díjous d'intensitat en certs records. de certa enyorança i ganes de prendre distància a les coses. irracionalitats laborals que m'ensopeixen una mica més. boniques noies en bicicleta que criden el meu nom, aixecant el braç, al aturar-me a un semàfor. el vespre arriba, com a senyal de que tot passa. razzmatazz és ple de persones que es dilueixen entre la trentena i la quarentena. miqui puig farda d'ulleres a uns cinc metres. llavors tot para. surt sarah cracknell, burlant-se de l'inexorable pas del temps i la vellesa. amb el temps just per admirar-la comença a cantar. com una bonica coincidència, saint etienne toquen la meva cançó preferida per obrir el concert. la bellesa de l'electropop i de la classe britànica em transporten. la noia que em recorda a l'amy balla mentre em mira. vuitanta minuts de concert i 'he's on the phone' com a cloenda. ja puc dir que he vist en directe una de les meves bandes preferides. formant un benvingut punt d'inflexió en un dia gris. viatges en cotxe per escapar, orquestrats amb plaences físiques. ganes de son invadint-me el cos. vorejant la volguda sensació de prendre la distància correcta vers certes històries.
àudio: saint etienne: heart failed
1 comment:
Grande! Quina enveja! Saps si passaran per Delhi? Jo ho dubto...
Em quedo, però, amb Soft like me.
Pd. Són un dels millors descobriments fets a la Benguerel, no? Quins temps...
Post a Comment