diga'm lletraferit...

A vegades em sorprén com un espai concret pot arribar a agobiar tant a una persona. Sobretot quan es tracta del teu habitacle laboral, avui més claustrofòbic que mai. La desesperació de veure que el volum de feina no disminueix. Les cotòrres que fan de companyes més espitades que mai. Donant el màxim de si a l'expressió "fer safreig". La calefacció, manipulada per més mans de les recomanables, repartint estones de fred i de sopor aleatòriament. L'hora de sortida ha estat més analgèsica que de costum. He pres el bus amb ganes d'escapar. Mentre baixava Les Rambles escoltava el pop flotant de Mirafiori (recentment descobert). Deixava entrar la calma al cervell embadalit amb la faldilla texana, les mitjes negres i les botes a mitja cama de la "blondie" del costat. He posat els peus al Born, més tranquil, amb ganes de trobar-me a soles amb una d'aquelles parts de la meva ciutat que tant i tant em fascinen. He agafat un prespectiva visual per mi sol, des del centre de la Plaça de les Olles. Qui pogués tenir un piset allà mateix. Per veure aquell trosset urbà des del menjador, pel reflex del teu portàtil, deixant passar el tímid sol de desembre, mentre sona St. Etienne. Aquests pensaments de regust a truita, m'han portat fins la botiga que buscava. He remenat i he fet broma amb el venedor "neo-fashion" amb accent del sud. He sortit per on havia entrat, amb aquell mig somriure del que porta a la bossa quelcom que li agrada i li ha costat un ronyó. He arribat a dubtar si estrenar la jaqueta en aquell mateix moment. Però, finalment, he decidit deixar aquest petit plaer per amanir una mica el trist matí treballador de demà. El passeig del Born se m'ha presentat davant entre noies de bicicleta plegable, bufanda interminable i dignes d'una portada de Camera Obscura. He parat en un bar on laguna vegada havia pres alguna copa nocturna. Reafirmava la meva condició d'únic client del local i tot esperant que s'escalfés la cafetera he començat a escriure. Vagues idees per un curt que espero que es materialitzi. Perquè em fa il·lusió, perquè crec en la bondat de la idea i en l'aptitut del meu company de projecte. Crec que ja tenim títol...He aconseguit filar una estrucura més o menys lluïble. Tot sota la mirada un xic incrèdula de la cambrera i de la "middle-age" que demanava un xupito de whisky. Ja marxant, després de tirar el cendrer i la imatge de tio interessant que més o menys havia aconseguit mostrar, he sortit sota la foscor gèlida. Sonava Albert Hammond Jr quan he entrat en una d'aquelles botigues que no sabries dir ben bé a què es dediquen. M'encanten. He tafanejat des de figuretes pop, cd's de François K fins a llibres de tipografies i cinema dels 70's. I així, amb el vespre abraçant els voltants del Mercat del Born he decidit tornar cap a casa. Molt més tranquil que tres hores enrera i pensant en si algun dia arribarà el temps de les cireres...

Àudio: Mirafiori: Cinco minutos