida a la velocitat d'un motir diesel, com diu un dels mestres. lentament la tarda cau i el sol marxa. l'ambient gèlid s'instal·la, premonitori. soul sonant, cafè omplint la tassa. cert cansament i ganes de poc. un manta al sofà i un clàssic bèl·lic d'Stanley Kubrick a la pantalla. llibres pendents de ser llegits, esperant el seu moment. visita de vespre al bar de capçalera per veure cares conegudes. dos dies de descans que s'han fet curts. converses enraderides tancades amb una abraçada, com ha de ser. partits de futbol virtual i certes coses al cap. tallats amb la llet natural a llocs propers, llegint de reull el diari del veí. tardes d'edició i muntatges gratinats. d'escriure unes poques paraules. els manic street preachers sonant a l'auto. i recordes que l'himne 'if you tolerate this' prové d'un cartell republicà imprès durant la guerra civil i que va servir per inspirar als nois de Gal·les. que fan bona música i ideologia activista. princeses republicanes fent de copilot i de companyia d'esmorzar dominical. algú em va dir una vegada que les dones boniques porten problemes. potser no totes...

àudio: ac/dc: problem child
*150% attitute...

una barba perfectament rasurada em reflexa al mirall. certa espurna i t'agrada el que veus. dies de feina. de llibres en piles separades per segells sobre l'estanteria. m'encanta la sensació de passar per la recepció de l'editorial, i que la noia de torn em cridi, i em doni dos exemplars de totes les novetats que arriben. les prenc, arribo a la meva taula i les apilo on correspon. miro de reull si algun sobre groc apareix a la pantalla del pc. m'agrada arribar a la feina una mica tard. després de parar al forn i demanar un cafè amb llet per emportar. desprenc religiosament els bons dies corresponents. em desfaig la bufanda i el temps passa ràpid com fins ara no ho feia. algú em dissenya somriures plàcids i em regala mirades de complicitat. una flor a la solapa i aquella sobrietat tant estilística. i la màquina del cafè com a únic testimoni de certes confidències. he comprat l'últim LP de Mishima. el dia que sortia. avui l'he escoltat cinc vegades. és gran, és madur, és art, és pop. molt pop. s'ha espatllat l'i-pod. i m'he adonat de la meva addicció a la música. tarda de neteja. de llençar papers, trobar fotografies i postals enviades d'arreu. m'he emocionat amb alguns records. he estat a punt d'estripar una fotografia, però al final no ho he fet. cartes de dones que ara es conformen llunyanes. seguirem llaurant records, doncs.

àudio: mishima: un tros de fang

*divagant al 'combo' de rodatge...
tres novells directors...

no cau bé que les coses no surtin com tenies previst. que una actuació planejada des de fa tants mesos no acabi sorgint, per la desmotivació d'uns, i la desorganització dels altres. no cau gens bé discutir-te amb persones que estimes, però a vegades la situació et supera. segurament no s'hi hagi de donar més voltes, però les fisiologies mentals personals són de cadascú. sort de la comprensió dels que et rodejen. i de paraules regalades en bosses de calidesa per fer-te passar aquest mal regust. tot passarà a ser anècdota, i així ha de ser. em quedo amb els que s'aplegàven il·lusionats per venir-me a veure. hi eren els que havien de ser, o gairebé. em quedo amb certes mirades i el gust de maduixa als llavis. llençols nous que agraeixes i frueixes. agradables despertars malgrat la son i el mal de cap. passejos per les rambles de diumenge matí. sota un sol incrédul que treia pit. cançons de facto delafe a l'auto. viatges en cotxe agafant el volant en aquella 'pose' tant meva. esmorzars gratificants i vestits negres cenyits que deformen l'enteniment. rissotto de bolets i crema d'espinacs per dinar, a casa de la meva germana. amb migdiades involuntàries al sofà i tornades en cotxe sota la màgia de 'sgt. pepper's lonely hearts club band'. alguns fan preguntes i a vegades no se qué respondre. recordo floretes que últimament recullo agrait. com la dona del forn de vra l'editorial, que m'aten amb un 'que voldrà, jove lluit'. les coses traspuen. ara ja, tonyina per sopar i una 'sitcom' catalana a la tv. lectura i Percey Sledge per cloure una altra setmana.

Àudio: The Cardigans: erase & rewind

* dancing in a summer nights...
revealing style, always...

Les últimes calades als dies extra de festa, ja. Cafè i torrades per esmorzar, després d'haver-me despedit dora dels llençols aquest matí. Palpo la sensació agradable de tenir ganes d'aprofitar aquest dia. El sol es cola tímidament per la finestra del menjador, i s'acomoda en petites figures geomètriques al terra de la sala. Hores de son dormides plàcidament després d'un dissabte nocturn casolà. La meva visió tenia , en primer pla, les meves cames enfundades en un estílistic pijama a quadres reposant sobre la taula. I en segon terme, la bellesa europea d'Audrey Tautou a la pantalla. En històries boniques i ensucrades, i una fotografia excepcional. Repasso mentalment, com a exercici rutinari i necessari, el bagatge d'aquests dies. Cerveses agradables a locals estiilístics de Gràcia. Amb companyies vigatanes i agradables. Converses de música, dels Pixies i de les tasses de suicidi als països escandinaus. La meva amiga dissenyadora vigatana i mirada clara m'explica com fa el 'rissotto' i em regala boniques paraules a flogs aliens. "Ahir em va faltar així de demanar-te que em deixessis emprovar aquestes fantàstiques ulleres de pasta de Prada que portes, són molt maques i et queden molt bé (si, ja sé que em diras.. és que un té classe nena!). Tu amb aquesta tranquilitat impassible amb que parles de tot, a vegades em sorprén la confiança que ens tenim...". Divendres de sessions electròniques i de llavis que conformen enunciats desideratius. Agradables despertars engalanats de suspirs i el tacte de pells agradables. Esmorzant a pobles propers amb complicitats exercint d'estovalles. Ara sonen els TFC aquí i penso en la bellesa objectiva que posseeixen algunes coses.

