diga'm lletraferit...

*Bernat Lliteras

Idees en forma de projectes, esperances, guions, futur, prespectives laborals esperançadores. Sentiments en forma de recança, enveja sana, apatia, esperança, ganes de. Estats físics en forma de cansament, cert abatiment i son. Tot corre en diferents en intensitats sota la meva pell. Una pell que rep incrèdula aquesta calor irracional. Aquesta primavera que surt abans no s'encengui la seva llum verda. Idees que em couen el cap. Pensant en projectes a realitzar. Històries que relatar. Succeptibles de conformar-se com a guió. Idees de futur que m'agraden i necessito. Nous aires en projectes professionals que semblen fets a mida i que obren moltes portes. Portes amb panys en forma de futur. Sentiments agres per la irracionalitat de certes persones. Per la tornada cíclica d'altres. Que conformen un bucle exhasperant mescla de insensiblitat i fredor. Certa enveja sana de persones, grans en mesura humana, que cerquen allò que tu busques. Sortosament en direccions oposades a les teves. Alegria per saber que les relacions i les històries es teixeixen al teu voltant. Emoció de saber com t'estimen. I com cerquen la teva càlida oïda. També me'n adono d'una innocència que a vegades no vull. D'una bondat potser extrema vers els edeveniments. Que provoca que mentre els altres retornen al seu camp, tot just veig el línier que aixeca el banderí. Essent centre de circumfarències humanes que rodolen coneixent coses que no arribes a palpar. Tinc ganes que passin els dies i arribin notícies bones. Necessito una mica d'aquella ajuda que alguns diuen sort. Que altres pensem que es cultiva més que no es recull. Sigui com sigui tinc ganes de bones noves. De discos de Jack Johnson i Lori Meyers. D'escapades lluny d'aquí. De petites fugides solitàries en imaginaris urban deixant anar la imaginació i l'intel·lectualitat. Desitjo que les esperances cristalitzin i els esdeveniments surtin de carrils provinents del passat que marquen inèrcies cansades.

Àudio: Mastretta: El último habitante del planeta