diga'm lletraferit...

Tracy Chapman canta aquí. Orquestrant els intants previs al inici d'un son de diumenge que anhelo. Cansament després d'aquest cap de setmana de muntanya, pop, sol i bones companyies. El PopArb segueix sent un festival amb molt bones intencions però amb certes inèrcies que no el deixen créixer. Divendres, després d'acreditar-me, degusto les primeres gotes de whisky. El meu amic economista i el meu amic aprenent de 'bon vivant' fan el mateix. Passos de ball i certa elegància amb l'actuació de Mendetz. Salutacions a alguns coneguts i sms que agraeixes. Dorian desplega el seu techno-pop edulcorant i la ingesta d'alcohol segueix el seu procés habitual. Labradores a dojo envolten els petits escenaris. Mítics de festivals anteriors que em saluden i dones d'edats inicialment avançades em pregunten on aconseguir dosis sintètiques. La nit acaba massa aviat pel meu gust. Em desperto amb la despedida dels meus companys de nit i intento desfer les seqüel·les nocturnes que poblen el meu llit. Solitud i calma agraides. Gaudeixo de piscina per mi sol. 400 metres de nedar per sentir aquell benestar recomfortant. El meu estil papallona segueix deixant bastant que desitjar. Amb el vespre arriba el meu amic periodista, just mentre regava les plantes de l'entrada. Un molt bon concert de Love of Lesbian. Una divertida actuació del vell Portet i un tast dels maravellosos i sorprenents Standstill. Unes pastes a la terrasseta de les acreditacions i desfilem dora en busca de son reparadora. Diumenge de sol, pell envermellida i cançons de DJ Shadow a l'auto. Recollim la seva, meva (fins i tot nostra) amiga periodista i, avui sí, ambientòloga. Veiem 'septiembres' al meu cinema preferit i un altre cop no puc evitar emocionar-me. Crec que no se'n han donat compte...Un cop em van dir que una bona pel·lícula és aquella que a l'endemà encara et fa reflexionar. Demà, o ja avui, és dilluns...

Àudio: Standstill: ¿Por qué me llamas a estas horas?