*realitats desenfocades...

un altre divendres de bateries amb llumeta intermitent. ganes de sofà. estrenar l'edició especial en caixa metàl·lica del film èpic basat en un còmic de frank miller. propostes al cel·lular que desatenc malgrat les ganes de veure certes persones. lectura de poques pàgines, amb la gustosa espera del plaer del son acomodant-se. dissabte de llevar-se aviat. d'anar al barri de la ribera. prendre tallats a llocs estilístics, on et serveixen un got d'aigua amb el cafè. com ha de ser. de compres de roba a la teva botiga preferida. amb simpàtiques dependentes amb accent del sud, acomodant les teves bromes amb somriures impossibles. pop escocès que arriba des d'edinburgh sonant aquí. boniques línies de guitarra flotant. algunes prespectives al cap i ganes de. idees al cap que fa temps que ronden, però encara no havien donat la cara. i de cop ho fan. segueixes atent a les històries que es fan i desfan al teu voltant. escoltes, mires, interioritzes. treus punta a un llapis mental. i de cop tot s'acaba formant. amb un toc una mica màgic. i ja tens una història que explicar i la manera com fer-ho. parla d'amor o alguna cosa semblant, i hi haurà molt pop i barnussos del mateix color que el teu per regalar a dones amb serrell...

àudio: aberfeldy: all true tendencies

els senyors que condueixen autobusos, que sempre saludo al pujar, segueixen fent vaga els dijous. crec en la justícia del que reclamen, però espero que els senyors que porten corbata i els que porten megàfon es posin d'acord aviat. em desesperen les esperes. sort de trucades que et fan sentir la veu de. que segueix posant aquella veu com de nena quan està nerviosa. tornada a casa amb el fred intentant escolar-se. pensant en la sonoritat lúdico-festiva de la paraula 'divendres'. en dones que es tallen el serrell ben recte, com tant m'agrada. que t'expliquen que els que seiem a l'última fila a les aules ho fem per una qüestió d'inseguretat. per no tenir la incertesa de mirades clavant-se al clatell i per pilotar les coses des del darrera. escoltes les paraules, les incorpores i mires a terra. pensant en certa por que et fa la seva intel·ligència. sonen ara the wedding present i recordo l'àlbum que dediquen al mític george best. tinc ganes de tornar a les illes britàniques. coneixer-les. dels abrics de tres quarts, les camises entallades i les parets pintades amb certa gràcia. i penses, per primera vegada potser, que certes ciutats et comencen a quedar petites.

àudio: looper: the strangest girl

*neil aspinall...rest in peace


tornar a calar-se l'abric d'hivern. encongint el cos pels matins. caminant sota balconades en busca d'escletxes de sol. de llum tonificant i escalfor reparadora. tornada a dies de rutina. de catorze hores fora de casa. amanida i salmó per dinar que et senten molt bé. migdiada express al sofà cercant una deixades anyorada. enfilar-se amb el cotxe pel cinturó viària d'aquesta ciutat. tararejant calamaro i tornant a pensar en. de picar amb el peu esquerra suaument sobre l'embragatge imitant els tocs de bateria de bloc party. tardes de cinema com a aprenentatge. enaltint al magnífic de niro a 'raging bull'. aixecant les plantes dels peus amb la banda sonora interpretada per l'orquestra de bologna. somriures de coronació metàl·lica que ara es tornen cars dins el cap. olors que et retornen a les fosses nassals. dies de somriures prestats.llevat dels que em regala la noia que cuina rissotto, i també pastissera de capçalera del meu ego. ella forneja paraules i les glasseja amb sucres dolços per engreixar i delectar la pròpia autoestima. sempre quedarà la cançó de phoenix que aquella nit vam ballar junts. dijous al cap sense deixar de ser dimecres.

