Sopar dels 4 mosqueters

Evidentment no som ni Aramis, ni Portos, ni Dogo ni D'Artagnan, però ens agrada autoanomenar-nos "Els 4 mosqueters". Aquest fet no ve donat ni per les nostres dots amb una espasa amb les mans (solem tenir altres tipus d'armes entre les mans) ni perquè sapiguem parlar francès, ni perquè lluitem al servei de l'inesxistent rei de França. Per tant, podem concloure primerament, que ens agrada dir-nos així pel sol fet que som quatre...Que pots pensar que és una soberana tonteria...i ho és. Per aquesta raó podríem ser els 4 fantàstics, o The Beatles, les rodes d'un cotxe o els Teletubbies...

Aclarit el tema de la denominació (que no d'origen), també he de deixar clar que aquests 4 som: Chicho "peachesman" Reina, Jordi "notincpasta" Sala, Dani "clarianes craneals" Gutiérrez, i un servidor...

Doncs bé, els 4 mosqueters ens reunirem divendres passat gràcies a que el magnat Sala, de la multinacional JB de ceràmiques, ens va convidar a un magnífic sopar. Desconeixiem el lloc per desig exprés del convidant, del qual ens va dir que estava "arregladet". Val a dir, que aquest qualificatiu espanatava als 3 convidats...Però finalment, el lloc en si, situat al magnífic i segur barri del Born, va ser un ple encert.

Un cop entaulats, va començar el sopar i el conseqüent reguitzell d'anecdòtes que SEMPRE ens acàben passant quan nosaltres quatre emprenem un viatge, una sortida o qualsevol altra cosa.

Primerament vam espantar al cambrer, perquè quan només havíem demanat el que nosaltres consideravem els entrants, ja ens va demanar que voliem per beure. La seva sorpresa va ser que demanèssim més menjar quan ell ens va dir que ja en tindriem prou...però nosaltres vam demanar de més, i evidentment, no vam deixar ni les engrunes...

Així, arribaren l'amanida, els embotits i el pà amb tomàquet que van durar uns 10'8 segons. També, van venir regats per la primera ampolla de vi de la casa, que durà aproximadament el mateix, i que va ser reemplaçada per un "Sangre de toro" que va fer estralls entre els comensals.

Posteriorment arribaren les "foundies" de formatge, que van suposar un autèntic combat "banderilla en mano" entre els 4 assistents. Tots vam fer un bon paper, però ja l'aventatjat Dani va deixar mostres de la seva destressa amb les eines de menjar i va acabar escurant la cassola com si d'un pot de iogurt es tractés.

Passat el cos del sopar, i on el vi ja havia convertit en "foie" els fetges dels comensals, arribar el guirigall dels postres, on una formosa cambrera (dic formosa per no dir "horrenda") ens va embolicar a en Dani i a mi amb el maleït mousse. Intentaré reproduir el diàleg entre en "clarianes craneals" i la dolenta de la Sirenita:

-Dani (d): "La mousse és casolana?"

-Cambrera (c): "Sí, però no en tenim"

-d: "Doncs una mousse"

-c: "No...es que no en tenim..."

-d: "I què teniu fet per vosaltres?"

-c: "L'únic casolà és la mousse"

-d: "Doncs vull la mousse"

-c (ja una mica cansada): "T'acabo de dir que no en tenim"

-d: "Ah...doncs...el pastís de xocolata és casolà?"

-c: "NO! L'únic casolà és la mousse però no en tenim! Vols el pastís?"

-d: "Ah...d'acord, d'acord."

Passat el diàleg estelar, en Dani i jo discutiem sobre si hi havia mousse o no, establint un autèntic diàleg d'idiotes. Després arriba la cambrera amb un pastís a la mà dient que porta la mousse...Està clar que la dona ens volia liar...i ho va aconseguir...

Tanmateix els companys Sala i Chicho demanaren una "foundie" de xocolata que acabàrem menjant entre tots, especialment en Dani, que acabà menjant de l'olla de la "foundie" amb una cullereta a mode sopa.

Passat el tràngol dels postres, demanàrem els cafès i les copes. Malauradament, no hi havia Jack Daniel's i l'afable cambrera ens preguntà, per 3 cops seguits, si voliem "JIM DEAN" (¿?).

Un cop sopats, decidirem marxar cap a una altra banda a fer mal, mentre marxàvem fent tentines per un carrer sense asfaltar, i mentre un politoxicòman del carrer preguntava si jo era "el Torito"...

En fi, que va ser un gran sopar, magnífic en menjar, millor en companyia i molt pròdig en postals còmiques ja habituals entre nosaltres...

-d