diga'm lletraferit...

*picture from Gerard Ruz

Gairebé deu dies sense escriure res, ni una paraula. Agraeixo a aquells (pocs) que s'han interessat en saber si passava res. Simplement volia parar una mica la roda de la bitàcora. Aturar-me, prendre un glop d'aire i mesurar les distàncies de tot el que m'envolta. Tenia la sensació de repetir-me constantment i de no saber explicar bé certes coses. Res més. No ha estat per res una setmana dolenta. Cançons de Frank Sinatra, Louis Armstrong i la veu imprescindible de Jeff Tweedy. Des que he pogut veure en directe a Wilco sóc 'supporta'. Com una banda, amb musics diferents, pot sonar igual en directe que a l'estudi? Sense entendre gaire de tot plegat crec que la culpa és de Tweedy. Fulls DIN A4 sobre la meva taula. Amb aquella lletra de dimensions considerables i que sempre m'han dit que és de dona. Requadres verds amb rotulador i conceptes complexos. Lumiére, O. Tezuka, Segundo de Chomón, back project, RKO, Fleischner, DFX, Truffaut, Visconti, expressionisme alemany, Kuleshov... Intento deixar lloc al meu cap per conceptes com aquests, sense saber si cal que abans en marxin d'altres. També celebro l'arribada, per fi, de la calor. De moment la gaudeixo més que la pateixo. Però sé que tot arriba. Recullo somriures que em cauen, últimament, més sovint del normal. Certa dissenyadora de mirada romboidal destil·la encís en quantitats considerables. M'encanta saber/creure saber què pensa depenent de l'oberturade la seva mirada. També sap que em desarma quan es ressegueix els llavis amb la llengua. Existeixen debilitats que agraden i altres que no. Aquella mena de confiança adquirida que regna entre nosaltres em fa sentir bé. L'estiu se'ns llença a sobre. Plans mentals per mi. Terrasses, orxates, migdiades duals i molt pop. Com sempre...

Àudio: Erlend Oye: If I ever fell better