Perro labrador...

En una d'aquelles (ja) mítiques llargues tardes d'estudi a la pompeu, on les hores passàven lentes, i els conceptes assimilats encara ho feien més lentament, el grandíssim Dani (quan ja començàven a despuntar unes clarianes cranials preocupants) i jo vam inventar el també mític concepte de perro labrador.
Val a dir, que aquest és un concepte que apliquem a un determinat model estètic i social de dona, i que hem de dir que és el que més ens agrada d'aquest món. L'albor d'aquest concepte sorgí fruit de la presència d'una bella dama, que en una d'aquestes tardes ja esmentades, va decidir (segurament per error) passar la jornada d'estudi al nostre davant a la biblioteca.
Doncs bé, el que se'n desprén d'un "perro labrador", d'una dona que pugui lluïr dignament aquest adjectiu és un model de vida al qual aspirem trobar algun dia com a companya de viatge. Parlem d'una noia guapa, intel·ligent, estudiant de comunicació audiovisual ( o símil ), que viu al Born amb dos companys més, estudia pels matins i per les tardes treballa en una discogràfica independent o als caps de setmana a algun local de copes estil "Oven". Va arreu en bicicleta i sempre amb un somriure com a targeta de presentació. Pels matins, ben dora, baixa pel passeig del Born a passejar el seu gos de raça "labrador". Després esmorza café amb llet en un d'aquells gots de plàstic que la gent porta pel carrer. Li agrada estudiar però tampoc excessivament. Passa algunes hores al bar de la facultat jugant a pòker o llegint la premsa. Pel que fa a la seva estètica llueix un pentinat amb serell recte i no gaire llarg. Calça unes Vialli's de color verd o taronja, porta texans gastats de tir baix que entreveuen l'inici d'una llenceria cuidada. Li agraden les samarretes amb missatge i els jerseis a ratlles. A l'hivern porta una gran bufanda d'aquelles que no s'acaben mai i a l'estiu no es treu dels peus les xancletes brasileres.
És l'estiu l'època que més li agrada, ja que li encanta anar a la platja, amb el seu i-pod i el seu cabaç de vímet, on porta un llibre de Kafka i una tovallola. També li agrada l'estiu per anar al "xiringuito" de la platja i perquè és quan es celebren els festivals de música que no es perd per res del món, com són el Primavera Sound i el FIB. Escolta música independent, electro-pop, pop melòdic i alguns grups underground. També és una enamorada de London, on va viure un any, en un piset al costat Camdem. Estudiava anglès i treballava en un bar del Soho. Des d'aquella època que li encanta viatjar. Parla 4 idiomes, anglès, italià, castellà i català. Però aquest últim és el que parla a casa i el que més li agrada. Perquè ella sap quines són les seves arrels...

En fi, que no sé si mai trobarem un perro labrador que ens vulgui acompanyar, potser sobrepassem el perfil, però el que és cert, és que n'hi ha molts, ja que en Dani i jo sempre que en veiem un, fem una mirada còmplice i un somriure entre malícios, reafirmador o innocent, acompanyat d'un suspir, que denota anhel en ell mateix.