Converses de...una taula exercint de centre de moltes coses. Cadires recolzant interlocutors diferents sempre i adients per al que es necessiti en cada moment. Un cendrer, sempre. La plenitut d'aquest mostra l'estat de les coses. Tasses de cafè, tes amb núvols de llet o sucs de fruites amb nata i nom de províncies espanyoles. Balcons alts a barris alts, terrasses del propi barri sota la fresca del vespre primaveral o bars nocturns coneguts on acostumes a trobar sempre les mateixes cares. Parles de dones, com sempre. Sense gesticulacions ibèriques típiques ni renecs vers el sexe contrari, però. Amb respecte i admiració, com sempre. Cames creuades en aquella posició tan típica i que sembla donar-te certa capacitat. Parles d'ella. Expliques que no entens la irrocianiltat de certes tendències. D'aquesta necessitat de les dones dels homes rebels i amb cartells de "et faré mal" escrits al front. Sí, segurament tinguis raó, però les coses funcionen així. Tinc ganes d'amotllar-me a les regles doncs. Mires al mòbil esperant senyals. No arriben i encens un altre cigarret. Expliques a una amiga què és una mirada romboidal. Em mira amb certa cara d'extranyesa. St. Etienne al cotxe. Els efectes de l'herba sorgint efectes i donant-me lleugeresa. Sempre cal parlar les coses, i trobar el lloc on fer-ho...
Àudio: St. Etienne: Mario's cafe
No comments:
Post a Comment