* dies de rodatge. un gran equip i una bona història...
talleu! és bona!
photo by tito...

nit de castanyada aquí. sembla que el fred ja arriba. i s'agraeix trobar-lo, amb aquesta paciència que esta exercint. la bufanda calada al coll i americana de pana marró. molt classístic tot plegat. sí, m'ho dic jo mateix. plans nocturns i d'altres que no es van disposant per aquest dies de festa extra. com el bitllet que trobes arrugat als pantalons bruts. sempre venen bé. films per veure i pàgines de novel·les nord-americanes per llegir. ganes de compres. d'alguna camisa 'oldie' i algun LP que sonoritats flotants. ganes de solitut per a les compres i de companyia pels despertars. segueixo en el procés de digestió d'algunes coses, esperant que tot es posi a lloc. ganes de música. de tocar els plats després de dies. malgrat la sessió que tant m'il·lusiona ara estigui agafada en pinces. com sol passar les boniques paraules no es materialitzen en realitats fefaents acurades als propòsits. però no és la primera vegada. ja sabem com funciona tot plegat. ganes de 'mixtape' de música negra, de soul i funk, de rock clàssic i molta 'attitute'. històries que vesso improvisadament a la meva Moleskine. bones narracions per pulir, farcides d'ironia i tristesa. no calen estats melangiacs en potència per llaurar ensopiment en frases entrelligades. per cert, no he menjat panallets després de sopar. tot canvia. però tot torna...tot.

Àudio: 110th Street Orchestra: back it up

dissabte de llevar-se tard. d'aprofitar prou el son, encara que no tant com voldries. cafè reposat i recent fet. llegint el correu i escribint una mica. cançons de the housemartins mentres em passejo en tovallola per la casa. de dinar familiar. d'arrós sobre la taula i presències conegudes i estimades. de trajos i elegància abraçant-me. bodas familiars que no venen de gust per aquesta tarda. salutacions i converses estirades m'esperen. com cigars d'exportació i copes de bons vins. una sensació de beneplàcit al cos. del cansament una mica alliberat i cert relax. pisos buits amb olor a pintura i algun agradable suspir escampat. sentiment de plaença vers mi mateix. sms nocturns en criptografies molt nostres. cerveses a pubs irlandesos amb boniques mirades romboidals exercint del teu propi contrapla. tot esta bé així com està. demà dia de rodatge. volcament d'hores de feina en plans escorços i plans seqüència. amb moltes ganes de gratinar silencis. la pluja ha marxat ja aquest matí. reparadorda com sempre. pàgines que passo. moltes ganes d'escoltar melodies conegudes. enganxat a la novel·la de Jim Dodge. ganes de moltes coses. ahir la tornada a casa en cotxe, sota la pluja i sota aquest nou pop brillant de sidonie va ser força bucòlica. per cert, s'han acabat les piles del rellotge. i no em preocupa...

Àudio: Facto Delafé y Las Flores Azules: desde el este

*sóc i seré un fumador activista!!!

desperto. com puc. l'aixopluc de la funda nòrdica abans de que toquin les set i quan el fred comença a fer-se present, deu ser la cosa més semblant a una abraçada materna que existeix. noto la falta de piles. no m'agunato i només penso en quant de gust em produiria tornar al llit. ni companyia voldria, sota els llençols. llenço la vista una mica més endevant i només veig tinta a l'agenda. bodes, grabacions i treballs sobre '24 hour party people'. anit, mentre Barry White cantava amb aquella veu desgarrada i plena de fonaments 'soul' llegia un pròleg de Kiko Amat per a un llibre de Jim Dodge. A banda de dir, que la història de ' Note fade away' es la millor pel·lícula no filmada de la galàxia, diu que la vida és un periple a la cerca de passió, ànima, gaudi i sabiduria. Una altra vegada algú acaba de donar al 'bull'. Al puto centre de la diana. Ho compro, sense posar xifres al xec. Sí, definitavement, això és la vida. PASSIÓ, ÀNIMA, GAUDI I SABIDURIA. sempre he recelat de conceptes com felicitat o èxit. simplement per no saber quins paràmetres abraçàven. i crec que tenir una vida plena d'aquestes quatre coses deu ser una pròximitat molt real a la felicitat, o a alguna cosa que se li assembli. segueixo en el camí, doncs. sense canviar de direcció, però éssent una mica més conscient de la forma que pren aquell horitzó. per molt que caminis mai atrapes l'horitzó, és clar. sento certa olor de canvi. quan sents que alguna cosa pot canviar. com els animals que es posen alerta. converses de sobretaula, amb cafès i cigarrets, amb el meu amic radiofònic i millor persona. a part de parlar del nostre projecte audiovisual parlem i parlem. noms recorrents a les converses. li arribo a dir certa afirmació. unes paraules que mai havien sortit de la meva boca. mai. ell només somriu, com si ja ho sàpigues. em diu que l'únic que sap, com jo, que tot plegat m'esclatarà a la puta cara...

