Thursday, July 31, 2008


tornada a la feina, a la rutina. al llevar-se a hores intempestives i dormir poques hores. segueixo amb un estat d'ansietat que m'ofega, literalment. quan les causes no es palpen tot costa una mica més. insisteixo que no se'm donar bé el no entendre les coses. la irracionalitat em supera i la calor apreta. en dimecres de veure futbol amb els nois i veure la meva cara de circumstàncies dins la pantalla de tv. en últimes canyes fins hores tardanes per així arribar a la feina amb una cara indescriptible. planejant viatges a les illes. llegint paraules que em ressonen estranyes. no puc dictar jo qui s'equivoca en alguns casos. voldria respostes aliniades perfectament sobre la meva taula. prende-les i entendre-les. ni rastre, però. vespres a la zona alta desaparcant converses que s'endarrerien. de prendre horxates amb noies de mirada dolça i paraula sincera. tot una mica estrany i incòmode. al contrari que les lletres de violadores del verso. dies de molt hip-hop a l'àudio. d'aquell que m'agrada, sense ferraris ni dones en bikini. mètrica corrossiva i ritmes circumvalescents. tinc son i no m'acabo de trobar bé. demà és divendres. un d'aquells dies que aniria a buscar-te al sortir de la feina...

àudio: violadores del verso: pura droga sin cortar

Tuesday, July 29, 2008

*www.merc.london.co.uk

s'acaben els cors de carxofa en pot, el sabó de les mans i també les vacances. marxen els dies d'anarquia temporal i situacional. clouen els vespres allargats amb cervesa o amb films clàssics fins altes hores. woody allen diu a 'manhattan', quan parla amb diane keaton després que ella l'abandoni, que sempre creus ser el que la farà canviar. llavors tot pren una dimensió propera, molt. penses en dones que no volen que les estimin, i en l'estupida creença d'hom que seràs el qui la farà deixar el rol de 'femme fatale'. dones boniques i woody allen. una convinació no nova per mi. despedeixo les vacances amb matins de passejos en bicicleta fins al born. pedalejant al ritme de l'últim i recomanable lp de dj yoda. sinergies de soul, electro i hip-hop em porten fins al carrer rec. algun regal estilístic a la bossa i algunes peces d'estilística tèxtil per lluir. amb les típiques bromes a dependentes i el plec d'uns preciosos pantalons 'merc london' de preciocisme visual. amanides i pollastre a casa, mentre el mestre woody segueix presidint i omplint la pantalla. em faig alguna rialla a sobre i murmuro lloances després d'algun d'aquells reguitzells seus, tant genials, d'ironia insertada en frases guionades.

àudio: the rolling stones: sympathy for the devil

Monday, July 28, 2008


plans de diumenge per i amb els amics. els 'oldies', els del barri, els de montferry. amb els que fumàvem als wc de l'escola. amb els qui fer els primers excessos nocturns. els qui els seus pares et saluden i pregunten quan els trobes pel carrer. bbq de diueenge. esmorzar a terrasses molt nostres i encetar viatges en cotxe. pujant el volum de l'àudio amb hercules & love affair i saludar un sol que presidirà tota la jornada. bronzejats dominicals mentre l'aigua encara regalima l'esquena. sentir l'agradable olor de la carn brasejant-se. entre bromes culinàries i gots de bon vi en vasos de plàstic. amanides colorides i forquilles compartides. l'agradable exercici del cafè, la sobretaula i els papers de fumar. converses en temps verbals passats i somriures laxants. l'agradable tacte de la gespa i aquella serenor típica dels pobles d'interior. sota algunes llambregades d'ombra i cares de no còrrer el temps. banys de sol entre tocs estilístics de pilota i remullades de manguera. i, finalment, recollir i tornar a casa. de nou a terrasses conegudes. i esperar que les bondats personals segueixin arrelant. mentre despedeixes un diumenge que algun dia prendrà el to d'aquelles postals que passes amb els dits al cap del temps.

àudio: bloc party: sunday

Friday, July 25, 2008

*alguns hiverns són millors que d'altres estius...

nik cohn explica en el seu llibre sobre la història del pop que "gritar ante Elvis, los Beatles o los Rolling Stones ha sido siempre algo tan reconfortante como confesarse o ir al psicoanalista". metàfores sobre la vàlvules d'escapament i la necessitat de buidatges mentals. aquells que em costen tant. els diuemnges de 'hooligan futbolístic' o les nits de techno amb braços amunt amanides amb whisky i química sempre ajuden. però es conformen en solucions de molt bona resposta immediata i nula eficàcia post-matinal. nits de macrofestes amb electrònica imperant i noies boniques amb les que parlar acaben tenint matins de cert mal de cap. d'espurnes de recança i de llegir coses que t'agradaria poder escriure tu. gotes de ràbia per no aconseguir que tot acabi de fluir com voldries. de no trobar tipografies que et fascinin per escriure paraules semblants a futur. preguntar-te perquè sempre hi ha d'haver alguna peca amb alguna aresta de més o de menys. perquè certs noms no deixen de repicar-te. tot el temps. com canten ara els pet shop boys. que necesito tatuar alguns canvis en certes realitats escrites en primera persona.

àudio: pet shop boys: heart

Thursday, July 24, 2008

*design by barnat. my designer friend.

l'ociositat vaga i planifiques històries. sortides lúdiques, visites, músiques i tv. regals de mitja tarda a la bústia electrònica del meu amic dissenyador. estilístics flyers per futures bbq dominicals a terres osonenques. hi haurà cervesa, herba, oldies i mimitos. segueix sent agrait el fet de guixar la agenda. després de dimecres de son plàcid. vestint polos de color taronja que porten records brodats com el cocodril de la solapa. de passejos en bicicleta per la ciutat i saludar boniques dones a les que regalaries un barnús del mateix color que el teu. petjades de soul a les orelles i dinars a àtics coneguts. amanides i vins blancs. el gel fonent-se al cafè i els cendrers rebent visites. sessió de memorabilia amb fotografies de quan erem 'cervatillos'. galtes sense pèls i tendresa còncava als llavis. records que s'escampen sobre la taula acompanyats d'exclamacions relacionades amb el pas del temps i la bondat dels anys que passen per alguns. com un servidor. sessions de 'dijeisme' per al gaudi personal i passejos nocturns en cotxe. mentre tornava a casa m'ha semblat veure dones de somriure de coronació metàl·lica i diadema estilística. només m'ho ha semblat, però.

àudio: the brand new heavies: day by day