Àudio: Marvin Gaye: Let's get it on

* dies de rodatge. un gran equip i una bona història...
talleu! és bona!
photo by tito...

nit de castanyada aquí. sembla que el fred ja arriba. i s'agraeix trobar-lo, amb aquesta paciència que esta exercint. la bufanda calada al coll i americana de pana marró. molt classístic tot plegat. sí, m'ho dic jo mateix. plans nocturns i d'altres que no es van disposant per aquest dies de festa extra. com el bitllet que trobes arrugat als pantalons bruts. sempre venen bé. films per veure i pàgines de novel·les nord-americanes per llegir. ganes de compres. d'alguna camisa 'oldie' i algun LP que sonoritats flotants. ganes de solitut per a les compres i de companyia pels despertars. segueixo en el procés de digestió d'algunes coses, esperant que tot es posi a lloc. ganes de música. de tocar els plats després de dies. malgrat la sessió que tant m'il·lusiona ara estigui agafada en pinces. com sol passar les boniques paraules no es materialitzen en realitats fefaents acurades als propòsits. però no és la primera vegada. ja sabem com funciona tot plegat. ganes de 'mixtape' de música negra, de soul i funk, de rock clàssic i molta 'attitute'. històries que vesso improvisadament a la meva Moleskine. bones narracions per pulir, farcides d'ironia i tristesa. no calen estats melangiacs en potència per llaurar ensopiment en frases entrelligades. per cert, no he menjat panallets després de sopar. tot canvia. però tot torna...tot.

Àudio: 110th Street Orchestra: back it up

dissabte de llevar-se tard. d'aprofitar prou el son, encara que no tant com voldries. cafè reposat i recent fet. llegint el correu i escribint una mica. cançons de the housemartins mentres em passejo en tovallola per la casa. de dinar familiar. d'arrós sobre la taula i presències conegudes i estimades. de trajos i elegància abraçant-me. bodas familiars que no venen de gust per aquesta tarda. salutacions i converses estirades m'esperen. com cigars d'exportació i copes de bons vins. una sensació de beneplàcit al cos. del cansament una mica alliberat i cert relax. pisos buits amb olor a pintura i algun agradable suspir escampat. sentiment de plaença vers mi mateix. sms nocturns en criptografies molt nostres. cerveses a pubs irlandesos amb boniques mirades romboidals exercint del teu propi contrapla. tot esta bé així com està. demà dia de rodatge. volcament d'hores de feina en plans escorços i plans seqüència. amb moltes ganes de gratinar silencis. la pluja ha marxat ja aquest matí. reparadorda com sempre. pàgines que passo. moltes ganes d'escoltar melodies conegudes. enganxat a la novel·la de Jim Dodge. ganes de moltes coses. ahir la tornada a casa en cotxe, sota la pluja i sota aquest nou pop brillant de sidonie va ser força bucòlica. per cert, s'han acabat les piles del rellotge. i no em preocupa...

Àudio: Facto Delafé y Las Flores Azules: desde el este

*sóc i seré un fumador activista!!!

desperto. com puc. l'aixopluc de la funda nòrdica abans de que toquin les set i quan el fred comença a fer-se present, deu ser la cosa més semblant a una abraçada materna que existeix. noto la falta de piles. no m'agunato i només penso en quant de gust em produiria tornar al llit. ni companyia voldria, sota els llençols. llenço la vista una mica més endevant i només veig tinta a l'agenda. bodes, grabacions i treballs sobre '24 hour party people'. anit, mentre Barry White cantava amb aquella veu desgarrada i plena de fonaments 'soul' llegia un pròleg de Kiko Amat per a un llibre de Jim Dodge. A banda de dir, que la història de ' Note fade away' es la millor pel·lícula no filmada de la galàxia, diu que la vida és un periple a la cerca de passió, ànima, gaudi i sabiduria. Una altra vegada algú acaba de donar al 'bull'. Al puto centre de la diana. Ho compro, sense posar xifres al xec. Sí, definitavement, això és la vida. PASSIÓ, ÀNIMA, GAUDI I SABIDURIA. sempre he recelat de conceptes com felicitat o èxit. simplement per no saber quins paràmetres abraçàven. i crec que tenir una vida plena d'aquestes quatre coses deu ser una pròximitat molt real a la felicitat, o a alguna cosa que se li assembli. segueixo en el camí, doncs. sense canviar de direcció, però éssent una mica més conscient de la forma que pren aquell horitzó. per molt que caminis mai atrapes l'horitzó, és clar. sento certa olor de canvi. quan sents que alguna cosa pot canviar. com els animals que es posen alerta. converses de sobretaula, amb cafès i cigarrets, amb el meu amic radiofònic i millor persona. a part de parlar del nostre projecte audiovisual parlem i parlem. noms recorrents a les converses. li arribo a dir certa afirmació. unes paraules que mai havien sortit de la meva boca. mai. ell només somriu, com si ja ho sàpigues. em diu que l'únic que sap, com jo, que tot plegat m'esclatarà a la puta cara...

Àudio: Marvin Gaye: sad tomorrow (b-side)

dies sense paraules plasmades aquí. a banda de mancances horàries, sento el pes de la necessitat d'explicar coses una mica menys. certa sensació de lliberació. cert cansament al cos i la llum reparadora del matí encara no ha arribat avui. potser deu venir en tren de rodalies, i d'aquí el seu retard. tinc ganes que arribi, mirar-la i sentir la seva escalfor estirant-se sobre la pell. records de dies de somriures que afloren i s'escapen per sota els llavis. d'aquell gust aferrat als teus i aquella olor a les teves fosses. sonen cançons de Facto Delafe y Las Flores Azules al cotxe, i tu balles. fent l'indi i acompassant el ritme de l'auto amb el fre arribant als semàfors. ella somriu complaguda seient al teu costat. te'n alegres de la sinceritat que desprén la forma còncava dels seus llavis. diumenge de rodatges a terres properes. terres de vins i caves. càmara 'on', atrezzo improvisat i còpies de guions fent de rerafons. silencis que es gratinen i comencen a fer una bona olor que t'entusiasma. com quan esperes el dinar i sents obrir-se el forn. i ja desprén aquella olor que reconeixes i la beneeixes com a un bon preludi. Marvin Gaye destil·la 'soul' i últimes pàgines de Capote mentre estrenes temporada de funda nòrdica. abrics que surten de l'armari i trobes que et van una mica grans. segueixo, però, sense deixar certs vicis mentals que m'avorreixen. intento ser cada cop més capaç de veure la sort de jeure al meu costat. en sentit físic i metafòric. i crec que fa temps que me'n començo a fer a la idea. ara l'oncle Frank canta aquí 'unforgetable'...