àudio: the beatles: yellow submarine
with neil aspinall's chorus

*acid house kings

dies de vacances en pretèrit imperfet. descans oblidat, estones instal·lades sota el front i música, molta música. matins de pop suec i britànic, per enaltir certa militància vers la bellesa i la classe. tardes de soul per reafirmar i per excavar en sentiments dels quals no acabes de fer net, o ni decideixes si vols fer-ne. nits d'electrònica francesa i nòrdica, de sortir de les mans i anar a parar als peus. històries musicals alienes que com els avions de paper es dirigeixen a alguna banda inexacte, però que no serà gaire lluny del punt de sortida. històries inventades o properes. en cançons escrites per algú altre. en pàgines aliènes o pròpies. en pel·lícules que algun dia voldries dirigir o simplement agraeixes poder-les aplaudir des de al butaca estant. fred nouvingut per esperonar la primavera. abrics verd militar i cares de fred. dones agafant-se el coll de la camisa mentre caminen pel carrer. dones amb nom de cançó revoltejen. coses per fer i coses que no hauries d'haver fet. però la bellesa segueix allà fora, esperant ser copsada i observada.

àudio: acid house kings: that's because you drive me

*belleses cotidianes. plaers mundans...

l'aigua s'escalfa. el cafè mòlt espera l'erupció del líquid per enlairar-se i vessar-se al recipient de la cafetera. litúrgia cotidiana en tardes de dissabte. mentre a l'àudio mishima canten a la cotidianitat i a la bellesa dels instants diàris. hores de sobretaula. sense tertúlia. gaudint de la pròpia presència i dels pensaments repicants entre les teves pròpies quatre parets. pensant en plans nocturns. festes de la cervesa de dos dígits ja. a cases de la verneda amb multitud de cares conegudes. suc de cibada, disfresses histriòniques, bromes escampades, electropop i techno en dosis sempre plenes i una bonica militància d'exaltació de l'amistat. penso en sopars amb antigues universitàries. menjar japonès, cadires i làmpades de disseny. preguntes recurs i record d'alguns temps passats que si van ser millors en algunes coses. the organ canten dins del cotxe. tornant a casa després de beure massa i ser conscient que no hauries d'agafar el cotxe. certa calma recorrent el cos i moltes ganes de llit. aquestes es tradueixen en menys hores dormides de les volgudes. en passejos fins a cercar actualitat impresa en paper. parlo castellà amb els cambrers i enyoro en català a algunes dones.

àudio: bloc party: this modern love

*llibres i revistes que endreçar
més algunes caixes per arribar...

nina canta amb the cardigans. l'aroma del pop suec entra per casa, s'instal·la sense complexos. amb la llibertat d'aquell que ja ha estat unes quantes vegades a casa teva i obra la nevera sense preguntar. gaudeixo de la prosaica sensació de dies de festa per endavant. com quan eres petit i disposaves de 100 pts i caminaves embadalit dins la botiga de llaminadures. ànsia per diversificar la teva despesa, encara que sovint acabaves comprant el mateix de sempre. dimecres de visitar botigues de tecnologia nord-americana summament 'cool'. d'innocents flirtejos amb les dependentes. nigiri, sushi i tempura per sopar amb companyies conegudes. dijous de neteja casolana. no és fàcil treure la pols a determinades fotografies. tarda amb històries de terrence malick a la pantalla. el seu nom m'ha fet pensar en 'ciudadano'. un d'aquells grups tan poc coneguts i que despleguen aquella bonica música de digestió lenta. vespre de veure el mateix futbol pírric d'últimament a cases conegudes. el cap una mica enllà a estones. tornava a casa caminant per la verneda. notes sortints del meu i-pod planxant les orelles. i no vaig poder evitar que aquella fos l'última cançó abans d'arribar a casa.

