Intenta no cremar-se mentre treu l'assafata de plàstic, de menjar grec congelat, del forn. Buida el cendrer que vessava i seu a la butaca davant una pel·lícula de Robin Williams. Tot plegat fa que sembli un d'aquells fracassats, amb sobrepes, tant típics dels films nord-americans dels 90's. Un té de vainilla amb un núvol de llet, i les precioses cançons del 'Libro de Viajes' de Ciudadano fan que borri, ell mateix, aquesta imatge no volguda. Intenta canviar-la per un cert intel·lectualisme que tampoc creu li escaigui massa. Recorda la imatge d'una bella actriu a la pantalla, fa una estona, que mirava al protagonista, amb la cara a tocar d'ell, mentre es mossega la part inferior del llavi. Pensa en la bellesa de veure una dona que et mira amb aquesta tessitura. I recorda imatges i algun nom propi s'apareix entre aquest records puntiaguts. Intenta, també, recordar frases brillants del llibre de Josep Pla que esta llegint. Però l'intent resulta en va. Li arriba, però, les paraules d'una bona amiga dient-li el dia anterior, que sembla trobar-se amb l'ànim baix. Que es troba 'out' són les paraules exactes que fa servir ella. Ho atribueix al fet que demà torna a una feina que no li agrada i als seus recalcitrants problemes econòmics. Segurament és passatger. Li espanta de nou certa rutina. No han aconseguit abstreu-re'l ni la tarda de futbol que anyorava. Potser és que avui el diumenge torn a ésser el que substancialment és, el dia abans del dilluns. I el de després de dissabte. Ara ja només espera a que es refredi el té. Pensa en la convinació estética per l'endemà. Sí, i també en cert somriure.

Àudio: Ciudadano: Marburg

*'hooliganism' always...always...

Un home amb havaianes negres i els baixos dels texans caiguts doblegats repassa el tacte dels seus cd's. La bossa per desfer jeu al llit. Per segon cop en una setmana. Sembla cansat. Segurament no només ho sembla. Es decideix per Curtis Mayfield per engegar. Dos viatges i hora de redreçar records, fotgorafies i postals. Apilar la roba bruta i preguntar-se si té ganes que torni la rutina. Recorda el seu viatge per etapes amb el seu amic economista i el seu amic amant del techno. L'escala, Vic, Zaragoza i Juseu (Osca). Cançons de Mendetz, DJ Sideral i Steve Bug a l'auto. Recorda com l'amic amant del techno li explica la tècnica del 'fly cut'. Ell assenteix i escolta, com fa sempre. Recorda fideuas a la costa. Partis de pretemporada. Rosses amigables de discoteques aragoneses. Les festes de pobles d'interior que duren tres dies. Les ingestes desfermades de whisky. L'odi cap a les orquestres. La nena de suposats 18 anys que li demana cançons per ballar mentre ell punxa a new Order (?). La conseqüent cara d'extranyesa d'ell al sentir-ho. Balls de cançons populars a quarts de deu del matí mentre alguns dormen i altres ja es lleven. Balls del fanalet amb senyores que no coneixia. Hospitalitat de persones bones. Recorda el seu segon viatge cap a terres osonenques. Per gaudir de la calma i clamar a la pluja i al fred. Alguna pel·lícula, àpats descomunals i molta lectura. Orwell i el mestre Pla. Pensa ja en desfer la bossa i en quin LP escoltarà després. Avui fa un dia gris. És un dia gris...

Àudio: Iba andando: Vacaciones en el bar

M'agrada veure els diferents colors de les samarretes i camises aplegades i perfectament doblegades. Preparades per entrar en una bossa. Amb el raspall de dents, desodorant i colònia aguardant al costat. Preparo la maleta per partir demà. Marxo fora amb el meu amic economista i el meu amic amant del techno. Sortim amb cotxe sense un determinat rumb. Aventura, cançons d'electrònica i carretera. Inumerables bromes i postals de xinxeta s'acumularan. Festes majors de pobles d'interior, platjes banyades pel mediterràni, àpats en estovalles de quadres blancs i vermells i esmorzars a bars a peu de carretera. Crec que em sentarà bé allnyar el cap i els peus d'aquí uns dies. Fins al moment, dies de calma a la capital. Gaudint de l'agost, dels seus inumerables llocs per aparcar. De terrasses amb fresca nocturna i companyies conegudes. De còrrer sota la pluja estival després de sopar a petits llocs del Born. De borratxeres de dilluns més o menys imprevistes. Discutint sobre política, moral i ètica i jo trec les meves armes dialectals, la meva fina ironia i aquesta capacitat meva de grabar sentències politico-militars a l'àmbient. No és egocentrisme, però. Sideral desplega la seva electrònica eclèctica per la casa. Tanco uns quants dies. Segueixo amb la maleta. Comprova les bateries de càmara, mòbil i i-pod. Agafaré la maleta dels compactes. I algun jersei. Fins la tornada.

