new raemon és un orfebre del pop. les paraules semblen joguines de tangram a la seva llibreta, perquè n'acabin apareixent veritats i belleses. d'aquelles que reconeixes tant com a teves que et preguntes sobre no haver-les pensat abans. ell simplement diu que "cada vez que caigo, alguien sufre daño. si te busco encuentro, solo sucedáneos." brindis pels qui destil·len pop i cultura des de les trinxeres de la quotidianitat un xic subterrània. pels qui construeixen el subsòl sense pretendre i sense anuncis constants de la seva condició. per sobre la capa de terra, de les llambordes urbanes més grises i farcides de xiclet, hi som uns quants. poblant autobusos i donant vida als passos zebra. per anar a conferències d'un polític al qui voto des de que puc fer-ho legalment. abans l'escoltava enèrgic. ara l'escolto per feina. miro al rellotge i miro a marina llansana més o menys les mateixes vegades. no sé si l'àudio entra per micro o per línia. tot i no marcar un pla americà amb la mà per sobre el pit. i encara, aquest matí, la dona de fer feines pregunto si sóc el que apareix a la televisió. somric encara al pensar-ho. en la ironia que m'ha formulat, sense saber-ho, just quan estava recent llevat.

àudio: the new raemon: sucedáneos

comoditat en la pròpia raresa. fruint de forma esdrúixola de col·leccions de roba dissenyada al nord, per genis autòctons. reposagots de formes arrodonides. programes sobre els temps de cocció del te. altaveus en forma de furgonetes volkswagen. remixes sintètics de lcd soundsystem. làmpades que valen el que un jornal. i roba de tendència per nadons. passejos virtuals per aparadors de llunyania material. certeses menys palpables que d'altres. aromes de realitats més mundanes que porten a les cançons de sunday drivers divendres. irredemptes melodies pop per vestir a diari. o com un grup de gent sortint d'una mítica sala de concerts, marxant una mica més feliços cap a casa. paraula sàvia castellana. viatges per carretera al nord. per lluir colors propis i entendre molt de les belleses del futbol. del respecte i la idiosincràsia particular. el verd de la gespa i els braços alçant depurant la gola amb tornades tradicionalistes. refredats que tornen. agradables visites. viandes delicioses per emportar. rams d'astromèlies i mirades dolces perfumades amb te de canyella. somriures que vessen tot i ser dilluns i seguir sent pobres.

àudio: the sunday drivers: she

rutines (de les agradables) amb despertars trobats, com els veïns d'escala fent cua per comprar el diari. amb cafè tintant la dentadura, quadres als pantalons del pijama i notícies recent fetes. matins amb fred al carrer i l'espera per atrapar el verd del semàfor. la fornera omple una paperina amb dolços de milfulles, crema i pomes caramelitzades. l'ascensor a la planta baixa i taules ben parades a l'interior. cardigans per vestir. dinars d'alta costura amb gust a foie i préssecs semi-caramelitzats. amb una lluent família que aviat deixarà de contar els seus membres en senar. sumes i restes calendari en mà. pensant en arribades i en bitllets d'avió cap a berlin. amb llençols blancs, tovalloles seriagrafiades i passejos amb mans a les que aferrar-se pel fred. residus setmanals en forma de diumenge. futbol anglès amb militància entusiasta. contes per escriure al cap. coses per pensar mentre practicar la sortida de casa. amb marcs en forme de vespre i més futbol. suècia no només té meravelloses bandes de pop. per escoltar algun dilluns matí, tot refent rutines (de les no agradables).

àudio: josh rouse: late night conversation

tasses fumejants i bufandes que perden la vergonya. camises a ratlles i colors llisos serens estampant indumentàries. visites de metge i viatges al metge. sorprenents temperatures amb un sol digit. cançons de joy division i modest mouse sonant a ciutats planes. esmorzars dominicals amb cafè per endur, a casa. mirades clares i blaves fent d'estovalles per anar a trobar el migdia des del llit estant. llargues sobretaules amb noms d'esportistes, marques de roba i vides de familiars i coneguts teixint converses. george orwell com a lectura iniciant reverències simulades abans de sobrepassar la portada. passar la targeta en un rellotge de paret amb xifres digitals vermelles com a sinopsi de dilluns. notícies amb montserrats que t'agradaria pujar i lladres amb cognoms ben catalans. a l'autobus un cervatell mira de reüll com concilio el son mentre sona casiotone of painfully alone. música trista, del gènere d'escoltar amb la banyera plena d'aigua i la torradora endollada. però sempre acabes arribant a casa. hi ha multes per pagar i calça curta per la bossa d'esport. també hi ha mobles per muntar i freds catàlegs amb colors cendra per fullejar.

àudio: kitty and the car openers: cold wind

la vaporositat d'una sala d'espera empeny hom a l'exercici mental de la recopilació. després d'una hora de lectura d'alguna novel·la mediàticament engreixada, arribes sense parar atenció a les cames creuades, la vista enrere i els dits fent-se petjades entre ells. exercint de jutge delimitant la bondat o la maldat del pas del temps. sentenciant que es millor que et despertin que despertar-se. mimant algunes boniques instantànies amb les mans, mentre intentes explicar, gairebé en va, el perquè de la necessitat de tenir les coses sota cert control. algú pregunta sobre si encara gasto talla XL d'ego i jo apel·lo a la condescendència i a una vague sensació de maduresa. també recordo llàgrimes que no calen més persones més caigudes, més pedres, més segones vegades, més el record de no entendre per enèsima vegada. tanmateix hi ha un però que a vegades s'instal·la encertadament. com hi ha concerts entre parets de pedra i cançons per recordar a quatre mans. hi ha cantants de detroit i escriptors japonesos. tot plegat per deixar les sales d'espera i el seu minimalisme emocional i de caliu. per córrer i no fer tard. agafar el cotxe i tancar els ulls per no veure el vermell imperant al semàfor. és que si hi ha gespa, hi ha partit.

àudio: bonnie 'prince' billy: strange form of life