La noia de mirada romboidal, i, avui, tendresa de transmissió visual mirava un vestit vermell a l'aparador. El reflex del vidre la mostrava a ella i al seu acompanyant que es mossegava les ulleres de sol que duia a la mà, en una 'pose' molt adient. Entren i són rebuts pel somriure, entre afable i juganer, de la dependenta. Diversos vestits surten del seu penjador i marxen amb la seva amfitriona als emprovadors. En l'espera (que té molt de ritual) del seu acompanyant sent una versió de '1000 miles' amb veu femenina. Creu que és Najwa qui canta. Ho pregunta a la dependenta que no ho sap. Marxa a buscar el dependent de la botiga del costat per preguntar-ho, que és ell qui ha grabat el compacte que sona. Al cap d'uns pocs instants apareix un d'aquests dependents gays, potser més per fora que per dins, i li confirma que és na Najwa qui canta. És una selecció de remixes de la musa asturiana. Suspir. Pausa. Apareix la noia el vestidor amb el primer vestit, negre. Comenta l'acompanyant, que si va a la boda que té prevista amb aquest vestit ningú mirarà la núvia. La dependenta riu. Dues provatures més finalitzen amb un vestit vermell, de tall clàssic però amb cert aire modern. Eclecticisme? L'acompanyant que es mossega les ulleres de sol en una 'pose' molt adient, i la dependenta amb somriure entre afable i juganer el donen com a guanyador. Abans, però, l'acompanyant deixar anar un suspir per intentar englobar el que esta veient. Buf, pensa. La propietària del cos que jeu sota el vestit vermell no acaba d'estar contenta. Hi ha quelcom que no veu clar. Atorgant un punt de vista i manera de fer molt femení a tot plegat. L'acompanyant li diu que deixi refredar-ho i que torni un altre dia. Najwa segueix destil·lant aquella classe vers l'àudio. La noia s'esmunyeix de nou al provador pensant en qui portarà quan torni un altre dia. Una despedida agradable i marxen ja de la botiga. Un sol primaveral de pit ample els banya els braços. L'acompanyant que abans es mossegava les ulleres de sol abraçaria a la noia que desferma tendresa. Però potser no és el lloc, o el moment. O potser no...
Àudio: Los Sencillos: Sandie Shaw
No comments:
Post a Comment