diga'm lletraferit...

Després d'un cap de setmana de moltes hores davant la pantalla del pc, de cendrers a vessar, de discos de Call & Response, Teenage Fanclub i La Costa Brava, de buscar cançons per a un 'making off', grabar entrevistes, volcar imatges i editar talls arribo a unes merescudes vacances. Em resulta molt curiós parlar de vacances quan seguiré treballant cada dia de 8h a 17h, però tindré les tardes lliures. No fa pas massa temps gaudi de la vida d'estudiant universitari a temps complert. Enyoro certes coses d'aquells dies. D'arribar al bar i no haver de demanar el cafè amb llet perquè ja me'l servien. Creuar quatre paraules amb el cambrer, ja sobradament conegut. Encara somric quan el recordo cridant i dient-me Bob Marley...Seure amb el mig entrepà de fuet i fullejar El País harmoniosament. Seguint la particular litúrgia que cadascú segueix amb el diari. Alguns el comencen pel principi i d'altres pel final. Jo començava per política nacional o pels esports, i a partir d'aquí seguia totes les seccions amb avidesa. Sempre queia una aturada als mots enreixats. Dels que m'havia convertit en un veritable especialista. Sempre arribava a una nova taula de la terrassa i mostrava, amb tres pams de pit, els mots enreixats, en català i en castellà, completats fins a la última lletra. Després d'aquest plaer diari (mai més ben dit) decidies si anar a classe o no. Trobar algun company de rutina, noies elegants que venen a saludar-te o ganes de llegir el llibre que tens a mitges acostumàven a ser bons motius per no anar-hi. Deixaves passar el dia allà on fos. Els tallats i els cigarrets es succeien. També eren mítiques aquelles rialles de migdia perfumades amb marihuana. I què dir de les partides de pòker amb cèntims de coure. Jo i algun company més erem perennes en aquelles taules. Gairebé sempre amb companyia. Uns molt habituals, altres menys. Alguns que venen a visitar-te o d'altres que fa temps que no veus. Grans dies aquells. Però ara considero tenir vacances gaudir de la tarda lliure durant tres setmanes seguides. Com canvien les coses en tant poc temps. I me'n alegro que així sigui. Espero aquestes tardes en blanc a l'agenda per omplir-les amb passejades pel centre de la 'city' veien-te reflexat en aparadors amb cartells fluorescents on posa rebaixes. Per endreçar una mica l'espai vital que m'envolta, de forma física i no tant física. Per tenir converses pendents durant massa temps que no sé cap a on portaràn però crec necessàries. Per veure pel·lícules que fa temps hauria d'haver vist i visitar cinemes que fa temps que hauria d'haver trepitjat. Per comprar un parell de discos que crec haurien d'ensenyar el seu llom sobre la meva estanteria. Per tornar al bar de sempre on abans deixava passar les tardes entre cambreres provocadores de suspirs d'anhel. Per retrobar aquelles migdiades de tarda tant innecessàries com recomfortants. Per visitar exposicions que engreixin aquest 'background' tant excitantment inacabable. Per passejar pel barri de la Ribera, entre labradores, 'fashion-victim', botigues-museu i restaurants d'entrada prohibida per mileuristes. Deixaré cada dia que el meu cervell vagi decidint que fer cada tarda, sense presses i amb la benevolència del que sap que demà en tindrà una altra. Tinc ganes de passejar, d'airejar-me, d'aquesta bucòlica sensació a la cara del vent de gener abraçan-te...si passo per alguna fruiteria m'agradaria comprar prèssecs i/o cireres...

Àudio: Mogwai: Stanley Kubrick