Àudio: Teenage FanClub: cul de sac

* em sento com ell...
el protagonista de 'pi' de Darren Aronofsky
extrany i inquitant film...

dies que avancen. com els vagons de metro, on últimament dormitejo. cercant estones 'd'off' necessàries. tinta esquitxant els deis de l'agenda. coses per fer. històries per teixir. mirades difícil lectura. intentes posar ordre als sentiments. a no fer podrir la poma, com em diu certa 'designer' vigatana. paraules que et queden darrera les dents. sabent que maleiràs, al cap d'una estona, per no haver-les fet petar contra els teus llavis. preguntes al cap sobre idonietats i necessitats. però tot marxa, a la seva manera. condicionals en intermitències esgotadores, tabé. cert encriptament en mots que escric. ho noto i ho atribueixo a certa confusió. bromes per escapar. perquè sí. perquè per moments et sents bé. fins i tot en forma. un cigarro a la porta de certa facultat mentre passejes i et mires als vidres de les portes. mires les converse all star blanques que et donen aquest punt que t'agrada. han vingut des de Las Vegas. núvis que tornen farcits de regals. arrebossats d'alegria i hores de son. el nou LP de Facto Delafe sonant sense para, literalment, al meu i-pod. sessions de dj a mitja tarda, on t'agrades. Barry White, Style Council i Mylo. perquè no? dos cd's de Soulwax per 10 € van ser una bona teràpia ahir. quatre llibres començats són bona mostra de tot el que m'envolta. i em farceix el cap i les entranyes. no sóc normal, gaire. almenys. i sí, m'agrada...

Àudio: Japan: quiet life

my new Vans.
special edition to bmx's film 'rad'.
great packaging with specail box & other gadgets.

des del llit estant, primera ullada al rellotge. un 16 en format digital m'etziba la pantalla del cel·lular. restes de nit escampades entre els llençols. recordo com em va costar lleugerament prendre l'equilibri en la meva arribada, nou hores abans. engego amb el nou lp de Facto Delafe. comprat ahir junt amb l'últim de Sidonie, que feia temps que havia de tenir. Les veus d'Oscar D'Aniello i Helena Miquel inunden l'habitació. lluminositat en quantitas insultants. potser una mica d'estancament d'estil però segueix sent una ventada d'aire fresc a la musicalitat. i a la música també. tarda de compres de dijous. d'unes noves Vans per als meus peus classístics. el venedor m'explica tota la història de la sabata i el perquè del 'packaging' del seu format. viatges en metro dormitejant i cercant descans pel cos. converses animades amb els cambrers paquistanís de la facultat. sempre somriuc quan em criden amb el seu característic 'amigo!'. dutxa reparadora i americana grisa d'elegància enfundada. sopar amb cares noves i Apolo [2] per tancar. converses divertides, instantànies que apareixen. alguna cara realment bonica i que penses que podria ser molt adient per a. alguna cançó de 'northern soul' que et fa ballar, algun clàssic de The Clash i la onírica 'no cars go' d'Arcade Fire com a cloenda. i ja només quedava una arribada on costà lleugerament prendre l'equilibri.

Àudio: Sidonie: la costa azul

*ments priviliejades...
tinc una samarreta amb la seva cara i la llueixo orgullós...
kubrick's rules...

recolzant tot el cos al respatller de la cadira. les mans cobrint-me el cap i queixes en va vers algunes coses. cansat. son que s'acumula. com la feina i les ganes de trobar-ne una de millor. o més ben pagada. una samarreta divertida i la meva jaqueta preferida. nous discs de Facto Delafe y Las Flores Azules que comprar. cafès de màquina que tenen gust a poc. fart de certes tendències i estancaments relacionals. ganes d'aire a la cara. de bitllets d'avió. de llits d'hotel i cares desconegudes envoltante per esomorzar. històries que parlen del mateix de sempre donant voltes. no és un bon dia per canalitzar-les. cops a les cames fruit del futbol amb els nois. converses de dutxa entre homes. boniques lliçons de cinema. talls d'Orson Welles i John Lasseter. preguntes sobre la intencionalitat dels plans/seqüència i respostes encertades. films com 24 hour party people al cap. l'encenedor que decideix de funcionar mentre espero l'autobus. la noia que seu al meu costat em dóna foc sense que li demani. li dono les gràcies dues vegades. em captiva la forma en que em somriu. no deixa de mirar-me mentre m'allunyo instal·lat dins el bus. cançons del 'rubber soul' sonant i bacaino de propina. amb el cap recolzat al vidre i el vaivé abraçant-me. necessito dormir. endreçar coses. canalitzar pensaments. etiquetar sensacions. i més somriures sincers...


Àudio: Manic Street Peachers: if you tolerate this

capdesetmana. de llevar-se amb l'aroma del migdia instal·lat als habitacles de la casa. de cançons de Ciudadano i The Beatles per engegar. de sucs de taronja i cafè en tassa. de fullejar La Vanguardia i la seva mítica Contra. de no notar la pressió del rellotge sobre el teu canyell esquerra. de viatges en cotxe per la 'city'. sota aquest sol valent d'octubre. Julio Ruiz parla des de Rádio 3 mentre actives algun intermitent. dones boniques, d'ulleres de sol de mides impossibles creuen els passos zebra. de Moleskine i maleta de cd's a la motxila. de projectes audiovisuals sobre la taula. amb el teu amic radiofònic i company de cració a la cadira del costat. cendrers que vessen i guions sobre la taula. idees boniques i ganes d'expressar coses. certes noies poblant el teu cap mentre, instintivament, et mossegues la part inferior del llavi. en un gest molt típic teu. de partides de pòker semi-professionals. piles de fitxes vermelles, verdes i negres que van desmoronant-se. de cerveses en llauna a rambles properes i conegudes. de parlar de la teva feina i pensar en. de calades d'herba que et transporten a estats físics que no recordaves. una mínima obertura de la mirada i una total laxitut del pensament. de sessions de dj de matinada. fruint del tacte dels cd's. de Stairsailor fins a Vitalic, passant per The Pinker Tones o el mestre Laureant. de partits del nostre mésqueunclub per veure. de moltes ganes de. capdesetmana.