àudio: ciudadano: harto del amor

boniques cançons entre les mans. per donar essència als moments, per farcir-los d'espècies, i de retruc, d'un gust perdurable i capaç de recordar. jackson five a quarts de set del matí a la parada de l'autobus. bufanda calada i son que demana cafè. la noia d'ulls blaus i castellans a parts iguals em parla d'ivan ferreiro. penso en 'canciones para el tiempo en la distáncia' o en com insertar poesia entre corxeres. també el mestre calamaro m'adreça cap a aquests pensaments, però es veuen ombrejats pel pes de certa mirada romboidal que voldries tornés a enfocar-te a estones. boniques recomanacions del meu amic dissenyador que havia anotat mentalment. les madures melodies de tindersticks o l'harmonia pura de menomena. boniques paraules de la noia que cuina rissotto em fan adreçar-me a la bonica cançó e bishop allen que fa un temps em va enviar. em regala boniques floretes dirigides a la meva escritura engalandes amb somriures virtuals que intueixo. el vespre porta a uns beatles que sempre estan allà. dirimint l'última adquisició que és the white album. idioteque de radiohead em transporta a certa dona de semblança raonable a certa nova diva de soul. the jesus and mary chain evoquen boniques històries enquadrades en films antològics. i rebroten les ganes de ser espectador. davant de pantalles, de persones i, sobretot, d'un mateix. l'electrònica puntiaguda de simian mobile disco arrossega les extremitats inferiors i escampa ganes nocturnes entre les neurones. melodies per omplir. més aviat per condimentar. dolços i amargs en convinacions melòmanes...

àudio: bishop allen: things are what you make of them

despertar de sonoritat electrònica i prefrabricada per engegar la setmana. tres dies laborals a la vista. ganes de descans. de posar una mica de ordre a algnes coses. llibres, papers, caràctules i roba. passejos virtuals amb tecnologia i samarretes 'cool' que comprar. capdesetmana de films a la pantalla. hores de son gaudides. celebració de l'aniversari del meu amic economista. sopar italià i algunes cares conegudes. insisteixo amb la sensació de fer-se gran, ara per fora. quan un s'independitza i l'altre es compra cotxe nou. boniques cambreres i instantànies per recordar. vasos de whisky i alguns passos de ball atapeits. boniques cares de dones i silencis al cel·lular. diumenge de sobretaula amb the cardigans i arab strap. enèsim ridícul del nostre mésqueunclub. desatenc la pantalla en tertúlies de memorabilia. riem amb l'amic economista recordant el nostre amic que ara fa vida a delhi. el seu 'rude style' i les innumerables anècdotes que l'acompayen. l'anyorem plegats una estona. tornada a casa de recolliment. una mica de sopar, alguna novel·la nord-americana i no puc evitar posar sean lennon a l'àudio. sensació de reocords a la pell. ganes de llit intentant no pensar en un altre despertar de sonoritat electrònica i prefrabicada.

àudio: suborn: song for a friend (re-edit cabaret)

*'cuadriculado'/captura.org

díjous d'intensitat en certs records. de certa enyorança i ganes de prendre distància a les coses. irracionalitats laborals que m'ensopeixen una mica més. boniques noies en bicicleta que criden el meu nom, aixecant el braç, al aturar-me a un semàfor. el vespre arriba, com a senyal de que tot passa. razzmatazz és ple de persones que es dilueixen entre la trentena i la quarentena. miqui puig farda d'ulleres a uns cinc metres. llavors tot para. surt sarah cracknell, burlant-se de l'inexorable pas del temps i la vellesa. amb el temps just per admirar-la comença a cantar. com una bonica coincidència, saint etienne toquen la meva cançó preferida per obrir el concert. la bellesa de l'electropop i de la classe britànica em transporten. la noia que em recorda a l'amy balla mentre em mira. vuitanta minuts de concert i 'he's on the phone' com a cloenda. ja puc dir que he vist en directe una de les meves bandes preferides. formant un benvingut punt d'inflexió en un dia gris. viatges en cotxe per escapar, orquestrats amb plaences físiques. ganes de son invadint-me el cos. vorejant la volguda sensació de prendre la distància correcta vers certes històries.