Àudio: Mendetz: The ground

*all the gadgets in my daily handbag...

Porto un parell de dies amb l'estòmag remogut. Avui no sé a què atribuir-ho. Ahir ho vaig fer al whisky. Després d'una altra nit d'excessos. Cares conegudes i sopars a cases de germanes d'amigues de tota la vida. En un pis d'aquells que serien molt ideals per a lo meu. Aquells tres metres quadrats de terrassa amb un carrer gairebé peatonal a sota. Bromes, converses sobre música i jo oferint 'pose' de cames creuades per fer-me l'interessant. Ingestes poc controlades d'alcohol i una mica de química per escapar. Discoteques visitades per enéssima vegada. Poblades per la mateixa gent i on algun amic de es dedica a posar (que no punxar) cançons de cançoner d'esplai i a obviar el 98% de la cultura musical del que queda fora de les fronteres de la cultura hispana. Dissabte de ressaca i el temps corrent sense pressa. Pocs plans a la vista. Arròs i amanida per dinar. Migdiada i mirades al cel·lular. De nit, sessió golfa amb la tercera part de les bones pel·lícules d'atracadors de casinos a Las Vegas. Classe desbordant, actors de gran tallatge i la deliciosa BSO de David Holmes. Aquest matí m'he aixecat amb els Beach Boys parlant de sons animals. Pop efervescent, i encara no he sortit de casa. Ara Jarvis canta els 'hits' de Pulp. En un CD en format de cartró que un dia vaig comprar per 4'95€. Com sempre, la qüestió deu caure en saber buscar i triar. Sembla que el sol no decideix a sortir. Les fulles dels arbres de sota de casa es mouen lleugerament. Crec que falta alguna cosa...

Àudio: Paul Weller: Thinking of you

*'havaianes' summer style always...

Sempre passa. Dies i jornades esperant una data marcada al calendari amb rotulador vermell, i quan arriba, ja està. I ara què? Eduard Punset ja explicava que la felicitat es troba a la sala d'espera de la felicitat. No m'agrada el concepte, potser per ignorància, però la sentencia sembla una veritat com un puny. Desfilo el dia laboral esperant que el rellotge em regali un 15 i iniciar vacances. Llegeixo 'flogs' amb textos extremadament bells. Sóc absolutament entusiasta d'aquella manera d'escriure. Sublim. Anoto noms de grups desconeguts, per a que deixin de ser-ho, en aquells trossets de paper que tant m'agraden. Amb aquella lletra tant meva. Que varia molt segons el dia. Quan més accentuada està, més ganes de notorietat tinc, penso. Alguna bonica cançó de Wilco m'omple les oïdes d'aroma pop i m'arrenca un somriure. Els sintetitzadors de 808 state em fan pensar en possibilitats nocturnes, com les d'avui. Algú em parla de certa persona i he recordat precioses situacions. Cares de son, aroma de cafè i una floreta embolicada amb aquell somriure. Ahir veig partits de bàsket i escolto l'i-pod mentre condueixo perquè no funciona el cd. Sopar en família amb anells de compromís que he de pagar i no sé com. Cerveses a terrasses del nostre barri entre amics i coneguts. Hagués tornat a casa a peu. Lectura de suplements dominicals endarrerits i la companyia impagable d'Ottis Redding parlant de llocs on seure. Sms que no toquen i m'entristeixen. Certa dona que marxa i no podré veure. Últimament llenço més exclamacions de les habituals al veure dones passar. Serà la calor. Aquest matí seia a prop meu, al metro, una morena amb maleta i sandalies rabiosament bonica. Segur que ja portava un barnús a la maleta. A l'editorial només tracte amb noies estúpides que et regiren l'estòmag. Piles de llibres sobre la meva taula. Em donen un aire erudit que no tinc però que ara tampoc importa. El random de l'i-pod acaba de portar als TFC un altre cop. Sempre estan allà. Començo vacances. Desitjo dies com els de la cançó de Los Planetas. Viatges pel país veí en cotxe mentre sona techno amable. Diuen que una amistat no saps si és bona fins que has compartit un viatge per carretera amb ella. Ho corroboro. Ganes de música, lectura i films que hauria d'haver vist fa temps. Nits allargades i adobades amb. Tinc ganes de comprar calçat. Serà alguna metàfora relacionada amb ganes de caminar i marxar?

Àudio: Michael Gray: The weekend
* el meu amic amant del techno acostuma a punxar-la...