Àudio: Farley Jackmaster Funk: godfather of house music

*m'agrada quedarme als títols de crèdit...
encara que no els llegeixi...

pluja de nou aquí. per fi diuen alguns. els baixos dels pantalons mullats i aquella sensació extranya a la pell de les mans, després de ser remullades. dia gris en certs aspectes. de veure caure piles de papers a la taula, a la feina. d'adquirir responsabilitats que no es tradueixen en diners. de cansament fruit de poques hores dormides. de preciosos somriures que agreixes fer reviscolar. de color d'ombra d'ulls conjuntats. bonics mails que fan crèixer la mida de les teves dents. 'strawberry fields forever' sonant sense parar a l'i-pod. conjugació perfecta de melodia i sentiment líric. als 59'' un canvi de ritme gairebé inperceptible. descobreixo que la cançó esta montada a partir de dues preses diferents. genialitat condensada en poc més de quatre minuts virtuosos. aparadors amb calçats que comprar. llibretes que, mica en mica, es farceixen amb acurades paraules. ganes de llit. de tornar a prendre els mots d'un altre llibre de Truman Capote. ganes, també, de que arribi el fred. del tacte de la bufanda. de camises i jerseis a ratlles. del gustós tacte del cafè calent a la gola. de postals urbanes. de dies en blanc i negre. mantes i films de Tarantino. de novel·les d'Auster i Murakami. de cançons de The Byrds, Stereolab i Mishima. de discos que comprar i mans que estrenyer. de la perfecta aliniació dels quadrats escocesos de les sabatilles. plans hivernals i tactes que reconeixer...

Àudio: Otis Redding: i can see clearly now the rain

* estilism runing for our vens...

'...you have found her, now go and get her. remembre, hey jude, to let her into your heart. then you can start to make it better...' veritats com a punys en lletres d'himnes. The Beatles tancant la celebració, en tant que cançó insígnia dels nuvis. la pell farcida de sensacions i la retina a vessar. en sentits físics i metafòrics. tot perfecte. una emotivitat molt adeqüada regnant la jornada. la bellesa palpitant de la núvia. el meu pare amb estilisme 'cool' recordant a dissenyadors moderns. el padrí més eclèctic i elegant dels que es recorden. vers llegit precariament per les circumstàncies. el cotxe (a.k.a. fucking legend) engalanat. la petita i acollidora esglèsia. la frepant i serena benvinguda dels nuvis. el record sincer cap a la mare. sigui on sigui, ahir, mirava orgullosa. tots ho sabíem. els músics cantant en directe. flors taronjes pel ram i una bonica cançó de Lluís Llach. testimonis que signen i traques a la sortida. salutacions a amics, coneguts i saludats. presentacions a noies de somriure maliciós. mitjes negres de rejilla en cames amb corves impossibles. 'delicatessen' com aperitiu i ingestes desfermades d'alcohol. el 'sgt. pepper's' per l'entrada dels núvis. mirades de complicitat. taules regnades pel 'hooliganisme'. the clash i the rolling stones donant entrada als vins. pastís fumejant entrat per un maldestre tricicle pilotat per un servidor, en funcions de padrí. de fons 'verano azul' i crits d'ànim com si coronés el 'tourmalet'. entrega de regals amb marvin gaye sonant. primeres notes de 'bohemian raphsody' i surto a besar als núvis. que em regalen la col·lecció de singles dels Beatles (cares A i B) en format CD. notes de 'strawberry fields forever' i el mateix regal pr la germana del nuvi. el whisky fa la seva entrada i la pista de ball atestada. sona 'blue monday' com a petició meva i repiquen bateries com a preludi d'un himne. tot bé. tot perfecte. classe, elegància, emotivitat i 'savoir faire' a dojo. tornada a casa i una sensació recorrent el cos que crec batejar com alegria...

Àudio: the Beatles: hey jude

*to Marta & Rubén. i love you so much, brothers...

* d'aquí uns anys podré dir que jo hi vaig ser aquella nit...

lo d'anit fou màgic. especial i espectacular. veure Sting, Copeland (immens!) i Summers, els tres sols, depurant un so d'unes magnituts tant grandil·loqüents. avui una crítica d'un diaria resava: 'la gente marchaba hacia abajo del Estadio Olímpico cambiando el tiempo verbal. Nadie decia esos chicos eran grandes. Estos chicos son muy grandes.' la primera cançó la vaig regalar via cel·lular. melodies bucòliques que es transformen en missatges (embotellats) d'un gran contingut emocional. divendres d'excés de feina i de col·lapse. el meu cos ha donat una senyal d'alerta. necessito parar. i nervis per aquest capdesetmana de boda. dia especial farcit de records futurs i les capes de pell supurant sensacions i sentiments. certes paraules repiquen pel meu cap. feia temps que uns ulls, una mirada, no em deia tantes coses. la nit arriba presidida per una lluna plena, preciosa i molt groga. el cos cansat i amb ganes de res. alguna lectura i cançons de Percey Sledge o Frank Sinatra per conciliar. el cos i l'esquena en una perfecta alienació amb el matalàs. dos coixins i placidesa entre els llençols. no demano gaire cosa més. esperant, de forma infructuosa, que s'il·lumini la pantalla del cel·lular. potser trigo a tornar a escriure. dos dies en descens i sense frens. prometo ensenyar les fotos i les marques dels records a la pell...

Àudio: The Police: every little things she does is magic

*'are you talking to me?'
sempre m'hagués agradat ser un tipus dur...

el fred als peus m'indica que la tardor ja ha deixat la jaqueta al penjador del rebedor. que les 'havaianes' ja no. la banda sonora dels dies d'aquesta época de l'any sempre pren un altre to. les lluminositats són diferents. he tornat a posar l'últim LP dels Yo La Tengo a l'i-pod. m'encanta la història sobre el perquè del seu nom. la seva actitut d'independència sense etiquetes, i el seu pop rodó, sensible i d'una calidesa sentenciant. han arribat uns oncles a casa per ajudar amb els preparatius de la boda. m'agrada com la tia María sempre diu les coses com les pensa, amb una barreja de fermesa i tendresa encoberta. i el seu marit, blanc de bromes afables en cercles familiars, sempre posa aquella cara de bondat pròpia de les persones que no hi senten bé. els sords acostumen a fer cara de bones persones. acabo de caure en el compte. tarda de dilluns festiu cloent la trilogia de The Godfather. reitero les meves preferències vers Robert de Niro abans que Al Pacino. després sessió de dj amb dos espectadors que no estaven per mi. necessito una maleta més gran pels compactes. les mescles comencen a sonar acurades. els loops comencen a ser continus, sense distingir clarament el tall. les velocitats i ritmes es van acompassant. el tacte dels 'faders' va éssent més amable. melodies de The Flaming Lips, Peanut Pie, Erlend Oye, New Order, DJ Shadow o Black Strobe. certs símptomes de refredat em reprenen. assisteixo a classes magistrals que em fan treure el barret de forma metafòrica. i segueixo tenint tendència a enamorar-me a la primera de morenes de somriure simètric i penetrant. sempre penso, amb un somriure als llavis, quan li dic al meu amic economista que avui m'he enamorat un parell de cops pel carrer. i ell, garant de la ironia fina, em respon: tu???