àudio: saint etienne: heart failed

ja sabíem que ningú havia dit que les coses fossin fàcils. ja coneixiem la retòrica. però segueixo fixant la vista cap al fons de les sales d'estar quan no entenc les coses. quan no són com voldria i no entenc de motius. suposo que crèixer deu ser una cosa així, adonar-te que hi ha coses boniques que no poden ser. i punt. que seus a sofàs de disseny amb la dona que t'agrada i et ve al cap la cançó de calamaro. que la mires i, de cop, te'n adones que fa una estona que parleu en passat. i que els condicionals no serveiexen per guarir certes ferides a l'ànima. farà falta alguna cosa més que cotó fluix i una mica de iode per curar-les. sean lennon canta a l'auto, mentre intentes retenir certa olor i el tacte dels llavis per recordar. segueix cantant mentre tornes a casa amb la vista lleugerament emboirada. em sembla que no m'acaba d'agradar això de madurar a base de caigudes i recollides. però crec que les normes ja estan escrites. i ningú fa cara de poder canviar-les, almenys a prop d'aquí. aquest vespre aniré a veure saint etienne. potser sol. penso en la veu de sarah cracknell com a anestesiant. i com va dir algú, no sé si escolto música pop perquè estic trist, o estic trist perquè escolto música pop...

àudio: andrés calamaro: algo contigo

*l'hora del cafè a cases que moblar...

tornada a la feina després de dies. fa poc temps que hi sóc però ja he trobat alguna cara, aquest matí, que es mostrava contenta de tornar-me a veure. diumenge de cert fred. de fer cua per votar com no recordava. militant a favor del de sempre amb cert orgull malgrat de. tarda de manta amb 'en la ciudad' a la pantalla. un dels meus films preferits. eduard fernández posa aquella cara seriosa introspectiva, amb la que et ve de gust que t'expliqui què pensa. i leonor watling sembla una dolça coincidència. segur que li regalaria un barnús del mateix color que el meu. frueixo d'una història explicada mijançant plans seqüència. on les coses necessiten el seu temps per passar. que radiografia una barcelona també meva i una generació a la que segurament m'hagués agradat pertànyer. al vespre el meu amic economista em convida al camp. llicències compatides i bromes privades amoreixen un mal partit. regat amb els comentaris d'aquesta burgesia de tercera edat tant pròpia del nostre país, i que cada diumenge escalfa el cul als seients de l'estadi. aquesta que odio i que s'omplen la boca amb un nacionalisme de moscatell i barretina i deixen anar paraules com 'sudamericà' amb cert deix reprobable. ganes de formar històries farcides de cotidianitat. avui li he dit a algú que estava objectivament bé...

àudio: suburban kids with biblical names: little boys in the ghetto

dies de sol i fred. recuperant l'agradable sensació del sol tonficiant, de forma càlida, la pell i l'ànima. matí de compres. unes estilístiques botes per l'esport amb els nois. visita a una botiga de discos de centre cmercial on no m'agrada la distribució del material. compres de base per al gaudi propi. una versió especial de la pel·lícula urbana de cesc gay i 'lost in translation' de sofia coppola. gimnàstica tàctil per remenar caràtules musicals. llista de la compra:

*MiS FAVORiTAS/Miqui Puig/Blanco y Negro

*WiLSON PiCKETT/Wilson Pickett

*ROY ORBiSON/The best of

*AMY WiNHOUSE/Frank

*SEAN LENNON/Friendly fire

esmorzo al bar de capçalera mentre desfaig els plàstics protectors i frueixo amb les primeres ullades als llibrets. arriben la noia amb nom de grup suec de pop, l'amic economista i la noia de nom exòtic. viatges en cotxe al litoral entre melodies de soul i d'electro. gaudim de la bonica casa del nostre amic jugador de bàsket. bones viandes i engrunes a la taula. riures i bon vi. tornada a casa i cotxe per anar al centre. sopar amb el meu amic televisiu i noms de dona recorrents a la nostra conversa. visita al sidecar amb la noia que cuina rissotto. algunes cares conegudes de l'indie local i concerts sense novetats. i ja tornada a casa, mentre sean lennon canta la preciosa 'headlights'...