Àudio: Marvin Gaye: sad tomorrow (b-side)

dies sense paraules plasmades aquí. a banda de mancances horàries, sento el pes de la necessitat d'explicar coses una mica menys. certa sensació de lliberació. cert cansament al cos i la llum reparadora del matí encara no ha arribat avui. potser deu venir en tren de rodalies, i d'aquí el seu retard. tinc ganes que arribi, mirar-la i sentir la seva escalfor estirant-se sobre la pell. records de dies de somriures que afloren i s'escapen per sota els llavis. d'aquell gust aferrat als teus i aquella olor a les teves fosses. sonen cançons de Facto Delafe y Las Flores Azules al cotxe, i tu balles. fent l'indi i acompassant el ritme de l'auto amb el fre arribant als semàfors. ella somriu complaguda seient al teu costat. te'n alegres de la sinceritat que desprén la forma còncava dels seus llavis. diumenge de rodatges a terres properes. terres de vins i caves. càmara 'on', atrezzo improvisat i còpies de guions fent de rerafons. silencis que es gratinen i comencen a fer una bona olor que t'entusiasma. com quan esperes el dinar i sents obrir-se el forn. i ja desprén aquella olor que reconeixes i la beneeixes com a un bon preludi. Marvin Gaye destil·la 'soul' i últimes pàgines de Capote mentre estrenes temporada de funda nòrdica. abrics que surten de l'armari i trobes que et van una mica grans. segueixo, però, sense deixar certs vicis mentals que m'avorreixen. intento ser cada cop més capaç de veure la sort de jeure al meu costat. en sentit físic i metafòric. i crec que fa temps que me'n començo a fer a la idea. ara l'oncle Frank canta aquí 'unforgetable'...

Àudio: Teenage FanClub: cul de sac

* em sento com ell...
el protagonista de 'pi' de Darren Aronofsky
extrany i inquitant film...

dies que avancen. com els vagons de metro, on últimament dormitejo. cercant estones 'd'off' necessàries. tinta esquitxant els deis de l'agenda. coses per fer. històries per teixir. mirades difícil lectura. intentes posar ordre als sentiments. a no fer podrir la poma, com em diu certa 'designer' vigatana. paraules que et queden darrera les dents. sabent que maleiràs, al cap d'una estona, per no haver-les fet petar contra els teus llavis. preguntes al cap sobre idonietats i necessitats. però tot marxa, a la seva manera. condicionals en intermitències esgotadores, tabé. cert encriptament en mots que escric. ho noto i ho atribueixo a certa confusió. bromes per escapar. perquè sí. perquè per moments et sents bé. fins i tot en forma. un cigarro a la porta de certa facultat mentre passejes i et mires als vidres de les portes. mires les converse all star blanques que et donen aquest punt que t'agrada. han vingut des de Las Vegas. núvis que tornen farcits de regals. arrebossats d'alegria i hores de son. el nou LP de Facto Delafe sonant sense para, literalment, al meu i-pod. sessions de dj a mitja tarda, on t'agrades. Barry White, Style Council i Mylo. perquè no? dos cd's de Soulwax per 10 € van ser una bona teràpia ahir. quatre llibres començats són bona mostra de tot el que m'envolta. i em farceix el cap i les entranyes. no sóc normal, gaire. almenys. i sí, m'agrada...