Àudio: The Smiths: some girls are bigger than others

* un dels meus racons preferits de la 'city'...
al cor del Born.
la botiga d'articles de pesca li dona un punt d'encant...

bonic dilluns de festa aquí. la patrona de la nostra ciutat bruta, caòtica i pretesament moderna. una tassa de cafè i un intent d'endreçar quatre pensaments i verbalitzar-los. cnçons de Calexico sonant. cert nerviosisme, o potser neguit palpable, s'hainstal·lat aquí. quan parlo de la boda failir j no dic dia 30 sinó aquest diumenge. ganes de que tot surti bé. que la litúrgia i la festa conjuguin en excel·lències amables. amb els deures de padrí acabats i una camisa Antornio Miró que traspua classe. dissabte, nit de sopar de comiat del meu cunyat.amb personatges familiars estrambòtics, d'aquells que apareixen en celebraciosns com la de diumenge. entre corbates desnuades i cígars d'embolcall maró. ingestes desfermades d'alcohol i hooliganisme d'extrarradi. reguitzell de clàssics del rock al 'màgic'. amb australianes divertides i atractives madures que venen a ballar amb mi i desapareixen. un clàssic de Los Planetas que sona i sensacions que espurnejen. tota la resta segueix igual. el vent que bufa sota la lluna és una mica més fred. trobo antics companys que saludo i miren de reull la dona que m'acompanya. noves noies que coneixer, projectes al cap i paraules que reviscolen pel cap que només marxen deixant un rastre de tinta en pàgines en blanc d'aliniació quadriculada. ara Serrat parla d'aquelles petites coses. jo escolto...

Àudio: Tocotronic: Imitationen

*I love girls with eclectic smile
I wanna girls in love...playing music...

mentre subjecto les ulleres de pasta amb la mà esquerra, la dreta me la passo pels ulls, gratant-los, i per la resta de faccions de la meva cara. després em queden els ulls embotits i la pell envermellida. símptoma de cansament, i un tic una mica meu. certs senyals de refredat m'han despertat avui. no acostuma a ser conscient del primer cop que sona el despertador. sempre prenc consciència quan sona per segona vegada, a les 6:55. aquest ha estat un d'aquells dies que ha sonat una tercera vegada. restes físiques del partit d'ahir amb els nois. d'una calor que torna i em sorprén. passant la tarda amb la meva amiga d'ulls blaus i castellans a parts iguals. visites infructuoses a botigues cares de roba, on els dependents et claven la mirada, buscant camisa per a la boda de la meva germana. tallat amb gel a la plaça reial amb la estilística sala sidecar a les esquenes. compro una revista musical i la fullejo de tornada a casa al bus. Tocotronic i el so 'lo-fi' de Casiotone for Painfully Alone em fan de banda sonora. m'agrada tornar a casa en bus. veig noies de mirada amable i em pregunto sobre si serien adients per a. escoltant la ràdio, aquest matí, cert costumbrista de capçalera (per mi) diu que 'li agraden les dones que menjen botifarra negra'. sense aquelles manies, amb naturalitat i delectant-se. penso que sí, que ha tornat a donar al clau. a mi també m'agraden, com les que menjen allioli. les que són capaces de curar-te una ferida sense fer ganyotes i esbroncan-te perquè no et queixis del dolor. les que et donen copets al cul i parlen més de tres idiomes. les que per fer entendre que les escoltes, a banda d'anar forjant gestos afirmatius en fraccions de temps acompasades, has de intercalar petites frases, incrustant-les dines el seu discurs. les que sempre ballen quan sona alguna cançó de New Order i ho segueixen fent quan sonen The Smiths. sóc admirador de certes bones costums. avui primer dia de facultat, de nou. per cert, porto xinxetes i barnusos a la bossa. i dues llibretes.

Àudio: Andreas Dorau: girls in love

diumenge de res. de veure passar la vida, com la cançó de Fangoria. recopilant el què ha donat aquest capdesetmana que ja s'esbaeix. divendres sopant a terrasses d'aquest barri industrial meu. amb amics que fa temps que no veus. aquells que potser hauries de veure més, però les distancies cícliques i aquestes coses apareixen. em regalen un llibre sobre el 'dijeisme' que fa molta il·lusió. sobretot pel fet de veure que encara perduren certs costums. converses i algunes sorpreses sobre la taula. dissabte de calma cassolana. amb amanida per dinar i 'el padrino' a la pantalla. m'encanta el concepte de familia a la siciliana. grans actors i algunes escenes en italià sense traduir. tarda de reciclatge estètic i higiènic. de bàsket i cançons de Daft Punk. sopar amb antigues universitàries que segueixen tant guapes. vestits de dona que disparen la meva capacitat imaginativa. comparteixo la taula jo, sol, amb 11 dones. deuria semblar l'amic gay. suc de cibada en marcadors electrònics i converses, en català, amb taxistes que no pronuncien bé la essa. i diumenge de res. de neteja de la casa orquestrada amb St. Etienne. de treure la pols a certes fotografies i aturar-te un moment. de veure actuacions en video de Dj Shadow. 'scratchts' marejants i faders sumament elèctrics. aquest vespre partit del nostre mésqueunclub i certs rituals camaraderístics. demà més. i més llibres...

Àudio: The Cardigans: My favourite game

*to Collin McRae...rest in peace

great scottish racer from 90's...

