diga'm lletraferit...

Em sento extrany per extranyar una sensació de calidesa que fa temps detestava. La baixa temperatura se'm fa present als pòmuls. Sento un cansament molt extés. Com si tot plegat pesés una mica més encara. Ganes de poques coses. Una lleugera sensació de buidor o apatia desprén certs símpotmes. Camino pels carreres del centre de BCN. Amb cançons de Barry White o The Roots fent de banda sonora de les meves passejades. Compro un LP de segonà mà de música Motown dels 50's. Busco i rebusco en botigues de roba sense trobar coses que s'adeqüin a aquest look tant meu. Talles petites o xifres massa altes a les etiquetes. La típica Adidas retro de 200 euros...li pregunto al venedor si el preu que posa és real. Em contesta que sí de forma condescendent. Veig la nevera que poblaria el meu pis. La veig dos cops seguits i m'enamoro d'ella. Una Smeg de color festuc. Molt adient per un loft amb vistes al Poble Nou. He sentit un galerista (net del primer que va exposar a Dalí) que aquest barri li recorda al Chelsea de NY. I feel neighbourhood pride. Remeno la col3lecció limitada de Vans molt fora de les meves possibilitats. Saludo vells anhels mentalment. Acabo en un Starbuck's amb un 'machiato' de vainilla petit llegint en una còmode butaca. Prenc l'autobus de tornada intentant, en va, no adormir-me. Arribo a casa aviat i em poso el pijama. Símptoma clar de la meva apatia. Posar-se'l abans de sopar és decidir que ja no sortiras, que res et mourà de casa. Necessites comoditat, evasió i detestaries un imprevist. Tot això és per mi un pijama posat abans d'hora. Espero que el dia de demà porti coses noves. Una sensació una mica més comfortable em voreja amb la nit. Cada dia tinc més ganes de coneixe't. Potser ja seria hora que t'ho digués...

Àudio:Smokey Robinson & The Miracles: The love I saw in you was just a mirage

*Motown legends