diga'm lletraferit...

Em costa llevar-me especialment, especialment recordant una mala nit passada. M'he despartat amb una mena de malson que m'ha produit una angoixa palpable. Tot era al meu cap però el cos responia. Però ja començo a tenir experiència en controlar aquestes situacions. L'aire entrant per la finestra, un cigarro i els BMX Bandits a l'i-pod han aconseguit asserenar-me. I una mica més tard tornar al son. Aquest matí encara sento certa sensació aliena a l'estomag. Certa dissenyadora em deixa una frase de Woody Allen a la bústia de la feina. "Els sommiadors són els salvadors del món". Ignoro lectures entre línies, però la frase m'ha fet pensar. Segurament sigui jo un sommiador, però sense ànima de salvador del món. Tan sols un noi normal, amb problemes i alegries normals. Amable, educat i amb una sensibilitat cutània. Amant dels petits detalls i les boniques històries. Amb facilitat d'enamorar-se ràpidamenti d'oblidar-ho lentament. Entusiasta de la música i amb ganes de conèixer, sempre. Cercador d'un 'background' inacabable. La gent acostuma a mirar-me pel carrer, però tampoc sé el que busquen. Alguna noia em va dir fa anys que besava molt bé. També em diuen que sóc afable i romàntic. Solen ser dones. Escriptor aamateur que es fa dir lletraferit. Incondicional d'alguns conceptes i sentiments. Sempre desconfio de paraules com felicitat o èxit. I malgrat semblar algú extrovertit i irreverent en segons quins àmbits, acostumo a no verbalitzar masses interioritats. Amb tothom, no només amb certes persones. Sempre m'ha estat més fàciles escriures, potser així no haig de mirar als ulls de qui van dirigides. Encara que SEMPRE miro als ulls del meu interlocutor/a, SEMPRE...

Àudio: Nina Simone : Sinnerman