Àudio: Japan: quiet life

my new Vans.
special edition to bmx's film 'rad'.
great packaging with specail box & other gadgets.

des del llit estant, primera ullada al rellotge. un 16 en format digital m'etziba la pantalla del cel·lular. restes de nit escampades entre els llençols. recordo com em va costar lleugerament prendre l'equilibri en la meva arribada, nou hores abans. engego amb el nou lp de Facto Delafe. comprat ahir junt amb l'últim de Sidonie, que feia temps que havia de tenir. Les veus d'Oscar D'Aniello i Helena Miquel inunden l'habitació. lluminositat en quantitas insultants. potser una mica d'estancament d'estil però segueix sent una ventada d'aire fresc a la musicalitat. i a la música també. tarda de compres de dijous. d'unes noves Vans per als meus peus classístics. el venedor m'explica tota la història de la sabata i el perquè del 'packaging' del seu format. viatges en metro dormitejant i cercant descans pel cos. converses animades amb els cambrers paquistanís de la facultat. sempre somriuc quan em criden amb el seu característic 'amigo!'. dutxa reparadora i americana grisa d'elegància enfundada. sopar amb cares noves i Apolo [2] per tancar. converses divertides, instantànies que apareixen. alguna cara realment bonica i que penses que podria ser molt adient per a. alguna cançó de 'northern soul' que et fa ballar, algun clàssic de The Clash i la onírica 'no cars go' d'Arcade Fire com a cloenda. i ja només quedava una arribada on costà lleugerament prendre l'equilibri.

Àudio: Sidonie: la costa azul

*ments priviliejades...
tinc una samarreta amb la seva cara i la llueixo orgullós...
kubrick's rules...

recolzant tot el cos al respatller de la cadira. les mans cobrint-me el cap i queixes en va vers algunes coses. cansat. son que s'acumula. com la feina i les ganes de trobar-ne una de millor. o més ben pagada. una samarreta divertida i la meva jaqueta preferida. nous discs de Facto Delafe y Las Flores Azules que comprar. cafès de màquina que tenen gust a poc. fart de certes tendències i estancaments relacionals. ganes d'aire a la cara. de bitllets d'avió. de llits d'hotel i cares desconegudes envoltante per esomorzar. històries que parlen del mateix de sempre donant voltes. no és un bon dia per canalitzar-les. cops a les cames fruit del futbol amb els nois. converses de dutxa entre homes. boniques lliçons de cinema. talls d'Orson Welles i John Lasseter. preguntes sobre la intencionalitat dels plans/seqüència i respostes encertades. films com 24 hour party people al cap. l'encenedor que decideix de funcionar mentre espero l'autobus. la noia que seu al meu costat em dóna foc sense que li demani. li dono les gràcies dues vegades. em captiva la forma en que em somriu. no deixa de mirar-me mentre m'allunyo instal·lat dins el bus. cançons del 'rubber soul' sonant i bacaino de propina. amb el cap recolzat al vidre i el vaivé abraçant-me. necessito dormir. endreçar coses. canalitzar pensaments. etiquetar sensacions. i més somriures sincers...


Àudio: Manic Street Peachers: if you tolerate this

capdesetmana. de llevar-se amb l'aroma del migdia instal·lat als habitacles de la casa. de cançons de Ciudadano i The Beatles per engegar. de sucs de taronja i cafè en tassa. de fullejar La Vanguardia i la seva mítica Contra. de no notar la pressió del rellotge sobre el teu canyell esquerra. de viatges en cotxe per la 'city'. sota aquest sol valent d'octubre. Julio Ruiz parla des de Rádio 3 mentre actives algun intermitent. dones boniques, d'ulleres de sol de mides impossibles creuen els passos zebra. de Moleskine i maleta de cd's a la motxila. de projectes audiovisuals sobre la taula. amb el teu amic radiofònic i company de cració a la cadira del costat. cendrers que vessen i guions sobre la taula. idees boniques i ganes d'expressar coses. certes noies poblant el teu cap mentre, instintivament, et mossegues la part inferior del llavi. en un gest molt típic teu. de partides de pòker semi-professionals. piles de fitxes vermelles, verdes i negres que van desmoronant-se. de cerveses en llauna a rambles properes i conegudes. de parlar de la teva feina i pensar en. de calades d'herba que et transporten a estats físics que no recordaves. una mínima obertura de la mirada i una total laxitut del pensament. de sessions de dj de matinada. fruint del tacte dels cd's. de Stairsailor fins a Vitalic, passant per The Pinker Tones o el mestre Laureant. de partits del nostre mésqueunclub per veure. de moltes ganes de. capdesetmana.

