diga'm lletraferit...

*Sócrates, mític i estilístic jugador brasiler dels 70's.
vull aquesta samarreta

Em queda un depsertador per començar vacances. Curtes i no pagades, però vacances. L'editorial es desértica. Faltaria alguna bola d'aquelles que passen transversalment en un pla americà d'un western qualsevol. I alguna melodia d'Henry Mancini i tot tindria un caire més bucòlic. He portat companyia per passar aquest penúltim dia de feina. He fitxat acompanyat de Looper. He pres el cafè amb Dinosaur Jr, preguntant-me perquè fins ara no els havia escoltat amb atenció. També han vingut Weezer, Farley Jackmaster Funk, The Posies, Otis Redding, Arcade Fire, David Bowie, Michael Gray i Dead or Alive. El segon cafè l'he prés amb 10000 maniacs i el tercer cigarro me l'he fumat amb els Teenage Fanclub. Bones companyies. Escoltant algun 'postcast' de programes de ràdio musicals penso en quant m'agrada això i en com voldria dedicar-m'hi. Com feia de nen, encara jugo a fer de locutor mentre escolto alguna cançó a l'i-pod i quelcom es desperta dintre. He sentit la mort d'un històric amb majúscules del barcelonisme. M'apena la marxa de persones que esdevenen personatges carismàtics. Sempre he tendit a alabar certes iconografies personals. Ahir va marxar la soledat de casa, encara que espero torni en pocs dies. Col bullida per sopar, que al poble del meu pare anomenen de la mateixa manera que jo anomeno els pits de les dones. No ho sabia. Escolto notícies a la tv i renego del tercermundisme en el que vivim. Mai s'arreglen les goteres d'aquest nostre país. El rock alternatiu pre-grunge dels Dinosaur Jr m'acompanya al llit i lectura per conciliar. Son agradable amb aquesta fresca inesperada. Vesteixo samarreta de formació indie gallega i penso en com m'agraden els retrats en dos colors. També penso que quan era petit portava pins a la solapa de la jaqueta texana que em comprava la mare. Quan era adolescent portava brodats de caire eminentment polític/militar. Ara, que jugo a fer-me gran porto xapes a samarretes i pantalons. Curiositats, o no. Acaben d'arribar Los Planetas...

Àudio: Elis Regina: Como os nossos pais