diga'm lletraferit...

*llibres i revistes que endreçar
més algunes caixes per arribar...

nina canta amb the cardigans. l'aroma del pop suec entra per casa, s'instal·la sense complexos. amb la llibertat d'aquell que ja ha estat unes quantes vegades a casa teva i obra la nevera sense preguntar. gaudeixo de la prosaica sensació de dies de festa per endavant. com quan eres petit i disposaves de 100 pts i caminaves embadalit dins la botiga de llaminadures. ànsia per diversificar la teva despesa, encara que sovint acabaves comprant el mateix de sempre. dimecres de visitar botigues de tecnologia nord-americana summament 'cool'. d'innocents flirtejos amb les dependentes. nigiri, sushi i tempura per sopar amb companyies conegudes. dijous de neteja casolana. no és fàcil treure la pols a determinades fotografies. tarda amb històries de terrence malick a la pantalla. el seu nom m'ha fet pensar en 'ciudadano'. un d'aquells grups tan poc coneguts i que despleguen aquella bonica música de digestió lenta. vespre de veure el mateix futbol pírric d'últimament a cases conegudes. el cap una mica enllà a estones. tornava a casa caminant per la verneda. notes sortints del meu i-pod planxant les orelles. i no vaig poder evitar que aquella fos l'última cançó abans d'arribar a casa.

àudio: ciudadano: harto del amor