Cert cansament, algunes preguntes al cap i l'ànima bategant amb insistència, com si volgués recordar que existeix i esta teixida de sentiments. Divendres nocturn a casa, sense gaires prespectives, tot i que em sorprenen els telèfons amb tres propostes per deixar el sofà. Però simplement no hi ha gaires ganes de les llambordes del carrer sota els peus, res més. Veig un reportatge sobre el Raval a la televisió. Em colpeixen coses que veig cada dia de camí a la feina, però a la pantalla a vegades semblen més reals. Tremenda incongruència...Em fa pensar en una feina que no m'omple però que té coses bones com la biblioteca que m'estic montant, diners a final de mes i boniques dissenyadores de mirada romboidal. Coses que importen, cadascuna amb pesos específics. Recordo la tarda de dimecres remenant discos de segona mà per omplir l'estona, buidar poc la butxaca i buidar la racionalització constant. M'emporto el 'seres positivos' de Los Sencillos de l'any 1993 (amb una portada molt acid-house), un disc de Curtis Mayfield i un recopilaotri de F COM, segell francès precursor de la música electrònica francesa liderat per mestres com Laurent Garnier o St.Germain. Després passo la tarda descobrint la frepant i acollidara Plaça del Rei, amb una canya acompanyat d'aquesta fresca primaveral i de la dona de tendresa de transmissió visual. Sinceritat i confidències que alternen la diversió amb certa consternació. Al arribar a casa un d'aquells sms que donen en el punt just. Allà on més tremola tot. No sé?Coses d'algú massa sensible i massa intel·ligent amant dels petits detalls. I una casualitat més. Fruit del partit de costellada de dilluns em van sortir dues bullofes als peus. La de l'esquerra té forma de cor. Exacte. No és broma. Em comença a preocupar la meva bogeria, no sé si ja incipient o controlada...
Àudio: Belle & Sebastian: If she wants me
No comments:
Post a Comment