Rastybus...I'm in love with my car...

La magnífica banda Queen, en el seu LP "A night at the opera" (un dels millors discos de la història del rock, i no ho dic només jo...) inclou un tema, interpretat pel seu brillant bateria Roger Taylor, que s'anomena "I'm in love with my car". Aquest tema el va composar ell, fruit de la seva afició pels cotxes, i en ella parla sobre la relació que hom té amb el seu cotxe i com gaudeix amb la sinergia que es produeix entre ambdós. Aquesta cançó, com diu el meu erudit cunyat, és d'aquelles per matarte amb el cotxe mentre l'escoltes.
Doncs bé, aquesta cançó serveix per explicar també la meva relació amb el meu cotxe. Ell (i dic ell, conscient d'usar un pronom personal) és molt vellet, té 170.000 km a les seves esquenes i tot indica que és a punt d'arribar a la seva vida com a auto. Ell posseeix diversos noms, alguns posats per mi, i d'altres posats per la gent que s'assegut en els seus tous seients, i que mostren l'afecte i l'encant que ell desprén tota i la seva avançada edat. En diuen el rastybus, silvio's car, "la máquina", la bala roja, velocípedo, "il cavalino rampante"...és a dir, diverses maneres de referir-se a un mateix concepte, de referir-se a aquest cotxe que sent tot el que l'envolta.
Malauradament, avui ha tingut un altre ensurt, ja que una furgoneta ens ha envestit per darrera (a ell i a mi) en una frenada. Però ell ha estat fort, només ha patit un copet de res, mentre l'envestidora assesina se li han trencat els 2 pilots del davant, tots els plàstics del palafang i a sobre a rebentat el radiador. Doncs si. serà vell i tot el que volgueu, però ha aguantat l'envestida i ha sapigut deixa clar qui mana a qui, i ha donat una lliçó d'enteresa a la furgoneta que ens ha volgut fer mal. Ja!
Però els anys no passen en va, i són múltiples les evidències que es fan en el seu cos de que l'edat no perdona. Té un intermitant que li penja de tant en tant (i que en Chicho ha arreglat magistralment posant-li un trosset de cartró), porta 2 cops a la part posterior esquerra (un d'ells gentiles de BCNeta), també li penja un retrovisor, se li desenganxa la bosseta del canvi però serveix per guardar alguna pistola per exemple, no li funcionen ni el tancament centralitzat ni l'aire acondicionat, si treus l'aire que entra de fora fa un sorollet molt extrany al motor, amb el que sempre l'has de dur posat al mínim, sigui hivern o sigui estiu. També se li apaga i engega sola la ràdio, un ràdio que de tant en tant decideix cruspir-se els meus cd's més eclèctics, i el seu consum és de campió, és de Ferrari, perquè menja més benzina que el Dani menjant "pa de gambes" al xinès.
En fi, que el rastybus se'm fa gran, però jo el segueixo estimant igual, perquè l'amor no té edat i perquè no em puc comprar un cotxe nou. Però ell seguirà sent un company de viatge, i em seguirà portant a arreu mentre sona de fons "I'm in love with my car" dels grans Queen...