Sempre m'ha fascinat el ventall de persones i de la velocitats en que es mouen aquestes, dins els túnels subterranis del metro. Aquest medi de transport, icona de les grans urbes i símbol de l'avenç de l'era industrial, sovint ens serveix d'aparador dels diferents estils de vida que es contraposen en algun moment del dia de les nostre vides.
Sempre que entro al metro, em pregunto perquè la gent va tant de pressa. Especialment quan es tracta de fer un enllaç d'una línia amb una altra. És evident, que algunes persones tenen pressa perquè arriben tard a la feina o perquè estan fent demorar algun cita interessada. Però també resulta evident, que no tothom té pressa. No tots fem tard. Per sort, alguns sortim amb temps de casa...
Tot i així, en el moment de deambular per les escales mecàniques, em pregunto perquè entrar al metro suposa tenir la sensació de fer tard. El fet de veure la gent que s'afanya, fa que altres, sense saber gaire bé perquè, els imitin i també accelerin el seu pas. Aquesta psicòsi, si se'n donen les circumstàncies, pot fer que la majoria de vianants subterranis acabin tenint la sensació de que tenen pressa. Que estan fent tard. Que el temps se'ls està llençant al damunt. Fixeu-vos-hi. El moment d'entrar en aquests túnels subterranis ens fa sentir la necessitat d'accelerar el pas. Com si tothom tingués la necessitat vital d'escurçar el màxim possible la seva estada a les entranyes de la ciutat. A tothom se li encomana el neguit per sortir a terra ferma.
Tanmateix, jo seguiré pujant per les escales mecàniques, embadalit amb els cartells publicitaris, i fent bandera del meu tarannà tranquil. Continuaré impedint que la pressa col·lectiva se m'encomani...tot i trobar-me al subsòl, on es desfermen les velocitats subterrànies...
2 comments:
És molta més gent de la que ens creiem la que fa tard, jo ho se pel que observo al tren. La renfe no està a rebentar a les 9 menys quart, o a menys vint o a menys deu- Està a rebentar a menys cinc i a en punt. Si es aixi a Sants, això vol dir que (a no ser que, com jo, tinguin la sort de currar a plaça catalunya mateix) tota la penya que és alla impedint que seguis, estan fent tard. Només que currin a plaça urquinaona, ja estan fent tard. I parlo d'un tren a rebentar de penya....
I la gent que no fa tard pero va ràpida igualment, ho fa per passar rapid el trangol del metro. Els cartells no molen, es passen mesos alla penjats i l'ambient està tant respirat... que tens la sensacio d'ofegar-te a moments. No hi ha escusa per "passejar" pel metro, cap ni una.
Saps Òscar, tu ets el tipic que pels matins si et veig pel metro em posaries de mal humor... Apa petons!!!
Per mi és un luxe agafar el tren un dia que no sigui hora punta, trobar seient i que el sol il·lumini les pàgines del llibre que llegeixo! Quin luxe disfrutar d'un matí sense presses i sense haver d'aguantar les presses d'altri!
Àngels
Post a Comment