Escric el guió per al programa de demà. Parlo dels Sly & The Family Stone i el seu disc Stand1 de 1969. Funk i psicodèlia, bonica combinació eclèctica. Feia temps que no emprava aquesta paraula. Es que m'encanta la seva sonoritat, com pica la llengua amb el paladar, i just després, la segona c surt de la boca amb un copet realment suggerent. Eclèctic. Segur que algú s'acaba de descobrir dient la paraula en veu alta...Encara tinc certa sensació de disgust després de veure el nostre mésqueunclub. L'alegria no dura gaire a casa del poble. Sempre passa el mateix, crec que aquest nostre país no sap gaudir de l'èxit. L'altre dia li explicava a la meva amiga castellana, que no som capaços de saborejar el triomf, en tots els aspectes. Som un país petit i amb el cap mirant cap avall. Coses de la indiosincràcia. Dissabte a la nit gaudeixo de la soletat cassolana. Tom Hanks fa aquell posat tan característic, entre disminuit mental i irònic que m'encanta, en una pel·lícula bèl·lica d'aquelles que m'entusiasmen. Llegeixo paraules molt molt boniques al mòbil. Sento l'estomag demanant la seva part de protagonisme i cert vèrtig. Voldria no pensar certes coses, ni construir camins que esdevinguin atzucacs. Espero que el temps assereni les coses i aclareixi una mica el que m'alimenta la part racional (extensa) de la meva ànima aquests últims dies.
Àudio: Derek Martin: Beautiful woman
*from Northern Soul Collection...
1 comment:
bones!!!
ei doncs, tu tens el nou compac de The Sunday Drivers? pq jo fa temps i temps vai intentar comprarme el de Little Heart Attacks i no el vai trobar per enlloc...i vaig acabar baixantmel de l'emule (molt poc glamurós i gens eclèctic suposo ;)).. si el tens, ja em diras el què!!
apa, una abraçada!
*me'n alegro que hagis apartat la grisor dels últims dies...es nota que arriba l'estiu!
Lisen Beat
Post a Comment