"Persones" llosca...

En el nostre estimat barri de Sant Martí és un dels barris amb més història i més bagatge dels que conformen l'entrellat de la nostra bonica ciutat. Tanmateix, en aquest nostre barri, com succeeïx en d'altres, prolifera un conjunt de "persones" que jo els considero llosques. Una llosca és el que els castellans en diuen "colilla". És a dir, el filtre del cigarret, que un cop ja ha estat ben xuclat, es llença a terra perquè no serveix per a res més, i se'l trepitja perquè s'apagui de forma definitiva. Doncs aquest col·lectiu llosca, és el que es coneix com a "cholos" o "pelaos", o que en altres parts de l'estat se'ls anomena "bakalas".

Acostumen a habitar en el nostre encimentat barri, encara que s'aglopen en zones com la verneda o el clot de la mel. En la seva versió masculina s'autoanomenen "Yona", "Maikel" o "Piyuli". D'altres van més enllà i posseeixen alguns mots tan indignes com "El chincheta", "Garrapata" o "El Tano". Així mateix, en la seva versió femenina trobem maravelles lèxiques com "Puri", "Vane" o "Deborah" (val a dir que sento prelidecció per aquest últim...).

Antigament portàven un cendrer per pentinat, samarretes de la talla S, panatalons de xandall amb botons i bambes Nike amb càmara d'aire d'uns 18 cm d'alçada. Mentre les fèmines llosca, lluïen top de tirants, clatell rapat, panatalons blancs amb inscripció amenaçadora dalt les natges, tanga negre i unes sabates "Buffalo" amb plataforma.

Tanmateix, avui en dia han reformat el seu "plumatge", però encara podem trobar vestigis d'aquesta indumentària que s'erigeix com una escopinada al bon gust.

Més enllà de les seves robes, també cal esmentar que parlen exclusivament en castellà i no entenen el català. Escolten "música" de llauna, amb mestres de la lírica com "Pastis & Buenri" o "Xavi Metralla". Acostumen a moure's en cotxe, que és un Hyundai Coupé, un Seat León o un Citroën Saxo. En color groc o vermell, sempre. A més, és "tunejen" els seus cotxes, i a sobre ho llueïxen amb grandiloqüència. Solen tintar-se els vidres, retolar-se lletres xines al vidre posterior, canviar-se les llantes, posar-se rodes de 25 polsades, tubs de ferro cromat tan grans que hi podrien cabre ells a dins i també es posen equips d'àudio per escampar la seva merda per allà on passen.

D'altra banda, s'aparellen amb facilitat. Gaudeixen d'una promiscuitat lluïda. I "marquen" a les seves xicotes (ells en diuen "churri", "parienta" o "cervatilla") posant-li la mà al bell mig de l'entrecuix mentre passejen pel carrer. I és aquest, el carrer, el seu medi d'acció més important. Hi passen el 90% del dia. No crec que tinguin res millor a fer. I això provoca que els haguem de patir la resta dels mortals...

En fi, suposo que a aquestes alçades ja haureu endevinat perquè els anomeno "persones" llosca...Doncs perquè tenen la mateixa utilitat social que una burilla de cigarro, perquè també se les podria trepitjar i perquè ningú les troba a faltar quan s'han llençat pel carrer...