àudio: miranda!: perfecta

* from jani pulkka

senta bé sortir al carrer després de tres dies. prendre atenció a la vanalitat de certa brisa topant-se amb els teus pòmuls. un fred que agraia, que prenia com a símptoma de vitalitat. jornades de purga. de febre i suar impureses. sensació de neteja física. guido diu 'buon giorno principessa' a la pantalla. no em va semblar extrany plorar al acabar el film. trucades al mòbil que t'arrequen somriures. plans que es dibuixen pel capdesetmana. dissabte amb matí de compres oníriques. botes de futbol i música. dinar a vilanova per conèixer cases d'amics que s'emancipen. vespre al merka FAD a veure nòvies de. i nits de concert al sidecar veient bandes conegudes amb una agradable olor a èxit. amb bones companyies. m'agrada que la tinta corri atapeïda en un dia com demà a l'agenda. aquesta tarda he agafat de nou el 'rusty bus' (fa poc he descobert que també significa oxidat, així que perfecte) i sonava LOL. l'última part melòdica del track 10 de 'cuentos chinos para niños del japón' és onírica. totalment esfèrica. he tancat els ulls i he marxat, durant dos minuts, a alguna altra banda.

àudio: radiohead: idioteque

*fotolog.com/kawsone

l'home del temps diu que fa fred. tot sopant, el meu pare ho corrobora. les arrugues al front i l'arquejament de les celles indiquen un sí intens. penso en que no he tastat aquest fred. dos dies i mig tancat a casa. pasant unes angines 'del copón', com va dir el metge després de fer-me obrir la boca. de petit la mare em deia que la febre et feia crèixer algun centímetre. crec que jo ja faig tard per això. dies de llit, sofà i manta. de no fer absolutament res. ni llegir, tan sols. els concursos televisius de tarda a la tv em donen un aire domèstic i 'cañí'. no m'havia preguntat mai perquè responem en veu alta a les preguntes des del sofà de casa. al veure el fred per la finestra, les dones caminant mentre aferren l'abric al coll, he pensat en l'estiu. fotos amb gent en pantalons curts. el meu costumbrista de capçalera defineix l'estiu com amistat/tertúlia. he recordat terrats del barri. bones companyies. cançons pop i electro. les cames creuades. arrufant els dits dels peus per que l'havaiana no caigui. pipades relaxades i temes de conversa sobre la taula. restes de bones viandes i copes de vi escurades. tinc ganes d'estiu. tinc ganes de tertúlia/amistat. i m'he adonat que enyoro certa forma romboidal de mirar-me la vida...

àudio: saint etienne: lover plays the bass

* friendly hooligans...i love monf's oldies crew...

setmana de dates marcades al calendari de la memorabilia pròpia. dies de recordar a qui ja no hi és. però els moments dolents s'eclipsen, almenys s'endolceixen. com amb el regadiu i cultiu de l'amistat. m'agrada recordar estampes. com que els teus amics et vinguin a buscar un vespre divendres a casa, sense avisar-te. sense haver-los demanat ajuda, perquè ells ja ho saben. els 'oldies' de la verneda. l'amant dle techno, l'economista i el dissenyador. militants de la camaraderia. apareixen al carrer de sota casa amb plaques i pistoles. em detenen, davant la mirada incrèdula d'alguns veïns, i em porten a consumir nit. suc de cibada, complicitats, cigarrets adobats, dards i música soul i indie. de sobte, un d'ells brinda per mi i per la mare. l'agraiment encara m'humiteja la vista al recordar-ho. ells són grans i ho saben. visita sorpresa de la noia que cuina rissotto i final nocturn a razz. individus insultantment joves fant sentir-te desubicat. sms amb somriures de coronació metàl·lica a l'altra banda. suspirs que s'escapen i minces hores de son. dissabte de feina amb el cos escaient. marques a la pell i a la retina. i alguna olor a les fosses que et transporta. vespre de veure el nostre mésqueunclub. de sopar a restaurants napolitants on cuiner i cambrer parlen en italià. tornada a casa amb ganes de llit. rememorant el bagatge nocturn anquirit i compartit. pensant en les persones que divendres van demostrar moltes coses. en la seva grandesa. i pensant en com val la pena tot plegat amb coses com aquesta.

àudio: the dandy warhols: we used to be friends