A por quién???

Ahir a la nit, la selecció espanyola va caure eliminada del Mundial de futbol...fins aquí cap fet destacable. De fet això no és descobrir la sopa d'all, no és notícia. És com dir que hi ha gent que passa gana al món, que no em tocarà la Primitiva, que demà al matí sortirà el sol o que aquest estiu és possible que no lligui res de res...són coses que es saben, perquè sí.

Doncs tornant al tema que m'ocupa, he de dir que m'havia proposat de no parlar del tema. Aquest any havia intentat fer la vista grossa i no anar a fer mal sobre la debalce esperada. Però no me n'he pogut estar. Després de sentir barbaritats com les que ahir es van dir per les ones ibèriques, em venen ganes de refundar, pel meu compte, Terra Lliure (aclareixo que això és una exageració, el que els literats en diuen una hipèrbole. Sinó el Dani encara em dirà terrorista...)

Així doncs, abans de la retransmissió del partit entre Espanya i França, la cadena SER (suposada emisora estatal de caire progressista) va deixar escapar una joia digne d'esment. Després d'escoltar-se l'himne nacional espanyol (l'únic del món que no té lletra...segurament perquè quan el van fer encara no sabien escirure), dos dels comentaristes convidats van deixar anar el "torito español" que els corre per les venes. Així, Antonio Camacho va arribar a dir: "Qué bonito el himno. Es que no puedo entender com hay gente que no se le mueve algo por dentro cuando lo oye. Los que no sienten nada por dentro con el himno son unos desgraciados". Tot seguit, animat per l'espanyolisme caspós, Poli Rincón va afegir: "Es verdad! Esos que se mueran!"(¿?).

Doncs això és el que hi ha senyors. Aquesta és la cara majoritaria que ens ensenya Espanya. I no cal arribar als extrems de la COPE (van dir:"En este mal momento político para el país, con una España rota, que bonito es ver a toda la afición unida"), sinó que parlem de la Cadena SER...

N'estic cansat d'aquesta gent, del seu provincianisme, de la seva mala llet...Estic molt cansat de la cara lletja que Espanya ens ensenya tan sovint. Conec l'altre cara més amable, però insisteixo en que qui la aguanta no fa prou per mostar-nos-la. Perquè haig de voler que guanyi Espanya? Si poguéssin m'obligarien per llei. I gairebé ho fan, perquè l'estat espanyol, juntament amb Itàlia, quan porta els seus equips esportius a jugar a l'extranger, no representen a una federació epsortiva, sinó que estàn representant, per llei, a Espanya. Una verdadera anomalia...

Però bé, la selecció espanyola ja ha caigut. I això ens estalviarà unes quantes dosis de patriotisme barat.

Espanya ja està fora del Munidal...i jo encara no m'he mort...

Que n'aprenguin!