amb l'abraçada llital. sonaven the delfonics. llegia un article sobre un grup de la 'labrador' que es diu 'irene'. i em va agradar. pensava en el pop suec. en el pop escocès. menjar japonès. cel·lulars finlandesos. techno francès. futbol britànic. cervesa catalana. cafè italià. i litertura nord-americana. coses i procedències. cel gris avui. aquest matí he comptat els anys que fa que no hi és la mare. i avui han sortit tots els dits de la mà. ha trucat la marta i m'ha dit que tot segueix igual. que s'han de canviar les flors. dies en que costa tot una mica mica més. però ens fem experts en saber portar les coses. sembla que tot plegat rau en no intentar cobrir una absència, sinó saber conviure amb determinades mancances. fent-nos cada dia una mica més grans. acumulant marques a la pell. xinxetes sobre un suro imaginari. i postals que s'acumulen en bagatges moldejables. per revisar i prendre'n una mica. aquesta nit procuraré mirar cap a dalt, que avui ja quelcom que brilla amb una mica més de força. de veritat.

àudio: teenage fanclub: if i never see you again

*batalla de 'mods' contra 'rockers'

films. històries per transportar. per distruere, per aprendre, per 'background'. en pantalles petites i grans. divendres de feina amb resultats, per fi. d'hores d'edició de vídeo. cançons boniques intercalades curosament. nit d'onanisme cinèfil a l'icària. veient la divertida i fresca 'juno' en bso. sorprés pel juvenil encant d'ellen page. onze anestèsiques hores de son. pensant en paraules escrites que no encertes a atribuir però agraeixes. recordant que m'encanta la cara de dolenta d'amy winhouse. tarda de clàssics bèl·lics gentilesa del meu cunyat. fruint d'un gran telly savalas i d'un immens donald sutherland, tot descobrint que algun dia va ser jove. vespre de silencis incòmodes. de remenar música per casa. cloent veient per enèsima vegada 'cadena perpétua', un dels meus films predilectes. bonica exaltació de l'amistat. qui no convidaria a esmorzar a morgan freeman?

àudio: the teenagers: sunset beach

el vespre s'instal·lava a l'imaginari temporal. una pluja fina insistent queia de dalt a baix, com acostuma. pluja típic del nord. constant i meticulosa. sentia el casament per tots els racons del meu cos. ganes de llit. en el físic i en el mental. cançons de sean lennon i david bowie a l'i-pod. molt poc apropiades per intentar no pensar en. distrec la ment amb cavòries preteses, algunes, i no volgudes, altres. mig somriure amb coronació metàl·lica d'alguna morena em distreu. cafès de mitja tarda i el silenci del cel·lular que m'incomoda. cert regust que odio a la boca. Fidel diu que marxa. 'el comandante' es retira. 808 state i de la soul al primavera sound. he comneçat a fer càlculs. enceto les pàgines d'una novel·la de malcom bradbury situada ala ambients universitaris de la dècada dels 70's. de forma antipedagògica vaig posar cert LP dels wilco. i tot va venir. tot va retornar, fins i tot l'olor. cert tacte perforant i no volgudament càlid a la galta. i son per no pensar...

àudio: love of lesbian: la parábola del tonto

I once had a girl, Or should I say She once had me. She showed me her room, Isn't it good? Norwegian wood. She asked my to stay and told me sit anywhere, So I looked around and I noticed there wasn't a chair. I sat on a rug Biding my time, Drinking her wine. We talked until two, And then she said, 'It's time for bed'. She told me she worked in the morning and started to laugh, I told her I didn't, and crawled off to sleep in the bath. And when I awoke I was alone, This bird has flown, So I lit a fire, Isn't it good? Norwegian wood

àudio:the beatles: norwegian wood (the bird has flown)

diumenge de sol intermitent. grisos i blaus descolorits es reparteixen el cel amb alguna llambregada de sol tènue i poruc. sona el 'pet sounds' dels beach boys. és extranyament aviat. m'he despertat amb alguns pensaments escampats pel llit. són els mateixos que vaig deixar anit. en un intent de no reprende'ls m'he llevat, com una mena de sortida endavant. no cal dir que ha estat en va. immers en la tasca de no destenyir certs records. dijous veia els facto delafe. gaudia del 'flow' regnant i d'una mena de catàrsi de bones intencions flotants. B cantava i somreia en intervals curts. certa màgia a la que li faltava alguna vocal per completar-se. i llavors passen aquella mena de coses. les que voldries t'agafessin recent dutxat i vestit de forma elegant. les que oloraves i no veies. et preguntes sobre la inexistència de facilitat en les coses. i com un senyal recordes la cançó de walter jackson. massa premonitori. un pas més per no creure en les casualitats. de caure recorrentment en la pregunta de que tampoc demanaves tant. arribo a sopars d'antics on poso presència i el cap es troba a una altra banda. presenteixo dies d'inspiració per escriure. però de la que no m'agrada...

àudio: sean lennon: parachute