diga'm lletraferit...

després d'un 27 sempre ve un 28. frase citada ahir que he repetit, i m'he repetit, més d'una vegada. segurament el temps pugui curar moltes coses, però no totes. almenys algunes les cicatritza. si no s'ho creuen jo els hi explico. un cop més petits detalls han fet sonar melodies més lleugeres. convereses telefòniques amb veus amigues que t'abraçen des d'una experiència semblant a la teva. d'altres, de familiars, amb les que comparteixes sentiment. silencis pretesos per inetrioritzar i cercar respostes que desconeixes. la propia companyia, a la que t'aferres sense dubtar. simplement és la que vols, sense saber perquè. cançons que avui sents una mica més teves. passejades posant el cap en una altre banda. però sense fugides cap a endavant. simples esbaiments. nous programes televisius que et fascinen i esperes que creacions teves s'assemblin a alguna futura producció pròpia. des d'avui sóc fan incondicional del blanc. espero amb ànsia d'infant les hores de son. altre cop sense fugides,però. simplement descans i camí cap a un nou dia. amb nous petits detalls, amb noves xinxetes de colors. amb els mateixos records que ahir. encara que no els mateixos que demà. et trobo a faltar. crec que m'estic fent gran. després d'un 27 sempre ve un 28...

Àudio: Yo la tengo: Today is the day