si pregunta algú diré que bé. que el pit sembla donar una treva i no apreta per voler deixar constància de la seva presència. perquè un dimarts també és apte per voler fer-li un pols al temps. guardar el regle mil·limetrat per mesurar allò que passeja per sota la pell. una melodia al cap no m'abandona. la tornada diu "abro los brazos tanto que duele, quiero abrazar lo que no puedo. y al rodar me mareo y me gusta. es una dulce embiagrez". cançons boniques com les pólvores de talc que els trapezistes es posen a les mans. dibuixen cal·ligrafia corporal allunyant-se del terra. i s'acosten al cel per poder donar-li bocinets de pa com agraïment. la realitat de ras deixa banalitats flotants. comprar un llibre sobre la història del pop actual, ja descatalogat, per ebay. afaitar-me i sentir l'agradable rasurat de la barba. algunes cançons dels dexys midnight runners que porten impresa l'essència dels 80's. alguna bonica fotografia antiga que apareix sota muntanyes de papers. una mica de lectura i cigarrets de factura pròpia. porcions mundanes d'una serenor cercada.
àudio: lucky soul: one kiss don't make a summer
No comments:
Post a Comment