* em sento com ell...el protagonista de 'pi' de Darren Aronofsky
extrany i inquitant film...
dies que avancen. com els vagons de metro, on últimament dormitejo. cercant estones 'd'off' necessàries. tinta esquitxant els deis de l'agenda. coses per fer. històries per teixir. mirades difícil lectura. intentes posar ordre als sentiments. a no fer podrir la poma, com em diu certa 'designer' vigatana. paraules que et queden darrera les dents. sabent que maleiràs, al cap d'una estona, per no haver-les fet petar contra els teus llavis. preguntes al cap sobre idonietats i necessitats. però tot marxa, a la seva manera. condicionals en intermitències esgotadores, tabé. cert encriptament en mots que escric. ho noto i ho atribueixo a certa confusió. bromes per escapar. perquè sí. perquè per moments et sents bé. fins i tot en forma. un cigarro a la porta de certa facultat mentre passejes i et mires als vidres de les portes. mires les converse all star blanques que et donen aquest punt que t'agrada. han vingut des de Las Vegas. núvis que tornen farcits de regals. arrebossats d'alegria i hores de son. el nou LP de Facto Delafe sonant sense para, literalment, al meu i-pod. sessions de dj a mitja tarda, on t'agrades. Barry White, Style Council i Mylo. perquè no? dos cd's de Soulwax per 10 € van ser una bona teràpia ahir. quatre llibres començats són bona mostra de tot el que m'envolta. i em farceix el cap i les entranyes. no sóc normal, gaire. almenys. i sí, m'agrada...
Àudio: Japan: quiet life
1 comment:
No ets l'Òscar/blogger tant prolífic que creia conèixer... On ha anat l'hàbit d'escriure dia sí dia també (m'ho puc aplicar a mi mateixa, ho sé...)?
Post a Comment