Àudio: Farley Jackmaster Funk: godfather of house music

*m'agrada quedarme als títols de crèdit...
encara que no els llegeixi...

pluja de nou aquí. per fi diuen alguns. els baixos dels pantalons mullats i aquella sensació extranya a la pell de les mans, després de ser remullades. dia gris en certs aspectes. de veure caure piles de papers a la taula, a la feina. d'adquirir responsabilitats que no es tradueixen en diners. de cansament fruit de poques hores dormides. de preciosos somriures que agreixes fer reviscolar. de color d'ombra d'ulls conjuntats. bonics mails que fan crèixer la mida de les teves dents. 'strawberry fields forever' sonant sense parar a l'i-pod. conjugació perfecta de melodia i sentiment líric. als 59'' un canvi de ritme gairebé inperceptible. descobreixo que la cançó esta montada a partir de dues preses diferents. genialitat condensada en poc més de quatre minuts virtuosos. aparadors amb calçats que comprar. llibretes que, mica en mica, es farceixen amb acurades paraules. ganes de llit. de tornar a prendre els mots d'un altre llibre de Truman Capote. ganes, també, de que arribi el fred. del tacte de la bufanda. de camises i jerseis a ratlles. del gustós tacte del cafè calent a la gola. de postals urbanes. de dies en blanc i negre. mantes i films de Tarantino. de novel·les d'Auster i Murakami. de cançons de The Byrds, Stereolab i Mishima. de discos que comprar i mans que estrenyer. de la perfecta aliniació dels quadrats escocesos de les sabatilles. plans hivernals i tactes que reconeixer...

Àudio: Otis Redding: i can see clearly now the rain

* estilism runing for our vens...

'...you have found her, now go and get her. remembre, hey jude, to let her into your heart. then you can start to make it better...' veritats com a punys en lletres d'himnes. The Beatles tancant la celebració, en tant que cançó insígnia dels nuvis. la pell farcida de sensacions i la retina a vessar. en sentits físics i metafòrics. tot perfecte. una emotivitat molt adeqüada regnant la jornada. la bellesa palpitant de la núvia. el meu pare amb estilisme 'cool' recordant a dissenyadors moderns. el padrí més eclèctic i elegant dels que es recorden. vers llegit precariament per les circumstàncies. el cotxe (a.k.a. fucking legend) engalanat. la petita i acollidora esglèsia. la frepant i serena benvinguda dels nuvis. el record sincer cap a la mare. sigui on sigui, ahir, mirava orgullosa. tots ho sabíem. els músics cantant en directe. flors taronjes pel ram i una bonica cançó de Lluís Llach. testimonis que signen i traques a la sortida. salutacions a amics, coneguts i saludats. presentacions a noies de somriure maliciós. mitjes negres de rejilla en cames amb corves impossibles. 'delicatessen' com aperitiu i ingestes desfermades d'alcohol. el 'sgt. pepper's' per l'entrada dels núvis. mirades de complicitat. taules regnades pel 'hooliganisme'. the clash i the rolling stones donant entrada als vins. pastís fumejant entrat per un maldestre tricicle pilotat per un servidor, en funcions de padrí. de fons 'verano azul' i crits d'ànim com si coronés el 'tourmalet'. entrega de regals amb marvin gaye sonant. primeres notes de 'bohemian raphsody' i surto a besar als núvis. que em regalen la col·lecció de singles dels Beatles (cares A i B) en format CD. notes de 'strawberry fields forever' i el mateix regal pr la germana del nuvi. el whisky fa la seva entrada i la pista de ball atestada. sona 'blue monday' com a petició meva i repiquen bateries com a preludi d'un himne. tot bé. tot perfecte. classe, elegància, emotivitat i 'savoir faire' a dojo. tornada a casa i una sensació recorrent el cos que crec batejar com alegria...

Àudio: the Beatles: hey jude

*to Marta & Rubén. i love you so much, brothers...