diga'm lletraferit...

A vegades passa. Alguna cosa cambia. No coneixes la seva morfologia exacte, però alguna cosa funciona diferent. Les teves mirades semblen un poc més valentes. Les que reps també semblen tenir més missatge. Et sents moderadament optimista, pilotant un altre cop aquesta sentimentalitat tant variant meva. El cos encara adolorit pel partit jugat amb els companys de barri. El tacte de la pilota, les indicacions i els crits dels companys, i el tacte fred i desagrait de la pista al caure. Certa sensació de malestar físic, amb ràfegues de febre suposada produides per la suor de l'esport. Sents excessives ganes de pop i de melodies terriblement boniques. Sense excessos de sucre, però. Sempre TFC al cap, i també Stereolab o el mestre Puig. Certes sensacions que tenies anyorades s'aglopen de forma enérgica però controlada. Sento que tot podria passar, que fins i tot...Certa noia de mirada romboidal i alegria de transmissió visual et fa riure i sentir bé. Teixint confiances i ponts cap a. Sento alguna mirada inquisitiva de la que no renego. Confiances etíliques que es desfermen i tot sembla girar a un ritme diferent. La cascada de sensacions s'alinia de forma intermitent durant tot el dia. Sento ser especialment ambigu avui. Hi ha coses que no sempre es poden explicar. Potser el problema és que no sé quina sensació és la majoritària. No hi ha lèxic, o no hi ha sensacions exactes. Busco cançons pop que m'ajudin a ressoldre certs dubtes. S'admeten suggerencies.

Àudio: Teenage FanClub: Verisimilitude