la veu aguda i el posat fràgil. els ulls del tamany d'un puny, com les veritats doloroses. allà restava, guspirejant a la pantalla de la tv. audrey hepburn a sabrina. amb shorts blancs i camisa a quadres. acotant el cos per ensabonar l'esponja a la palangana per, posteriorment, fregar la capota d'un cotxe d'aquells antics que deurien gastar quantitats ingents de benzina. escena en 16:9 esdrúixola, d'aquelles que es marquen a l'imaginari propi com si d'una peça de ferro roent es tractés. recordar l'audrey en vespres de dilluns. on el dia porta totes les impertinències i els malhumors que sempre se li pressuposen. on el dia és un banal intent de repetir el diumenge. on preparar una segona cafetera. poblar el cendrer rítmicament. il·lumanr-se la cara amb poc més que els llums catòdics. baixar a veure l'amic de l'oest asiàtic per aprovisionar-nos de queviures i dolços calòrics. compartir manta i conjugar perspectives. la vida passa, que deia aquell, però tot sovint no et venen ganes de posar un peu al carrer per veure-la, sinó que ja en tens prou amb intuir-la.

àudio: maronda: sin ministerio

guitarres flotants. successions d'acords que fan néixer melodies. tornades que cantar mentre es fa el sopar o mentre fumes reposant-te al llit. cançons per fer bandes sonores d'aquestes jornades de pluja, on la tardor marca paquet. els carrers del barri fan baixada i veus l'aigua lliscar avall, com si no s'hi volgués quedar. aquí on els dies són amables. on hi ha cafè recent fet, truites de patata casolanes i amanides per compartir. on conversar amb veïns per parlar de cans i antenes de televisió. on resten bodegues on comprar vins per la família i envasos retornables de sifó, per després seure a la porta sobre una caixa de cerveses, fumar a l'aire i conversar amb dones que enceten el seu nom amb ema. on les realitats laborals laxants queden relativament allunyades. quatre parets com a búnquer emocional, on les belles cançons fan la funció d'oueres col·locades del revés sobre la paret.

àudio: the clash: train in vain