guarir-se del fred i comprar verdures d'hivern. menjar mandarines i pensar en la virtualitat d'una llar de foc on poder llençar-hi les clofes. per veure-les en tons liliacis, corbades, consumint-se. tantes músiques noves sonant a casa. sonoritats per vestir tardes de claror luxosa. post-migdiada, amb aquella sensació de lleu formigueig a les temples. amb cafès i tes de vainilla. amb un núvol de llet, és clar. tants textos i escriptures. parlar de coses que hom venera, respecta i enalteix. teixir estructures lèxiques amb la màxima humilitat i reverència per allò de què parla. com l'artesà que passa el ribot per les peces de fusta i no deixa de passar-les-hi els dits amb efecte polidor i d'estima. coses tantes vegades pensades que vigila no se t'acabin complint. vindran matins amb despertars més racionals i més enriquiment. preeminentment espiritual. és clar, també.

àudio: the black keys: tighten up

tan sols les butxaques del pantaló als costats. per endreçar les mans al caminar, com els gentilhomes d'antuvi. els carrers són costosos després de dies sense habitar-los. les pors, els mals, els regulars, les apaties. totes, elles, quantificades i conegudes, repartides al menjador de casa. on reposen margarides blanques que algú va portar. a casa som molt de les dones que regalen flors, de les que passegen estilisme, gràcia al caminar i i-pod lluent per carrers que fan pujada. també som amants de la senzillesa. dels colors llisos, del pop lo-fi de dues guitarres i una bateria i de l'arròs bullit. com de les barbes, mostra de 'deixar fer' vital, com el que camina tranquil, cedeix el pas i no es preocupa per les conseqüències de l'anar passant. setmanes de quatre diumenges i tres divendres. amb aquella sensació de tancament fiscal i emocional. on els senars deixaran pas als parells. però seguiré fumant i seguiré escrivint. que no t'agrada, perfecte. convida a una ronda al teu criteri. això sí, digues el teu nom en veu ben alta, que se't senti i se't vegi.  no fos cas que algú t'adjudiqui la covardia quan només tenies un problema de sociabilitat.

audio: me & the bees: now alone come on

la veu aguda i el posat fràgil. els ulls del tamany d'un puny, com les veritats doloroses. allà restava, guspirejant a la pantalla de la tv. audrey hepburn a sabrina. amb shorts blancs i camisa a quadres. acotant el cos per ensabonar l'esponja a la palangana per, posteriorment, fregar la capota d'un cotxe d'aquells antics que deurien gastar quantitats ingents de benzina. escena en 16:9 esdrúixola, d'aquelles que es marquen a l'imaginari propi com si d'una peça de ferro roent es tractés. recordar l'audrey en vespres de dilluns. on el dia porta totes les impertinències i els malhumors que sempre se li pressuposen. on el dia és un banal intent de repetir el diumenge. on preparar una segona cafetera. poblar el cendrer rítmicament. il·lumanr-se la cara amb poc més que els llums catòdics. baixar a veure l'amic de l'oest asiàtic per aprovisionar-nos de queviures i dolços calòrics. compartir manta i conjugar perspectives. la vida passa, que deia aquell, però tot sovint no et venen ganes de posar un peu al carrer per veure-la, sinó que ja en tens prou amb intuir-la.

àudio: maronda: sin ministerio

guitarres flotants. successions d'acords que fan néixer melodies. tornades que cantar mentre es fa el sopar o mentre fumes reposant-te al llit. cançons per fer bandes sonores d'aquestes jornades de pluja, on la tardor marca paquet. els carrers del barri fan baixada i veus l'aigua lliscar avall, com si no s'hi volgués quedar. aquí on els dies són amables. on hi ha cafè recent fet, truites de patata casolanes i amanides per compartir. on conversar amb veïns per parlar de cans i antenes de televisió. on resten bodegues on comprar vins per la família i envasos retornables de sifó, per després seure a la porta sobre una caixa de cerveses, fumar a l'aire i conversar amb dones que enceten el seu nom amb ema. on les realitats laborals laxants queden relativament allunyades. quatre parets com a búnquer emocional, on les belles cançons fan la funció d'oueres col·locades del revés sobre la paret.

àudio: the clash: train in vain

sorell a la paella. mozzarella en tires fent de taulada de l'amanida. a la ràdio entrevistes a ídols escocesos d'aquells encarregats de fer himnes de quatre minuts de durada. els capricis i la realitat pròpia, i incomprensible per mi, de l'electricitat domèstica, em deixen sense tv. magnetic fields propaguen el desamor mentre la infusió es refreda. vespres atípics on l'imaginari et porta a altres vespres d'antuvi de tardor amb espelmes, ràdios enceses i llars de foc espetegant. pensar en la infantesa serveix per emmarcar pensaments d'aquest dies sobre la maduresa. exactament sobre el punt de cocció d'aquesta. recentment explicava a una amiga amb nom de banda sueca de pop que la maduresa es pot copsar en tres elements. a saber: les ressaques insuportablement més intenses i prolongades, els divendres nit on la casa pròpia és el millor dels plans possibles un alt percentatge de setmanes, i el fet de veure post-nadons pel carrer i ja no sols que no creïn rebuig, sinó que et descobreixes amb un somriure. tres símptomes que hom acomoda com bonament pot al seu present. aquests, però, topen amb dissabtes de militància etílica. on les jornades acaben amb traumatismes per intentar capitanejar una rua de carros de la compra al bell mig del carrer. antagonismes que descentren les coordenades cartesianes d'una maduresa que no sé ben bé com va. i temo que de moment no m'interessa acabar de descobrir del tot.

àudio: doble pletina: música para cerrar las discotecas