sorell a la paella. mozzarella en tires fent de taulada de l'amanida. a la ràdio entrevistes a ídols escocesos d'aquells encarregats de fer himnes de quatre minuts de durada. els capricis i la realitat pròpia, i incomprensible per mi, de l'electricitat domèstica, em deixen sense tv. magnetic fields propaguen el desamor mentre la infusió es refreda. vespres atípics on l'imaginari et porta a altres vespres d'antuvi de tardor amb espelmes, ràdios enceses i llars de foc espetegant. pensar en la infantesa serveix per emmarcar pensaments d'aquest dies sobre la maduresa. exactament sobre el punt de cocció d'aquesta. recentment explicava a una amiga amb nom de banda sueca de pop que la maduresa es pot copsar en tres elements. a saber: les ressaques insuportablement més intenses i prolongades, els divendres nit on la casa pròpia és el millor dels plans possibles un alt percentatge de setmanes, i el fet de veure post-nadons pel carrer i ja no sols que no creïn rebuig, sinó que et descobreixes amb un somriure. tres símptomes que hom acomoda com bonament pot al seu present. aquests, però, topen amb dissabtes de militància etílica. on les jornades acaben amb traumatismes per intentar capitanejar una rua de carros de la compra al bell mig del carrer. antagonismes que descentren les coordenades cartesianes d'una maduresa que no sé ben bé com va. i temo que de moment no m'interessa acabar de descobrir del tot.

àudio: doble pletina: música para cerrar las discotecas

oh, els dissabtes matí. calma horària i intencions sanes. el diari llegit en ordre islàmic. les terrasses que ja penalitzen la màniga curta. entrepans recent fets i cafès senars. cames creuades. un ull a les pàgines i dues orelles a les taules veïnes. dos homes de mitjana edat. vestint nàutiques i aquelles caçadores que engloben l'eteri concepte d'esport aplicat a la roba. parlen de les dosis idònies dels medicaments a les farmàcies. un explica que als estats units serveixen el nombre de pastilles just per cada tractament. a la vora dues noies calçant victòries i joventut militant. somriuen. l'una explica les anades i vingudes amb un element del sexe oposat. l'altra pontifica i regala consells sentimentals imperatius, sense saber que la seva amiga no farà cas. que seguirà veient l'home en qüestió fins que el desengany no sigui inconciliablement palpable. al carrer, hom passeja enlloc de transitar. comprar fruites i verdures entre iguals solitaris i dones de sàvia maduresa. el venedor, amb bolígraf de propaganda reposant a l'orella esquerra, parla innecessàriament prest. en un escàs minut de conversa em bateja com a "socio", "chato" i "campeón" de forma indiscriminada i inconnexa. talla les puntes del porro. li dono les gràcies. el carrer de casa ja fa baixada i què fer per dinar és l'únic horitzó que em vull permetre.

àudio: wilco: capitol city

les tornades a casa solen ser ja de fosc. a l'estiu, però, són hores senyores. amb la tardor encara has de sopar i acabar de plegar roba. les benevolències del temps compren el bitllet de tornada. però els capsdesetmana continuaran sent beneïts. amb despertars naturals i hores per endavant. amb parelles que baixen a comprar el diari i el pa amb el mateix model de dessuadora. els esmorzars seran esdrúixols i ompliràs dos cops la tassa de cafè. aniràs al mercat per cuinar del dia. compraràs rams de margarides i el florista t'hi posarà eucaliptus. et trobaràs amb migdiades d'aquelles que fas veure no veus venir. fins i tot, les tardes no et faran nosa i els vespres agafaràs un càrdigan fi abans de sortir al carrer. hi haurà sopars quatre formatges i pel·lícules de billy wilder. recordaràs la seva famosa cita sobre un llit imaginari apte per a homes en estats post-coitals. conjugaràs diumenges de preparar menjar fred i dinar a parcs atapeïts i urbans. prendràs cafè, faràs petons i demanaràs menys dilluns per tothom. les dutxes seran reparadores i leonard cohen et vindrà tant de gust com mai hauries cregut. et posaràs al llit, endreçaràs records recents i sospiraràs pensant en dones amb noms de tres síl·labes. 

àudio: leonard cohen: i'm your man 

la saviesa popular de murs virtuals i power points diu que els dimarts són pitjors que els dilluns. em quedo amb els primers. almenys és un dia més. procurar sempre sumar enlloc de restar. hi ha tardes vaporoses on dinar llibrets i fer pregàries d'una hora al sofà. totxos per cames després de tornar a perseguir la pilota. al cap, nombres i nòmines en equacions on la x acaba donant negatiu. jornades de tedi laboral amb la sensació d'espelma que s'apaga lentament. tristor. i ràbia, àdhuc odi, cap aquells qui el tacte és quelcom exòtic i el ben fer una pura entelèquia. amb tot, un dia més. això és segur. esperant nous divendres. amb tardes amb dones amb mitja melena francesa i pel·lícules de sofia coppola. dissabtes d'emocions al descobrir aplaudiments adreçats a un mateix. sensació nova per guardar a la carpeta mental de nusos estomacals. diumenges en família. benvingudes, barbacoes, cervatells i caravanes. rodes dentades d'engranatge setmanal. mal de cap, però demà és dimecres.

àudio: mazoni: la galàxia interior

donar les gràcies és de bona educació. procurar donar-les sempre. com el bon dia, el cedir el pas o preguntar com s'està. insistència en les bones maneres. perquè d'aquí no ens farem rics. ni en traurem gaire res en forma física. però seguirem en la militància per la bellesa, les formes correctes, els intangibles. per tant, gràcies sinceres als qui passen per aquí. als qui hi donen cert sentit. als qui envolten els dies per proporcionar històries que explicar. gràcies, doncs, a vosaltres. a la quotidianitat. a la música pop. als llibres. a tots els meus mestres. i a les dones, especialment a una.

àudio: standstill: 1, 2, 3, sol