"He said "I'll protect you like you are the crown jewels"...Així comença la cançó de Camera Obscura: Lloyd I'm ready to be heartbroken. I així voldria que comencèssin certes converses amb certes persones. Potser massa empalagós o un xic "sentimentaloide". Però els dies recents sento el que em corre per dins molt a prop. Prenent els revolts del meu interior enganxat a la pell. A punt de sortir. Una altra etapa de nervi aflorant. Un loop d'un altre estil. Dels que conformen part de la meva vida. Potser per això m'emociono escoltant històries de companys sobre aventures juvenils que acaben en desenllaços inesperats. Potser per això he decidit començar una col·lecció de dones a les que regalaria un barnús del mateix color que el meu. Fa temps que les tinc al cap, tanmateix. Potser per això m'impacten molt a dins fotografies d'exposicions a centres de cultura contemporània. Potser per això somric més tímidament a la noia de xapeta vermella de l'editorial. Potser per això em faig preguntes existencials mentre llegeixo llibres d'autors beatnik. Potser per això em miro amb menys benevolència al mirall. Potser per això friso pensant en les hores de son que porten els sentiments aflorables a capes subterrànies menys malignes. Segueiox benerant el somni (físic) com a plaer vital. Tanmateix no el prenc, ja, com un antídot contra les vivències, sinó com un complement d'existència. M'agrada sentir la capacitat de sentir. Segurament la voldria en dosis més saludables, però m'agrada el marc d'aquesta fotografia en si. Com a conjunt. Potser per això...
Àudio: Madee: Broken Man
No comments:
Post a Comment