*2 dj's de prometedor futur...
support your local dj's...
they're 'SANT MARTHIEF DJ'S'...

pomes, cereals i sucs de taronja. cafè, molt i mòlt. desperto després de somiar. res agradable crec recordar. no he descansat bé aquesta nit. dia de feina a l'editorial. dissenyadores amb les que dinar, contractes que encara no firmo i dones que em reclamen i reclamen per donar-me feina. algunes noies adients per mi, en l'aparent almenys. converso amb les 'middle-age' del pis de baix, les abelles obreres serien. parlem de prèssecs de 'calanda' o de vinya. pomes rovellades. m'ensenyen fotos de vacances de les seves filles adolescents. evidentment, no verbalitzo els pensaments luxuriosos que em venen al cap. tarda de poca llum. es fa fosc més aviat. canya a terrasses on el cambrer gallec no té ganes de treballar i no dissimula. el vent molesta i veus l'estiu treient el mocador per despedir-se. sessió de dj i el meu mestre em felicita. diu que em veu 'suelto'. m'atreveixo a mesclar Fischer Spooner amb The Roots i algun clàssic de 'northern soul'. ja tenim nom per al nostre duet als plats. no hi hagut entusisme, de moment, en les dues persones que l'han sentit. rebo sms amb entrades que em regalen pel Weekend Dance d'aquest dissabte. com sempre, em falta companyia. 2 many dj's en sessió doble sempre és un menú molt molt apreciable. veig fotografies d'aquest passat estiu, de viatges i molt 'hooliganisme' nocturn. no puc evitar riure, sol, davant la pantalla del pc. m'agrada la meva pròpia imatge a les instantànies. deu ser dolent agradar-se? no ho crec. moment de creativitat literària ahir al matí. reviscolen dos versos sencers gairebé de sorpresa. com diu Josep Pla, hi ha joves poetes que aconsegueixen agafar una cantarella i les paraules van sortint de forma encadenada, de manera gairebé màgica. jo no sóc d'aquests. lletres apilades al cap. plans per aquest cap de setmana que se m'acumulen sobre la taula. necessito una camisa i una corbata. necessito algunes altres coses. David Bowie canta aquí 'starman'. no paren de passar boniques morenes labradores per davant l'editorial...

Àudio: Ultravox: big in japan

*my lovely pistachio green i-pod...
always feeling da music...

dia de festa aquí. bonica imatge que em conmou cada any, de veure les façanes i algunes senyeres penjades. alguna estelada despistada. celebro per dins veure que encara queda gent activista i capaç de beure del porró de la tradició. desperto amb el cos adolorit. un fort cop al genoll, un altre al turmell i una cremada al colze fruit del partit d'ahir amb els nois. estrenava botes d'una marca d'aquí amb nom alemany. una de les meves marques preferides. classe. ja estan estrenades amb gols i dedicades. la dreta l'he batejada com a Katherine, l'esquerra encara no té nom. ritual després de l'esport amb suc de cibada en gerra. visita ràpida a les festes d'aquest barri industrial meu. no trobo el meu lloc quan sumes orquestra, nens i pre-adolescents a les primeres files, i 'middle-age' avançats ballant pasodoble en parella. saludo al meu amic vingut dle nord i les seves dues amigues alemanyes de dentadura blanca i promiscua. matí, avui, amb suc de taronja i el pop esfèric de LOL. amanida XL per dinar i quatre capítols de 'friends'. Chandler sempre ha estat el meu preferit. i, segurament, Jeniffer Aniston seria molt adient per a. vespre de canya, cadires metàl·liques i terrasses conegudes. miro als meus contertulians. el meu amic amant del techno, l'economista, el dissenyador i la seva dona dissenyadora i vallesana activista. parlem de festes properes i ens divertim construint i reforçant bastides de memorabilia conjunta. m'agrada...

Àudio: Refree: el fabricante de alas de mariposa

sempre he dit que m'agraden els dies de festa. petits regals que t'exporten fora de la rutina. demà torna a ser festa aquí. és la diada del meu país. jornada de certa reflexió i celebració per aquells que gaudim de certa consciència política. ja fa anys que no vaig a la manifestació de la tarda al centre de la ciutat o al Fossar de les Moreres, però segueixo treient l'esperit reivindicatiu. anit vaig gaudir del techno-pop de Fangoria en directe. n'Olvido és una autèntica diva, penso. em sobrà certa tendència gratuïta al 'petardisme', però em quedo amb l'electrònica salvatge de Nacho Canut i les lletres carregades de veritats com a punys. son reparadora fins al migdia. mirant programes de la tv de migdia, com quan eres petit i et quedaves malalt a casa. he fregat els plats amb St. Etienne. he fet el cafè en aquell bar de sota casa on fan els glaçons amb cafè. avui sí he deixat propina. he pensat en com m'agraden els gots de tallat a l'estil 'oldie'. rodonets i amb aquelles dues línies paral·leles a dalt. he repassat les llibretes que sempre carretejo mirant escrits antics. línies i línies de lletres blaves i negres, en rotulador o tinta creant una plasticitat que adoro. sempre m'ha embadalit veure pàgines senceres escrites a mà. he posat un recopilatori de CD86. '48 tracks from the birth of indie-pop'. una cançó dels The Loft m'ha fet pensar en escrits sobre el setembre i la pluja. com diu aquella bonica cançó dels Mishima, 'the first september rain...' coses que ronden al cap a un home melòman, mitòmen i tremendista en un dia de festa en un barri industrial qualsevol...

Àudio: Big Flame: Why popstars can't dance

*caricatura regalada per Pablo (Hamo design)
visitue-los http://www.hamosite.com
són molt grans...my favourite motion designers!!!

recopilar demana enginy, paciència i molt pragmatisme. segons el què sigui, que recopiles, pot esdevenir més o menys feixuc. per escriure sobre coses, dies o sensacions cal fer-ho. i no sempre és un bon moment o et creus capaç. en aquests últims dies d'aniversaris especials, com el meu, tenia la sensació de necessitar compilar algunes coses. sensacions. ho mig faig i escric. les noves tecnologies provoquen que les felicitacions t'arriben per canals diversos. crec que m'agrada. guardo alguns bonics sms.guardo algunes abraçades afables i petons tendres. guardo el video de Marylin cantant el 'happy birthday'. insisteixo en ser col·leccioniste de petits detalls, de memorabilia personal i altament sentimental. sona a l'àudio la sessió que Daft Punk va fer al summercase de l'any passat. és una petita joia regal del meu amic amant del techno. tenia ganes d'una festa molt meva per celebrar el meu aniversari, però les circumstàncies portaren cap a una nit molt bizarra. a les festes d'aquest barri industrial meu. entre crostes i gossos flautes, cambreres simpàtiques o no, i raves improvitzades en petit comité mentre l'albor del sol es presenta. poquet del que tenia pensat, però agraeixo que hi fossin els incondicionals. he complert un any més i segueixent apareixent coses que no aconsegueixo entendre. gràcies a tots els que heu procurat arrencar-me un somriure aquests dies. i a sobre ho heu aconseguit...

