Bodorrion, bodorrion...

Com sol dir la saviesa popular..."Ja s'han casat, ja l'han cagat..."
Però segurament, com passa a voltes, la sabiduria popular s'equivocarà, i l'Albert i la Sandra no l'han cagat i posseiran una pròspera vida com a casats. "Con todo lo que el matrimonio conlleva"...com ens diu el gran Pepe Rubianes amb les seves reflexions sobre els matrimonis i l'onanisme en el seu si...
Però del que volia parlar és de la boda, de la ceremònia en si, d'aquest bonic tipus de celebracions farcits d'alegria incontrolada i germanor desfermado amb la seva litúrgia pseudo-casposa corresponent. Doncs en aquesta boda no hi va faltar res de tot això...Primerament toca l'arribada a l'església (en aquest cas en autocar, com si del mateix Barça es tractés). És el moment de petonejar-se, saludar els coneguts, admirar els modelets que les fèmines decideixen regalar a les mirades golafres i generoses dels abundnats solters que s'apleguen en aquest tipus d'actes. Després toca la cerimònia religiosa, que en el cas d'ahir fou soportable en temps, però feixuga en contingut, especialment per la bandera espanyola que presidia l'acte i pel farragos discurs del "ministre de l'esgésia (com el capellà s'autoanomenà).
Un op acabat el protocol sagrat, de nou a l'autocar i cap al restaurant...En aquest cas era a Sabadell a Can Berardo ( en Berardo sap cuidar els petits detalls...). Aquí es produeix un moment perillós, on les desenes de convidats, afamats i assedegats entren en estampida a les taules amb el refrigeri i comencen a endrapar i mamar de forma segurament desmesurada.
Després, un cop asseguts i rebent als nuvis amb King Africa de Fons (¿?) comença el tiberi, que a mida que avança. ens regala postals inesborrables com les primeres corbates afluixades, camises obertes, puros, copes i camises per fora, tot plegat, regat amb els crits de la prole (amb ganes de festa) que van des del clàssic "Viva los novios" fins als degerants "Viva el padrino", "Viva el Pepo" o "Que se besen los padres del nóvio con lengua" afegint com a detall de luxe el comentari d'un Rubi estelar amb un adient "Que le meta la puntita..."
En fi, que les bodes ja les tenen aquetes coses i aquesta no en va ser una excepció...Així que felicitats a l'Albert i la Sandra, i gràcies per tot i....que duri!