¿Qué nombre pongo en el vaso?

Des de fa uns pocs anys, han arribat al nostre país els locals de la cadena nord-americana Starbucks. La veritat és que no els descobriré ara, ja que tots hi hem estat alguna vegada. Jo ja fa un parell d'anys que hi vaig anar per primer cop. Us he de reconèixer que tenia curiositat per coneixe'ls, ja que n'havia sentit a parlar, encara que no gaire bé precisament. Temps enrera, Quim Monzó, en un dels seus impagables articles, comentava que el fenomen Starbucks era a punt d'arribar aquí com ja ho havia fet abans en altres parts del planeta. Deia que als EUA eren una autèntica plaga, i que s'estaven plantejant obrir Starbucks dins dels mateixos Starbucks. També a els "Simpson", ja se n'havia fer referència. En un capítol en Bart (que no Bort) decideix anar a fer-se una arracada a un centre comercial. Mentre va passejant per aquest, tots els establiments són d'aquesta cadena de cafés, menys un, que és on va a perforar-se l'orella. Tanmateix, li diuen que s'afanyi perquè estan a punt de tancar-la per obrir un establiment de "cafés-ràpids". Finalment, l'amic Bart surt del local amb un penjoll brillant-li de l'orella i un got de plàstic a la mà...
Doncs bé, sembla evident que no hem arribat al nivell dels ianquis, però poc ens hi falta. A Barcelona ja comptem amb un bon nombre d'establiments d'aquests tipus. I els que vindràn...
Així mateix, cada cop que vaig a parar a un Starbucks em pregunto perquè hi torno. El café, si se'n pot dir així, deixa bastant que desitjar. Els preus semblen de menús de dinar enlloc de gots de café. Aquest café, me 'he de prendre en un got de plàstic, després que la senyoreta corresponent m'hagi preguntat: "¿Qué nombre pongo en el vaso?". A més, he d'anar jo a buscar el café i me l'he de portar a la meva taula. En aquesta taula no hi ha sucre, ja que he d'anar a buscar-lo a una "estanterieta" on hi ha de tot menys sucre blanc. Tampoc tenen culleres normals, sinó uns palets de fusta que deixen anar un gust extrany quan els llepés després de prendre el teu "café". I com a colofó, no deixen fumar en cap dels seus establiments per, segons ells, preservar l'aroma del café. Quin café? Què ens hem tornat bojos?
Llavors, si enlloc de café em serveixen un "frapuccino" o un "muffy" més dens que alguns materials d'obra, perquè hi acabo tornant? M'estan posant alguna cosa al meu "cappucino tamaño normal con aroma de vainilla" perquè hi acabi tornant?