diga'm lletraferit...

*una d'aquelles màgiques nits al Razz

Matí de diumenge. Passat el dia de reis i passades ja les festes. Arribats a aquest punt un té la sensació que torna la calma, o potser la monotonia. Marxen ja els àpats farragosos, els regals, la benevolència degent desconeguda i els arbres amb llumetes mecàniques que poblen els menjadors. Pot semblar costós tornar a agafar un ritme normal de vida després de la catàrsi nadalenca de les últimes jornades. De moment, deixo passar el diumenge al matí. Estrenant pijama de quadrets regalat per la meva germana i escoltant 'Abbey Road' dels Beatles regalat pel meu cunyat. Sona la veu de George Harrison pels altaveus i tinc la sensació que no voldria ser aquí. No voldria ser a qualsevol altra banda, però no sé si voldria romandre aquí. Potser sí però amb unes altres circumstàncies. Avui toca estudi. Dimecres examen d'anàlisi de mitjans audiovisuals i alguns treballs per entregar. La tarda porta partit del nostre mésqueunclub. En un horari diferent, com els d'abans. M'espanto al no veure en el calendari una data festiva fins d'aquí a tres mesos. Tanmateix, prenc els esdeveniments amb la meva típica condescendència. Anit reunió amb gran part dels amics (ahir malauradament, potser) tots homes per veure actuar un amic músic. Bons músics, un bon cantant i millor persona, i il·lusions que copses allà dalt a l'escenari. Vaig tornar a casa en cotxe escoltant el recopilatori del Razz'06. Reconeixes algunes cançons que has balalt en aquella mítica pista. Flaixos de nits més memorables o menys m'arriben de nou. És curiós com a vegades, sense gaire sentit aparent, reprenem records que teniem totalment oblidats. I sense saber com tornen a la ment descoberta de forma sobtada. Moments, situacions, cançons, personetes i persones.

Àudio: The Beatles: Something

*l'única cançó d'amor que no diu la paraula 'love' en cap moment...