sempre he dit que m'agraden els dies de festa. petits regals que t'exporten fora de la rutina. demà torna a ser festa aquí. és la diada del meu país. jornada de certa reflexió i celebració per aquells que gaudim de certa consciència política. ja fa anys que no vaig a la manifestació de la tarda al centre de la ciutat o al Fossar de les Moreres, però segueixo treient l'esperit reivindicatiu. anit vaig gaudir del techno-pop de Fangoria en directe. n'Olvido és una autèntica diva, penso. em sobrà certa tendència gratuïta al 'petardisme', però em quedo amb l'electrònica salvatge de Nacho Canut i les lletres carregades de veritats com a punys. son reparadora fins al migdia. mirant programes de la tv de migdia, com quan eres petit i et quedaves malalt a casa. he fregat els plats amb St. Etienne. he fet el cafè en aquell bar de sota casa on fan els glaçons amb cafè. avui sí he deixat propina. he pensat en com m'agraden els gots de tallat a l'estil 'oldie'. rodonets i amb aquelles dues línies paral·leles a dalt. he repassat les llibretes que sempre carretejo mirant escrits antics. línies i línies de lletres blaves i negres, en rotulador o tinta creant una plasticitat que adoro. sempre m'ha embadalit veure pàgines senceres escrites a mà. he posat un recopilatori de CD86. '48 tracks from the birth of indie-pop'. una cançó dels The Loft m'ha fet pensar en escrits sobre el setembre i la pluja. com diu aquella bonica cançó dels Mishima, 'the first september rain...' coses que ronden al cap a un home melòman, mitòmen i tremendista en un dia de festa en un barri industrial qualsevol...
Àudio: Big Flame: Why popstars can't dance
No comments:
Post a Comment