*el fons de pantalla del meu Pc
Atures de forma maldestra el despertador. Poses deu minuts més i tornes a l'idili amb els llençols. No penses. Sota els primers rajos d'aigua calenta sorgeix algun pensament primerenc. Encar nu, obres l'armari i penses quin color t'escau més o quina imatge vols desprendre avui. Engegues l'iPod mentre el primer fred et xucla la cara, i penses quines cançons poden començar a despertar-te suaument. Jeus, amb sort, al metro i penses enla noia d'edat indefinida i tarannà previsible que veus de tant en tant en aquest mateix vagó sempre. Arribes a la feina i penses en la vida a fora, en les vacances i en la feina per fer. Encens uns cigarret buscant el tímid sol i penses en totes les coses que et queden per fer abans que caduqui el dia. Llences el sucre al cafè de ben dinat i penses en que potser hauries de deixar de fumar. Camines per l'urb propia i veus mares que donen de brenar als seus fills i penses en ella. En com voldries que tornés i et preguntés que vols per brenar. Remenes jaquetes Carhartt i jerseis retro adidas i penses en com t'agradaria tenir la panxa una mica més buida i la butxaca una mica més plena. Fullejes un llibre sobre el disseny post-modern a BCN i penses en una vida futura que voldries poder fer ja per encàrrec. Remenes discos de The Housmartins i Bloc Party i penses en com t'agradaria marxar ara mateix a Londres. Et poses bé la bufanda i veus una noia de sabates All star i diadema a conjunt que et mira i penses en forma condicional sempre. Després d'esperar més estona de la lògica el teu bus penses en com funcionen les coses a altres llocs i en com funcionen al teu país. Poses una rentadora de roba de color i penses en que necessites pantalons i unes bambes. Mires el correu, el blog, el myspace i penses en la quantitat de gent que saps que t'agradaria coneixer i en la que desconeixes que t'agradaria. Et rentes les dents, mirant-te el pijama i la barba descuidada al mirall i penses en tot el que t'espera l'endemà. Poses un disc de Frank Sinatra, jeus al llit i penses en com t'agrada poder abraçar-te a la nit. Llavors penses...i...penses que no pots pensar res mentre penses...
Àudio: Pecker: Souvenir
4 comments:
Hola, Òscar! T'ha quedat xulo, el post. Tot i així, hi ha una cosa que no deixa de preocupar-me una mica... I és que, pel que sembla, somies en una mena de vida utòpica i idealitzada i sempre hi ha el condicional de per mig: com m'agradaria viure a Londres, com voldria tirar-li la canya a la de la diadema, com voldria deixar de fumar i perdre pes... Potser sona dur dir-ho, però sembla que no estiguis satisfet amb allò que tens. Potser m'equivoco. I si no, tranquil, és el mal de molta gent... Però potser es tracta d'anar esmolant el llapis de colors per poder començar a traçar aquests nous camins i a omplir pàgines i més pàgines de la teva vida de colors alegres i, com sempre a la vida, amb alguns de més tristos...
Jo tinc dies estranys... Aviam quan ens veiem, que aviat farà tres setmanes que sóc per aquí, ja...
Molts petons,
Àngels
Àngels! Encara que no ho sembli s'agraeixen comentaris com aquests de tant en tant. És cert que el condicional sempre forma part de la meva vida, com suposo que a la de la majoria. I segurament no faci tot el que podria per aconseguir diversos anhels que em volten. No pretenia donar una imatge de "com m'agradaria tenir tot això i sóc tant desgraciat que no puc...". No pretenc donar aquesta visió ni és el que sento. En el meu dia a dia, i a la meva manera, ja lluito per aquestes coses. Treballo per tenir un futur somiat, tiro la canya a qui li he de tirar, i lo de perdre pes i el fumar és un altre tema...jeje.
En resum, tot el que parlo són objectius a més o menys llarg plaç i no somnis irrealitzables per a mi. Però sense dubte, tens raó que és perillós, a vegades, utilitzar molt el condicional pot fer caure en un victimisme molt prosaic però poc pràctic...per tant, tot i així, prenc nota de les teves paraules i les agraeixo!
Una forta abraçada!
Ei!!! No volia dir-te que anessis de víctima, sinó que de vegades ens costa valorar allò que tenim perquè pensem més en allò que voldríem tenir... I aquí m'hi incloc jo, també...
Molts petons!!!
Àngels
Tranquila que ja t'he entés...valoro moltes coses de les que tinc, sobretot perquè fa uns mesos enrera volia tenir moltes coses de les que tinc ara. Però és cert que sovint no ho fem tant com hauríem de fer-ho...
Per cert, dilluns que vé acabo amb els exàmens i les enteregues, per tant a veure si quedem i uns veiem dona!
Un petó!
Post a Comment