Àudio: Phoenix: Too young

*bonic cartell d'un concert dels magnífics wilco...
el dibuix i la poesia van molt en el sentit de la banda de chicago...
i think...

les hores de després de dinar sempre es fan llargues, a la feina. el meu rellotge era a punt de posar l'agulla petita sobre el número 4. I el digital del mòbil un 16. he sortit, sol, a fumar per guanyar una mica de temps a la jornada laboral. m'he mogut intentant cercar una mica de sol reparador. que banyés la meva calbície, que em preocupa més últimament, i que proporcionés calidesa. l'i-pod ha fet sonar 'la costa azul' de Sidonie. el nois psicodèlics d'aquest barri industrial meu parlaven de petons per sempre i de fusions de cossos siamesos. unes quantes calades rítmiques i accelerades. aquest cop no m'ha molestat cap vianant. normalment has de treure't de sobre pidolaires, indicar en anglès on es troba el MACBA o fer veure que no veus la rumana que t'insulta des de l'altre carrer. ahir em vaig sorprendre responent a un jove foraster en un anglès molt decent. demà em toca fer anys. companyes de feina que suspiren al sentir el número que responc, quan em pregunten quants anys faré. elles en diuen 'anyets'. algú m'explica comentaris que es fan sobre mi i m'encanta sentir que es diuen certes coses. com si caminés en la direcció encertada. corroboro el que sospito. rebel ho prenc com a qualificatiu positu. per aquesta tarda desitjo arribar a casa. posar algun LP de St. Etienne o La Buena Vida. Llums apagats i la cortina de l'habitació fent petits moviments sinuosos fruit de la brisa de setembre. m'estiraré el llit fent veure que no dormo. ja sé que apareixerà la teva cara en el primer o segon pensament. ja m'hi he acostumat. al tercer o quart 'track' ja no escoltaré la música. potser sento la melodia. després, prepararé els cd's i aniré a punxar una estona amb el meu amic amant del techno. penso en alguna peça d'Instant Funk o The Whispers per posar. he estat mirant preus d' equips. passa a ser un autèntic somni comprar-ne algun. també m'hi he acostumat. com lo de pensar en tu. doncs això...

Àudio: Casiotone for the Painfully Alone: I love creedence

*referències musicals anotades en un paper qualsevol.
sempre en trobo alguna perduda a la butxaca d'algun pantaló...
sempre pot sonar alguna bonica cançó de forma inesperada...

dilluns en màxima exponència. de son i poques ganes d'encarar algunes coses. de cert desànim i apatia com en dies passats. crec que no és res greu. com els matalassos inflables amb els que jugava de petit a la piscina, que perdien aire per algun foradet i sempre costava trobar-lo. doncs tinc la sensació de perdre una mica d'aire per alguna banda, però no acabo d'esbrinar quin és el forat. crec que no té noms i cognoms. potser estic mirant en direcció equivocada. el sol comença a lluir amb menys presència, tot i certa calor encara instal·lada. regals per aniversaris propers al cap. preciosos 'posts' deixats aquí que em fan somriure sincerament. cerco refugi per a les meves pèrdues d'aire inexactes a les cançons de Le Mans. descobrir, ahir, San Martín ho vaig prendre com un regal. veritats com a punys les que s'hi diuen. m'inspira per a una petita composició de la que quedo content. descobreixo encantat Smile. grup de 'soft pop' de Getxo que em recorden a The Byrds però en versió 'surf'. salutació a coneguts que retornen a la feina. dinar a un parc del Raval amb certa dissenyadora de formes suggerents. la recepcionista de l'editorial ja no pot amagar el seu embaràs després de tornar de vacances. he anat a felicitar-la i he pensat que aquesta mena de protocols de felicitacions/pesams marquen un punt de maduresa. recordo de petit, anar darrera la meva mare i veure-la donant el còndol, felicitant bodes i embarassos, etc. i arriba un moment que ets tu qui fa aquestes coses i utilitzes quatre frases fetes de manual i acabes amb un 'aquelles coses que es diuen sempre...'. estic cansat. calen algunes reformes...

Àudio: Smile: Summer of 92

* portada dels recopilatori japonès de 'Le Mans'...
'i love donosti sound for my deeper moments, always...'

la matinada porta brises d'antuvi. els braços nus ja demanen aixopluc tèxtil. les xancletesaviat canviaran els peus per les caixes. les mirades al rellotge s'incrementen. la gent camina amb un punt més de gas pels carrers. ja no trobes lloc sota de casa per aparcar l'auto. les cançons de Facto Delafe no són, ja , la millor banda sonora per aquests dies. aviat vindran les plujes de setembre i ja haurà acabat. quedaran postals i retines poblades. aqueel gust a sal del mar. últim capdesetmana d'agost. preparo el dinar per dos. arròs de verdures i carn amb roquefort. ara els plats m'esperen a la pica. i penso en que hi ha ganes de veure jugar als nois. tarda de diumenge amb el nostre mésqueunclub. vull i oloro estilisme sobre aquell perfecte rasurat de la gespa de casa. he despedit l'estiu amb una nit de divendres de techno i whisky. d'acord, potser era més aviat electro-house. mirades conegudes, química respirant l'ambient i poques noies de serrell recte i somriure còncau. dissabte amb un clàssic de Hitchcock de sobretaula. aquest cop vaig aconseguir descobrir el 'cameo' que el director amb sobrepes regala a cadascun dels seus films. tarda d'aigua amb gas i fred als peus. bones companyies i 'sushi' per sopar. a la sortida del restaurant poso 1 euro a la moto de joguina de la porta. una moneda, tres viatges. hores de conversa amb aquells que coneixes de fa anys. que no penses en ells com gent, sinó com persones. els estimo molt. ho dic en 2a i 3a del plural, d'acord? comença un mes bonic. que m'agrada- aviat vindran les plujes de setembre...

Àudio: Le Mans: San Martín
*és l'àudio d'avui per dos motius...pel títol i pel contingut. si teniu dos minuts escolteu-la...

