Un sol cop cada nou mesos...

Tot i que encara falten uns deu dies per arribar a l'estiu (meterològicament parlant), la seva petjada ja es comença a fer palesa en la nostra cotidianitat. Els nostres dies es comencen a tenyir amb el dolç aroma de l'època estival, i el seu segell ens va marcant dia a dia.

I és que aquest perídoe de l'any, sense cap mena de dubte té un encant especial. Els estius són el temps per excel·lència dels països del sud. No sé si també us passa a vosaltres, però relaciono l'hivern amb països nòrdics i estiu amb paranys més meridionals.

Així, aquesta temporada, que cada any se'ns presenta entre juny i setembre, suposa enfocar els dies d'una altra manera. Les jornades són més càlides, fins i tot algunes tòrrides, i la gent sembla bronzejar-se amb optimisme per viure amb una mica més d'alegria. L'estiu té moltes característiques específiques i un munt de coses que fan que el gaudeixis. Perquè sí.

M'agrada l'estiu per poder gaudir de la frescor d'una horxata, per anar a la platja i gaudir dels cossos mossuts i més o menys socarrimats. També per poder gaudir de la brisa vespertina, per calçar-te les xancletes dia si dia també, pel gust salat dels petons, pel tacte de la sorra de la platja, per la inesperada calma de l'agost barceloní, per poder fer natació sincronitzada fent parella amb algun bon amic. Alhora, també frueixo de l'estiu per les barbacoes de diumenge, per anar nu per casa, per les dutxes d'aigua freda a mitjanit, pels festivals estivals de música, pels passejos nocturns per la Rambla del Poble Nou...

En definitva, gaudeixo de l'estiu per la lleugeresa vital i l'aflorament emocional que ens proporciones aquests dies. L'estiu es disfruta de moltes maneres diferents, però només el podem viure un cop cada nou mesos...

Àudio: Facto Delafé y Las flores Azules: "Enero en la playa"