diga'm lletraferit...

*referències musicals anotades en un paper qualsevol.
sempre en trobo alguna perduda a la butxaca d'algun pantaló...
sempre pot sonar alguna bonica cançó de forma inesperada...

dilluns en màxima exponència. de son i poques ganes d'encarar algunes coses. de cert desànim i apatia com en dies passats. crec que no és res greu. com els matalassos inflables amb els que jugava de petit a la piscina, que perdien aire per algun foradet i sempre costava trobar-lo. doncs tinc la sensació de perdre una mica d'aire per alguna banda, però no acabo d'esbrinar quin és el forat. crec que no té noms i cognoms. potser estic mirant en direcció equivocada. el sol comença a lluir amb menys presència, tot i certa calor encara instal·lada. regals per aniversaris propers al cap. preciosos 'posts' deixats aquí que em fan somriure sincerament. cerco refugi per a les meves pèrdues d'aire inexactes a les cançons de Le Mans. descobrir, ahir, San Martín ho vaig prendre com un regal. veritats com a punys les que s'hi diuen. m'inspira per a una petita composició de la que quedo content. descobreixo encantat Smile. grup de 'soft pop' de Getxo que em recorden a The Byrds però en versió 'surf'. salutació a coneguts que retornen a la feina. dinar a un parc del Raval amb certa dissenyadora de formes suggerents. la recepcionista de l'editorial ja no pot amagar el seu embaràs després de tornar de vacances. he anat a felicitar-la i he pensat que aquesta mena de protocols de felicitacions/pesams marquen un punt de maduresa. recordo de petit, anar darrera la meva mare i veure-la donant el còndol, felicitant bodes i embarassos, etc. i arriba un moment que ets tu qui fa aquestes coses i utilitzes quatre frases fetes de manual i acabes amb un 'aquelles coses que es diuen sempre...'. estic cansat. calen algunes reformes...

Àudio: Smile: Summer of 92