Encontrar un gran amor tendrá que ver con la estación,
El verano puede ser, pero es mejor tumbarse al sol partir de San Martín
las cosas ya pueden cambiar,
El calor se empieza a ir, es menos fácil no acertar
En invierno es distinto, es más fácil conocerse,
Si eres chica o eres chico …
piénsalo bienPrimavera suena bien,
pero no hay que dejarse engañar
Si la luna ves brillar puedes pensar en el amor,
y si entonces crees estar enamorado,
piénsaloDíselo a plena luz, recién duchado y bajo el sol;
evitarás un gran error

* 'egolog' dimension...

una altra nit d'insomni. crec que han arribat a tocar les tres. dormir quatre hores mal contades no és una bona forma d'encara un dia. i encara menys quan a mig matí cau una pluja inesperada que no recordes haver demanat. penso que la culpa de les meves nits de voltes sobre el matalàs es deuen a les migdiades XL i a la poca activitat post-feina que desenvolupo aquests dies. la tarda d'ahir se'm presentà molt lànguida i sense ganes de res. després de dormir, cafè davant la pantalla i converses virtuals amb boniques dissenyadores de la Plana que t'expliquen sentiments dels bonics. absorveixo a la tv imatges sobre el jove futbolista que mor. em colpeix sobremanera, sobretot quan penso en què és (era) un any més jove que jo. plats per fregar a la cuina i el meu cos sense estímul. baixo tan sols al capvespre, al bar més decent que hi ha al meu carrer, per comprar tabac. prenc una aigua amb gas i el cambre em regala una 'empanadilla'. quan vaig a pagar me'n adono que li he donat els diners justos, sense propina. ha estat un gest inconscient i m'ha fet pensar. la nit arriba i a la pantalla 'pi' d'Aronofsky, director de la monumental 'requiem for a dream'. potser no era un bon dia per obrir la ment a aquesta mena d'històries. moltes coses em deuen haver quedat al tinter. tanmateix, la sensació d'angoixa que es preten mostra traspassa els límits de la pantalla i de quina manera. després ja, herbes, lectura i onanisme per intentar dormir ràpidament. però les tres coses, potser, ja no aconsegueixen fer-me efecte. ni com placebo, tan sols. no vull hores nocturnes per a poder pensar. no em fan cap bé. certes mancances em rosseguen últimament i donar-me hores per pensar provoca que acabi veient espirals arreu...com el protagonista del film...

Àudio: Chico y Chica: Lady Olé

*el que queda entre el teclat i la pantalla del pc, a l'editorial
notes a mà, post-it, edding, un caganaer i una postal ben dissenyada...


Crec que el rellotge deuria marcar les dues de la matinada quan he aconseguit adormir-me. La meva finestra i la transversal de la meva habitació obertes per intentar fer còrrer una brisa que no hi era. Escapades mentals per intentar conciliar el son. Vàries pipades, herbes per dormir i lectura. Res de música per intentar endinsar-me en el silenci que presidia la casa. Quan no aconesegueixo conciliar el son procuro no mirar el rellotge, per no entrar en el autodestuctiu exercici de comptar les hores que falten per llevar-te. Finalment, com passa el 99% de les vegades, les coses han caigut pel seu propi pes i m'he adormit. Les coses semblàven una mica més amables aquest matí. Una samarreta morada, la visió dels cereals remullats en la llet i les boniques cançons del primer disc de Le Mans per engegar. De camí a la feina TV On The Radio i les cançons/himnes d'Arcade Fire. Certes mirades amables m'endolceixen. Els diaris, com sol passar, no reporten bones noves. Certa dissenyadora em regala unes 'Jasmine sticks' portades del seu viatge a Tunísia. Fan una olor molt agradable. M'han dit per dues vegades que faig cara de son. Bones notícies laborals en forma de contracte i d'horari a la europea. Bé. Ahir no hi havia mozzarella al supermercat. Vaig comprar cinc préssecs, quatre platans, tres bosses d'enciam, dos pebrots i una albergínia. Pasta fresca i salsitxes especiades. Sopar a quatre a casa del meu amic periodista, teixint comentaris de sexualitat delictiva. Realment, quan es junten més de tres homes sempre apareixen dones, futbol i motor. No es que em faci sentir malament, la veritat. Cal veure la manera de dir les coses de cadascú, però. Aquesta tarda recullo el tratje per a la boda de la meva germana. Vull comprar alguna camisa. Tafanajaré aparadors mentre miro de reull les mares pijes que carretejen cotxets i faré veure que no veig la botiga de discos. He obert l'últim suc de taronja i no me'n havia adonat. I sí, la cançó no és gratuïta...

Àudio: Wilson Piquet: She's lookin' good

*intervenció artística al centre de BCN
sembla que encara deuen quedar romàntics ensucrats...

De nou la rutina. Aquest matí m'he despertat abans de les 6. No hi hagut manera de tornar a dormir. Semblava com quan era petit i havia de tornar a l'escola. He fet cafè i he aprofitat per fer de la dutxa un petit moment de relax. Cares que tornes a veure i alguna abraçada per sorpresa t'emociona per dintre. L'estòmag regirat i aquella densa sensació de reviure tots els moments de monotonia i de saber què passarà a cada moment. Com si fins al mínim gest cotidià estigués previst amb antelació. De nou les mateixes cares d'ensopiment al transport públic a quarts de vuit del matí. No he saludat a ningú, però com si tots ens coneixéssim. He trobat les mateixes mirades, algunes inquisidores, altres amables, dirigides a la meva cabellera, a la meva estètica o no sé ben bé a què. Per sort els carrers segueixen força buits. Gairebé un plaer passejar aquests dies pels carrers de la urbe sense haver de fer traçades de tiralínies per arribar a port. Les 'middle-age' segueixen amb les seves converses de pinces d'estendre de colors florescents. M'irrita profundament sentir segons quines coses. Una nova editora rossa ha arribat avui i m'ha fet girar el coll quan l'he vista arribar. Té un caminar sumament eròtic quan contorneja uns melucs prominents que sembla gustosa de lluir. Penso en la llista de la compra que he de fer avui per omplir la meva nevera desèrtica. La maionesa, el tall de formatge, el suc i una cogombre demanen companyia. No ho fan a crits perquè, de moment, no poden parlar. Compraré ingredients per a les meves amanides i mozzarella per saciar les ganes de sabors untuosos i tendres. Torno a fer-me preguntes de difícil resposta i de molt dubtosa idonietat. Però ja són vint-i-tres d'autonomia de funcionament de la meva ment que no crec poder canviar, ara. Àdhuc aquell seguit de coses agradables que sols pensar per intentar adormir-te, ja siguin somnis, fantasies o records, ja comencen a fer-se'm repetitius. Necessito noves línies de 'check point', com els jocs de cotxes dels salons recreatius. Abans d'esgotar-se el temps has d'arribar a punts intermitjos. És una forma de mantenir-te alerta. Doncs això. Potser nous 'targets', com anomena el meu amic periodista. El temps dirà. Josh Rosue m'ha arrencat un mig somriure que no esperava amb una cançó que no coneixia.

Àudio: Sterolab: Interlock